Tribunal Suprem anul·la la compra d’accions de Bankia per engany

El Tribunal Suprem (TS) va obrir ahir una via molt ampla perquè els compradors d’accions de Bankia durant la sortida a borsa puguin reclamar la devolució dels diners. La Sala Civil del tribunal ha anul·lat per unanimitat els contractes de venda de les accions en dos casos concrets, per entendre que els que van comprar van actuar d’acord amb una informació incorrecta sobre la situació de l’entitat. El text de les sentències es coneixerà els propers dies, però fonts del TS van anticipar ahir que els magistrats han detectat “greus in­exactituds” al fullet de l’oferta pública d’adquisició d’accions.

Explicat d’una altra manera, els compradors van prendre la decisió sota engany, amb independència que aquest fos o no el propòsit perseguit.

La importància d’aquestes ­dues resolucions és que estableix una doctrina aplicable a molts altres casos, i que les ha dictat el ple de la Sala Civil del Suprem, precisament per la transcendència. Els casos resolts procedien de sentències dictades al seu moment per les Audiències Provincials d’ Astúries i València. En els dos casos els tribunals competents van acceptar les reclamacions dels particulars afectats, però Bankia, que no estava d’acord amb aquestes decisions, va presentar els corresponents recursos en la via civil davant la instància superior, el Suprem.

Rodrigo Rato, el dia que Bankia va sortir a borsa, una operació ara contestada (Denis Doyle - Bloomberg)

Més que discutir l’exactitud o no de les dades amb què els compradors van decidir adquirir accions de Bankia quan aquesta entitat financera va sortir a borsa el 2011, el banc centrava l’oposició a les sentències favorables als particulars en què hi ha un procediment penal obert a l’ Audiència Nacional pel mateix tipus de fets. És a dir, un procés en el qual el que es discuteix és si Bankia, llavors presidida per l’exvicepresident del Govern del PP, Rodrigo Rato, va maquillar o no els comptes per captar inversors més o menys confiats o enganyats.

Clarament, per a l’entitat financera era molt més convenient esperar a veure què acaba passant amb la causa penal abans d’haver de començar a satisfer les reclamacions. Però el TS ha vingut a dir que una cosa no treu l’altra i que hi ha motius perquè, en un procediment civil, s’apreciï i comprovi que es van produir les esmentades “greus inexactituds” en els comptes, la qual cosa dóna legitimitat a les peticions de rescabalament, amb independència que en el vessant penal s’estimi que hi va haver o no voluntat d’engany. És a dir, si es va produir o no una estafa.

Amb les resolucions de la Sala Civil a la mà, molts particulars podran plantejar amb més consistència les reclamacions, si els casos són similars als examinats pel Suprem. En els assumptes resolts, els reclamants eren dos matrimonis que van invertir en accions de Bankia 9.997 euros i 20.868 euros, respectivament. Tant l’ Audiència d’ Astúries com la de València van considerar acreditat que la informació reflectida en l’oferta pública d’adquisició d’accions “va resultar incorrecta i no veraç en aspectes rellevants”. Cal tenir en compte que diu “no veraç” i no “falsa”, un concepte que podria tenir més repercussió penal. En tot cas, les respectives audiències provincials van concloure que per aquest procediment es va proporcionar als particulars una aparença de solvència de Bankia que no es corresponia amb la realitat.

El Suprem, al seu torn, és clar quan diu que l’existència d’una causa penal no té per què aturar les reclamacions. Bankia ho pretenia al·ludint a la clàusula de “prejudicialitat penal” per donar prioritat a aquesta via. Però per als particulars, l’acceptació d’a­questa tesi hauria resultat molt lesiva, atesa la constatada tendència dels casos penals a eternitzar-se. De fet, moltes demandes civils estan prosperant. Però el més rellevant ara és que aquesta vegada el pronunciament és del Suprem, i altres jutges ho tindran en compte en futures resolucions. Càlculs solvents xifren en 819,2 milions d’euros la quantitat total reclamada en demandes semblants, i Bankia té una provisió de fons de 1.840 milions d’euros per fer front a tots els casos que se li puguin plantejar.

La comptabilitat de Bankia, d’altra banda, continua sent qüestió molt discutida dins i fora dels tribunals. Ahir va transcendir que el Banc d’Espanya havia enviat a un jutjat de Navalcar­nero (Madrid) un informe amb respostes concretes a preguntes del jutge en què vindria a avalar els comptes de l’entitat quan va sortir a borsa. Però el Banc d’Espanya va precisar que el document “no valora” els comptes, ­sinó que informa el magistrat de l’“entorn macroeconòmic” en què van tenir lloc aquests esdeveniments.