10 anys després, justícia per a l’accident del metro de València?

Deu anys després de l’accident de metro a València, el 3 de juliol del 2006, que va causar la mort de 43 persones, els familiars de les víctimes –que no s’han donat un descans en aquesta dècada a la recerca de justícia– comencen a entreveure esperances. Ahir va ser un dia de record i homenatge als morts i als quaranta-set ferits en aquell accident, però també una jornada reivindicativa com poques per exigir que s’arribi fins al fons del cas. Els últims passos que s’han fet –després de dues carpetades seguides en les vies judicial i parlamentària– han donat un gir a l’assumpte.

El Govern valencià ha demanat perdó, per fi, a les víctimes i les investigacions judicial i parlamentària s’han reobert. L’únic absent en aquest assenyalat dia d’homenatge i record va ser el Partit Popular, que era el que governava a València quan diversos vagons d’un dels combois que circulaven per la línia 1 (la més obsoleta de la ciutat) van descarrilar a pocs metres de l’estació de Jesús.

El de València continua sent, deu anys després, el pitjor i més tràgic accident de metro registrat a Espanya. I l’ocorregut amb la investigació del cas tampoc no té parió amb cap altre succés d’aquestes característiques. El Govern valencià, presidit en aquella època per Francisco Camps, no va assumir mai responsabilitats polítiques per aquell accident. De fet ningú de la Generalitat no va dimitir malgrat que tothom semblava saber a València de la precarietat d’aquella línia de metro per falta d’inversions.

La resposta política del PP a la tragèdia no va fer altra cosa que enervar més els familiars de les víctimes. I per si això fos poc, el 2010, la Generalitat va decidir canviar el nom de l’estació on va ocórrer l’accident, que va deixar de dir-se Jesús per denominar-se Joaquín Sorolla. L’ Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (Avm3j) va interpretar el gest com una nova maniobra per enterrar el succés en l’oblit. Situació esmenada ara per l’actual Govern de Ximo Puig. L’estació torna a dir-se des d’ahir Jesús. “La Generalitat devia una reparació a les víctimes perquè elles sempre van ser dignes,
la qual cosa no pot dir-se del Govern de Camps”, va afirmar Puig
a la boca de l’estació de metro rebatejada.

Rosa Garrote, presidenta de l’associació de víctimes, va ser també especialment dura amb la nul·la voluntat dels populars valencians en esmenar l’ actitud sostinguda tot aquest temps. “El PP s’ha entossudit a acusar tothom d’utilitzar l’accident. A nosaltres ens acusen d’estar polititzats i a la resta de partits, d’intentar treure rèdit per defensar la nostra causa”, va afirmar. Però el cert és que el Govern de Camps va dedicar molt poc temps a investigar l’ocorregut. L’agost del 2006 la comissió d’investigació a les Corts Valencianes per a aquest assumpte es va tancar en un temps rècord. Va concloure que l’únic culpable de l’accident havia estat el conductor del metro (mort en l’accident) per circular al doble de la velocitat establerta a l’entrada d’aquella estació. Ara s’espera conèixer les conclusions d’una nova comissió parlamentària impulsada pel PSPV, Compromís, Ciutadans i Podem, que ahir sí que van acompanyar els familiars de les víctimes en l’aniversari. Aquests partits creuen que la línia 1 del metro de València no era segura i han assenyalat com a responsables polítics de l’ocorregut Camps i l’exconseller Juan Cotino, entre d’altres.

Garrote va agrair als polítics presents el gir que ha fet el cas. “ Celebrem aquest aniversari –va afirmar– amb la tranquil·litat de poder fer-ho amb una reparació que ha trigat deu anys, però ha arribat. Avui estem amb l’ànima una mica més tranquil·la i menys mortificada”. La presidenta de l’associació de víctimes pensava, gairebé amb tota seguretat, en la nova causa judicial reoberta fa tres anys per ordre de l’ Audiència de València després que el jutge d’instrucció resolgués també que l’únic culpable d’aquelles morts va ser el conductor del metro. En aquestes noves diligències consten com a investigades (abans imputades) fins a tretze persones.

4-VII-16, red/agcs, lavanguardia