una nova Constitució entre civil i parlamentària
Les entitats dissenyen un procés constituent liderat per la societat
L’ANC i Òmnium volen un debat en quatre fases i portar les conclusions al Parlament
NÚRIA ORRIOLS Barcelona Actualitzada el 30/01/2016
El procés constituent és el nou horitzó de la transició cap a l’estat propi. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en va fer esment reiterat en el seu discurs d’investidura, i tant Junts pel Sí com la CUP el consideren l’eina amb més potencial per eixamplar la base social independentista. Mentre els partits decideixen el format que donen als treballs de la comissió d’estudi del procés constituent al Parlament -que el govern espanyol ja ha portat al Tribunal Constitucional-, les principals entitats sobiranistes fa temps que treballen en un mètode per organitzar la fase ciutadana del procés constituent. Les principals entitats sobiranistes, un total de 14, entre les quals hi ha Òmnium i l’ANC, han participat en el disseny d’un procés de deliberació ciutadana sobre el nou país. Ho han fet sota el paraigües de la plataforma Reinicia, que aplega totes les iniciatives que tenen a veure amb el procés constituent, i l’anomenen Convenció Constituent Ciutadana (CCC).
La proposta que s’està consensuant, a la qual ha tingut accés l’ARA i que aquest dissabte s'ha avançat en un acte de l’ANC, preveu quatre fases que es desenvoluparien al llarg del 2016. El primer pas seria donar a conèixer l’anomenada Convenció Constituent i convidar els ciutadans a participar en el projecte. Amb les primeres aportacions genèriques s’elaboraria un document amb els “valors, anhels i principis” per al nou país. La segona etapa prevista és la deliberació sectorial. Reinicia vol col·laborar amb les principals entitats del teixit associatiu -sindicats, patronals o entitats del tercer sector- per organitzar debats amb la ciutadania.
Àmbits de debat
Els debats es faran a través de convencions nacionals per àmbits temàtics centrades en: drets i deures; benestar; salut; educació; ciutadania; cultura; comunicació; coneixement; medi ambient; política; justícia; seguretat; economia, i internacional. De cada debat se n’extraurien textos de conclusions sectorials, 
als quals es voldria sumar la proposta de constitució de síntesi del grup Constituïm. Aquesta col·laboració, però, encara s’ha d’acordar. No seria fins a la tercera fase que es territorialitzaria el debat ciutadà, en què estan previstos debats locals sota el nom de la localitat. La quarta etapa és de “síntesi i priorització” de les propostes de la Convenció.
De tot aquest procés en resultarien dos productes per entregar al Parlament: un llibre verd que recolliria les propostes per temàtiques i un informe amb propostes de rang constitucional.
Tot i que l’ANC i Òmnium combreguen amb el mètode dissenyat en el marc de Reinicia, encara no han concretat el paper que tindran en el si de la plataforma, sobretot pel que fa al pressupost. Fonts de l’ANC aclareixen que encara no han definit el seu “marc de col·laboració” amb totes les iniciatives. Dirigents de l’entitat consultats apunten que per decidir el tempo que han de tenir els treballs de la societat civil cal primer veure el full de ruta que fixa la comissió d’estudi de procés constituent del Parlament. “Perquè el nostre debat sigui útil, hem de conèixer el seu calendari, ja que li volem entregar els resultats”, apunta un membre del secretariat. L’ANC té prevista una reunió del secretariat el 13 de febrer per aprovar el seu propi pla de treball en el procés constituent.
Les entitats sobiranistes també s’hauran de posar d’acord amb els partits a l’hora d’endegar aquest procés, i és en aquest punt on poden començar a sorgir discrepàncies. Mentre les entitats treballen en un procés deliberatiu i participatiu, la proposta d’acord entre Junts pel Sí i la CUP els reserva un paper més petit. Considera “preconstituent” aquesta fase ciutadana i en concedeix la seva “coordinació” a la comissió del procés constituent -de “composició institucional”- cenyint (de moment) el paper de les entitats a organitzar una “campanya pedagògica” sobre què és una Constitució.
http://www.ara.cat/politica/entitats-dissenyen-constituent-liderat-societat_0_1514248637.html
Tres projectes de Constitució en un text
NÚRIA ORRIOLS Barcelona Actualitzada el 17/01/2016
26 de febrer del 2015. El Consell General del Poder Judicial suspenia de sou i feina el jutge Santiago Vidal per haver redactat una proposta de Constitució catalana. Una tasca -fora de l’horari laboral- que el va posar en el punt de mira per haver imaginat com seria la República Catalana. Aquell va ser l’inici d’una de les tres propostes de Constitució que han elaborat diversos grups de la societat civil. Tres textos que ara un grup de professionals de diversos àmbits ha fusionat en un únic text. S’han aplegat en una mateixa plataforma, batejada amb el nom de Constituïm, que es presentarà en societat a finals d’aquest mes. De fet, ahir i avui s’han tancat al monestir de Poblet per llimar els últims serrells de la seva proposta de Constitució catalana que volen entregar al Parlament.
¿D’on sorgeix aquesta proposta de Constitució? El text és fruit de la fusió de tres propostes de Constitució prèvies: la de l’equip del jutge Santiago Vidal; la del grup Constitucio.cat, dirigit per Oriol Vidal Aparicio, i la Constitució elaborada sota la batuta de l’enginyer Joan Fonollosa. Aquests tres textos es van presentar conjuntament el gener de l’any passat a l’Ateneu Barcelonès i, des de llavors, s’han recollit aportacions ciutadanes a través d’internet. La tasca del grup Constituïm ha consistit a fusionar tot aquest material a través d’un treball “minuciós” i d’un debat “intens”. Fa mesos que es troben setmanalment dividits en cinc grups diferents: drets, funció legislativa i executiva, funció judicial, organització territorial i economia.
Quin és el seu objectiu? Des del grup insisteixen que és només una proposta per generar debat, una aportació més a la fase ciutadana del procés constituent, previst en el full de ruta de Junts pel Sí i la CUP. “Nosaltres no som ningú, només entreguem una proposta que volem que sigui el punt de partida per al procés constituent”, exposa a l’ARA el portaveu del grup, Jordi Domingo.
Els grans ítems de la proposta
Els redactors d’aquesta proposta advoquen per un poder judicial independent, que tindria com a principal novetat que l’executiu no pugui determinar el pressupost del poder judicial. És a dir, que l’administració de justícia no depengui dels recursos pressupostats per l’executiu i disposi d’un percentatge del PIB determinat per llei. També preveuen una espècie de Consell General del Poder Judicial -amb un altre nom- integrat per representants de la carrera judicial que gestionin el pressupost. També eliminen el Tribunal Constitucional i el substitueixen per una sala de garanties constitucionals al Tribunal Suprem.
En el capítol dels drets fonamentals, que asseguren que és un dels “més consensuats”, proposen fer de la Constitució catalana un text “capdavanter”, explica Francesc Xavier Jaurena, jurista i membre del grup. Si a la Constitució espanyola els drets socials són principis rectors de la política social i econòmica, en la proposta de Constituïm són “drets fonamentals”, cosa que significa que són executius davant els tribunals i que l’Estat ha d’establir un sistema de garanties per donar-ne compliment. Per posar un exemple, pretenen equiparar la protecció del dret a la llibertat d’expressió o de participació política al dret a l’habitatge o a la sanitat. Aquests drets de la Constitució espanyola no es poden reclamar als jutjats, destaca Jaurena.
També inclouen altres drets vinculats a les noves tecnologies, la compatibilitat de la vida humana i el planeta o els drets relatius al cos humà i la vida humana.
Defensa i llengua
Els temes més espinosos en el debat han sigut l’estatus de la llengua i la necessitat (o no) de tenir exèrcit. També són els àmbits en què s’han rebut més aportacions ciutadanes. En el cas de la llengua, per exemple, es van rebre més de 200 esmenes per internet i encara no s’ha arribat a un acord definitiu. Es va valorar, per exemple, que el castellà tingui un “règim transitori” de cooficialitat mentre que el català sigui la llengua oficial. En l’àmbit de defensa, han preferit fugir de la dicotomia entre exèrcit sí o no i establir un sistema per “garantir la defensa sense exèrcit”, apunta Eduard Vinyamata, professor de conflictologia i membre del grup. Fan referència a la seguretat entesa en “sentit ampli” i no a la defensa: volen una “agència de seguretat nacional” centrada en la intel·ligència.
La societat civil sobiranista vol impulsar una convenció constituent catalana
Constituïm no és l’única iniciativa de la societat civil per enfilar el debat constituent. Reinicia ja fa gairebé un any que camina per promoure la discussió sobre les bases del nou país. Les dues iniciatives pretenen coordinar-se aviat. Reinicia és un paraigua que agrupa les principals entitats del sobiranisme civil: ANC, Òmnium, Sobirania i Justícia, Parlament Ciutadà, Col·lectiu Drassanes i Procés Constituent, entre d’altres. Tenen la intenció de presentar a finals de febrer el projecte de convenció constituent catalana, una proposta de mètode per estructurar la fase ciutadana del procés constituent, que ha de ser “molt participatiu”. El seu portaveu, Jaume López, explica que pretenen recollir les propostes ciutadanes en un llibre verd, per una banda, i un informe de caràcter constitucional, per una altra, per entregar-lo al Parlament.