Berlín i París, per Rajoy; Lisboa i Atenes, per Iglesias

L’enrevessada partida d’escacs espanyola també es juga al tauler europeu. Mariano Rajoy ha encarregat al seu cercle de confiança que contacti amb destacades personalitats de la socialdemocràcia alemanya i del socialisme francès per demanar-los la seva intercessió davant el PSOE a favor d’un govern de gran coalició a Espanya, com a garantia d’estabilitat política.

Al seu torn, figures destacades de la política grega i portuguesa s’han adreçat a Pablo Iglesias, líder de Podem, perquè faciliti la investidura d’un president socialista a Espanya, per accentuar el tomb a l’esquerra al Sud d’Europa i contribuir a la modifi­cació de les actuals relacions de força a l’interior de la Unió ­Europea. En paral·lel, Pedro Sánchez conrea una òptima relació amb el nou primer ministre portuguès, el socialista António Costa, que ha desplaçat del poder el centredreta amb l’ajuda de la nova esquerra i del vell Partit Comunista.

Mentre el Rei rep els representants dels partits amb representació parlamentària per consultar les seves preferències i punts de vista davant l’encàrrec d’investidura, s’està produint un significatiu encreuament de gestions exteriors – cap a l’estranger i des de l’estranger– a favor de les dues grans opcions en combat: un govern de gran coalició presidit per Rajoy o una aliança de les esquerres, amb suport actiu dels nacionalistes bascos, que donaria la presidència a Sánchez.

Emissaris de la Moncloa, segons ha pogut saber La Vanguardia, han contactat recentment amb el dirigent social­demòcrata alemany Martin Schulz, actual president del Parlament Europeu, perquè defensi les virtuts teologals de la Grosse Koalitionalemanya davant un PSOE cismàtic que ha redescobert la llum misteriosa de Lisboa. Martin Schulz és membre del Presidium de l’SPD, màxim òrgan de direcció del partit socialdemòcrata alemany, i manté una molt bona relació amb ­polítics espanyols de totes les tendències.

Al seu torn, el Govern de Mariano Rajoy també ha traslladat una certa petició d’ajuda, sempre de manera oficiosa, al comissari d’ Afers Econòmics de la Comissió Europea, el socialista francès Pierre Moscovici, home de París a Brussel·les. Els socialistes francesos no fabriquen grans coalicions. Van ajudar el Govern grec de Syriza en la difícil crisi del juliol del 2015, quan la línia dura alemanya els amenaçava amb l’expulsió de l’euro, i fa uns mesos van veure de bon ull el tomb a l’esquerra de Portugal. A Moscovici se li han comunicat arguments d’eficàcia econòmica. El novembre passat, el comissari d’ Afers Econòmics va posar en dubte la veracitat del pressupost espanyol de l’any 2016. I recentment ha tornat a recordar que Espanya haurà de fer més ajustos si aquest pressupost es demostra incorrecte. Missatge de Madrid: només un govern estable i d’àmplia base parlamentària pot garantir el compliment dels objectius de dèficit.

Val a dir també, en direcció contrària, que Pablo Iglesias ha rebut trucades d’ Atenes i Lisboa, ciutats en les quals té excel·lents contactes polítics. A primers d’any va rebre una trucada de felicitació del primer ministre grec, Alexis Tsipras, acompanyada d’una reflexió ­sobre la conveniència d’un tomb a l’esquerra a Espanya, per donar força al bloc crític del Sud d’Europa i evitar l’aïllament del nou Govern portuguès. Hi ha bona comunicació entre Lisboa i Atenes.

Aquells mateixos dies, Pedro Sánchez feia un viatge llampec
a la capital portuguesa per ­entrevistar-se amb el primer ­ministre Costa, encantat de rebre’l. “ António, com ho has fet?”. Aquesta era la pregunta. Sánchez ­volia aprendre el secrets de la cuina portuguesa.

António Costa, exalcalde de Lisboa, polític amb ofici, hàbil i pacient, home de trets hindús nascut a l’antiga colònia por­tuguesa a Goa, va aconseguir teixir un laboriós pacte parlamentari amb el Bloc d’ Esquerra, una formació d’alguna manera equivalent al Podem espanyol, i amb el rocós Partit Comunista Portuguès, enemistat amb els socialistes des de l’any 1975, quan la revolució democràtica portuguesa va estar a punt de descarrilar com a conseqüència de l’enfrontament entre radicals i moderats al si del moviment de les forces armades.

Pablo Iglesias també ha rebut missatges pro pacte dels seus companys portuguesos del Bloc d’esquerres, que no participen en el Govern Costa, però que li donen suport al Parlament.