el PP valencià, el costat més fosc de la partitocràcia espanyola
El PP de la ciutat de València és un erm. Un projecte polític esgotat, esfondrat, enfonsat, contaminat per la corrupció. I els líders sobre els quals va construir una hegemonia que ha durat més de dues dècades, Rita Barberá i Alfonso Rus, estan amortitzats en l’àmbit polític i amenaçats per la sospita d’haver participat en una trama de finançament il·legal. Poc o res queda d’aquell partit que va ser embrió, el 1991, d’un èxit inigualable per al PP espanyol: des de la ciutat de València, que el va arrabassar al PSPV-PSOE, i que en pocs anys va ocupar totes les institucions, amb un poder absolut, tant a la Generalitat, el 1995, com a les diputacions i a tots els grans ajuntaments.
Fins fa una setmana, el PP de València i la seva líder, Rita Barberá, semblava que s’havien escapat de la metàstasi de la corrupció que ha portat davant la justícia totes les persones clau dels diversos equips de Francisco Camps, tant en el partit com en la Generalitat Valenciana. La llista és interminable, així com els afectats. Més de 100 processats. Pràcticament tots els exconsellers de Camps, inclòs l’expresident, han patit o pateixen la condició de condemnats, imputats, processats o investigats. Alguns, com Rafael Blasco o Carlos Fabra, són a la presó.
Rita Barberá, a més, s’havia escapat dels casos de corrupció locals, com el cas Emarsa, sobre la depuradora d’aigües de la ciutat; el cas Nóos, pel qual sí que està sent jutjat el que va ser la seva mà dreta i vicealcalde, Alfonso Grau; o el Ritaleaks, sobre el presumpte ús privat de diners públics.
Però el cas Taula ha esquitxat tot el PP local, ara en procés de refundació. I tots els ulls estan posats en Barberá, la mateixa que al costat de Francisco Camps, imputat ara pel cas Fórmula 1, va alimentar el model de creixement econòmic impulsat per Eduardo Zaplana a finals dels anys noranta: construcció, grans esdeveniments, endeutament i intervencionisme en la societat civil, estratègia per a la qual es van utilitzar les caixes d’estalvis valencianes – Bancaixa i la CAM– i el Banc de València. Ara no existeixen, perquè tot el sistema financer valencià va caure per la negligència dels seus gestors.
El model ha estat àmpliament estudiat per professors com Josep Vicent Boira, Joan Romero o Manuel Alcaraz, actual conseller de Transparència. Hi ha una àmplia coincidència: el PP va ocupar les institucions i les va gestionar en benefici del partit i de les empreses satèl·lit. Les múltiples causes judicials ho testifiquen. Hi va haver, sobre això, un model, una estratègia, de saqueig de l’administració i de les empreses públiques, fins a enfonsar-les. Els desfalcs són multimilionaris a RTVV (el mitjans de comunicació autonòmics), 1.300 milions de deute; CIEGSA, 1.700 milions; Ciutat de la Llum, 300 milions; aeroport de Castelló, 200 milions; Fira de València, 1.000 milions, i així un llarg etcètera.
En cada cas obert l’operativa és similar. Obres faraòniques, subcontractes amb sobrecostos, comissions en negre presumptament destinades al partit o en benefici propi, segons els jutges. La dinàmica afecta tota l’estructura institucional, que arrossega, castigada per l’ infrafinançament, un deute de 40.000 milions d’euros.
Però tot això passava en un temps de borratxera econòmica, d’orgia del maó, d’enriquiment generalitzat. La societat civil valenciana, com apunten Boira i Alcaraz, intuïa el preu dels excessos: Copa de l’ Amèrica, fórmula 1, visita del Papa, Open de Tennis, hípica, òperes costoses..., però va callar, amb dignes excepcions.
Gürtel va trencar la bombolla de l’imaginari col·lectiu, i l’opinió pública descobria que el PP havia creat un model corrupte que havia arruïnat les caixes, els esdeveniments, els contenidors culturals i les empreses públiques. El van seguir més casos: Fitur, la visita del Papa, cas Cooperació, cas Carlos Fabra, cas Brugal, cas Emarsa o cas Fórmula 1. I aquesta setmana, ha esclatat el cas Taula, que confirma que la corrupció s’havia instal·lat en totes les institucions, sense excepció.
El PP local, l’últim bastió que semblava haver esquivat aquest enorme flagell, ha caigut sota el pes de la llei a causa del cas Taula amb una força desconeguda: tota la militància està sota sospita. Suficient perquè el PP autonòmic, ara en mans d’ Isabel Bonig, hagi optat per dissoldre’l, esborrar-lo, amb l’objectiu de començar de zero. Des de la convicció que el dany al partit i a la Comunitat Valenciana trigarà anys a curar-se.
31-I-16, S. Enguix, lavanguardia