Erdogan afegeix a la seva llista negra 38.000 mestres
- Turquia: (auto)cop d’Estat?, vv.aa.
- "Qui és Fethullah Gülen?" (kurdiscat)
Recep Tayyip Erdogan s’està revelant com un home que compleix les seves promeses i en temps rècord. Primer van ser policies, militars i jutges, i ahir va ser el torn dels professionals de l’educació. En total, segons fonts oficials, 21.000 professors d’escoles privades, 1.577 catedràtics universitaris i 15.000 funcionaris van quedar apartats de les seves feines en el marc de l’operació de “neteja” anunciada dissabte a la matinada pel president de Turquia, just quan donava per fracassat el cop d’estat. La purga, però, no es va quedar aquí, i ahir el govern informava que hi ha uns 50.000 professionals detinguts o cessats. La xifra és tan elevada que cada vegada és més clar que es tracta d’una manera de passar comptes i castigar no només aquelles persones vinculades amb l’organització de l’alçament militar, sinó també els que pertanyen o simpatitzen amb el grup “terrorista” FETÖ, com es coneix el moviment multisectorial que lidera el milionari predicador Fethullah Gülen, l’enemic número u per a Erdogan i els seus. De fet, en moltes ocasions els governs turcs han tancat escoles o diaris propietat del clergue.
Si Erdogan va referir-se al cop d’estat com un “regal de Déu” que li permetria eliminar els elements dissidents, ahir el ministeri d’Educació també afirmava per escrit que la sublevació “demostra” que Turquia ha de “lluitar de manera decidida contra totes les persones i organismes lligats a activitats terroristes i esporgar-los de les institucions”. En el mateix text ja es deixava clar que la represàlia està en marxa i que encara no s’ha acabat.
Dos milions d’estudiants
L’atac contra la comunitat educativa no és a cegues ni gratuït, perquè en aquest sector es troba una de les grans potes de l’imperi Gülen, fundador d’una germandat que sovint es compara amb l’Opus Dei per la seva implementació en el teixit social, polític, empresarial i educatiu. La xifra de dos milions d’estudiants en els centres de titularitat del moviment gülista dóna una idea de quina és la seva influència i potencial.
La represàlia engegada per Erdogan s’ha cobrat de moment 50.000 professionals en tres dies. Una xifra alta que ahir un portaveu governamental insistia que no és exagerada, ja que els cessaments o detencions s’estan fent seguint escrupolosament l’estat de dret. Una afirmació per rebutjar les cada vegada més abundants insinuacions que Erdogan coneixia els plans colpistes i, lluny d’intentar evitar-los, va deixar fer per, precisament, tenir una excusa per anar contra els seus enemics.
Espies i mitjans de comunicació
Al govern no li ha tremolat la mà i ahir expulsava dos alts càrrecs del gabinet d’Erdogan i 257 funcionaris del primer ministre, Binali Yildirim, així com 393 treballadors del ministeri de Família i Afers Socials i 492 del principal organisme d’assumptes religiosos. La llista de represaliats es completa amb la suspensió de 100 membres de l’agència d’intel·ligència turca i amb les detencions de 14.319 policies i militars -un terç dels generals en actiu- i 2.745 magistrats i fiscals. Ahir, a més, també es van revocar les llicències de 24 ràdios i televisions. No és el primer cop que el govern d’Erdogan toca els mitjans de comunicació amb vincles amb Gülen: al març Zaman, el principal diari opositor que, amb una tirada de 650.000 exemplars, era molt crític amb Erdogan, va canviar de propietari; l’endemà, el rotatiu lloava el president.
En paral·lel a la repressió sobre el terreny, el govern turc va continuar incidint en la via diplomàtica per obtenir dels Estats Units l’extradició de Gülen, resident des de fa anys en un exili voluntari en aquell país. El primer ministre va advertir l’administració Obama que protegeix un “líder terrorista”.
Washington es va limitar a rebre la petició turca per no molestar un dels aliats més importants a la regió, però des del principi de la crisi ha reclamat proves més contundents que el predicador està al darrere del cop d’estat, no tan sols acusacions.
Ankara va assegurar que havia tornat a enviar ahir més documentació als EUA sobre el clergue a través de correu electrònic. El portaveu de la Casa Blanca es va limitar a confirmar la recepció de la carpeta i a comprometre’s a revisar-la per si compleix amb els requisits per transferir Gülen a les autoritats turques perquè el puguin jutjar. Josh Earnest va evitar de dir si la considerava una “sol·licitud formal” d’extradició.
MARTA RODRÍGUEZ Barcelona Actualitzada el 20/07/2016, ara