l’Eurogrup demanarà noves retallades al proper Govern

Encara que pacient amb els temps de la democràcia, l’ Eurogrup no perd de vista els comptes públics espanyols i espera el pròxim govern amb una llista de deures important. El pressupost que va deixar aprovat Mariano Rajoy “no compleix”, afirma el seu president, el ministre holandès Jeroen Dijsselbloem, que recorda que el pròxim executiu haurà de presentar “noves mesures” per complir amb el camí de reducció del dèficit pactat.

“Hem d’esperar que es formi govern, és inevitable. El problema és que el nou haurà de presentar immediatament noves mesures per assegurar-se que el pressupost compleix les regles”, va advertir Dijsselbloem divendres a Amsterdam en una trobada amb periodistes, coincidint amb la inauguració de la presidència holandesa de la Unió. “És necessari que presenti mesures addicionals. El problema és quan i qui les aprovarà”.

Abans de dissoldre les Corts i convocar eleccions, Rajoy va obligar la Comissió Europea a avançar la seva revisió de l’ esborrany de pressupostos per al 2016. Malgrat les moltes reserves del seu res­ponsable d’ Assumptes Econòmics, Pierre Moscovici, va passar l’examen. Però d’acord amb els càlculs de la Comissió, el Govern va incomplir les seves obligacions de reducció del dèficit el 2015 i el nou pressupost només permetrà reduir-lo al 3,5%, quan l’acordat és
rebaixar-lo al 2,8% el 2016. Les mesures d’ajust que Brussel·lespodria demanar al nou govern per cobrir aquest desfasament s’eleven a 9.000 milions.

Les normes europees preveuen que en cas de relleu en el govern els nous responsables polítics del país presentin una actualització del pressupost. I és en aquell moment que Dijsselbloem sembla planejar lligar curt el nou govern ( Espanya està subjecta a més a un procediment per dèficit excessiu, la qual cosa afegeix més pressió al debat). “En la part fiscal tenim regles molt clares i l’ esborrany pressupostari les violava, la Comissió va ser molt clara en això. Quant a les reformes estructurals, Espanya ha fet molt bona feina però pot ser que hagi de fer-ne més. Espero que no hi hagi marxa enrere en algunes de les mesures perquè Espanya, com gairebé tots els nostres països, continuen necessitant les reformes estructurals per al seu potencial de creixement”, va argumentar.

El president de l’ Eurogrup no creu que el pròxim govern d’ Espanya, que ja ha rebut tres pròrrogues en els últims anys per col·locar el dèficit per sota del 3%, hagi d’esperar molta flexibilitat per part de la Comissió i l’ Eurogrup a l’hora d’examinar els seus comptes. Brussel·les ha indicat que, segons la seva interpretació del pacte d’estabilitat en el moment actual, els governs poden esperar més comprensió a l’hora de valorar possibles desviacions en el seu camí de reducció del dèficit en cas de fer certes inversions o d’assumir fortes despeses per l’acollida de refugiats. “No crec que sigui el cas d’ Espanya”, afirma el president de l’ Eurogrup, escèptic fins i tot sobre que Espanya mereixi flexibilitat pel tercer supòsit previst: l’aplicació de reformes estructurals. “No se’t pot donar si ets lluny dels teus objectius fiscals, sobretot, si estàs en el braç correctiu” del pacte.

“Serà un desafiament per al nou govern espanyol. Ho sento molt però aquesta és la situació en què ens trobem”, conclou. Encara que pertanyent a la família socialdemòcrata europea, Dijsselbloem sempre s’ha alineat amb les tesis més estrictes de l’ortodòxia pressupostària, en plena sintonia amb Berlín. En l’últim desafiament d’ Espanya a l’ Eurogrup, el ministre alemany Wolfgang Schäuble es va alinear tot i això amb el seu col·lega espanyol, Luis de Guindos, minant una mica més l’autoritat de la Comissió Europea en la revisió dels pressupostos nacionals.

Dijsselbloem, que va acudir a la cita amb la premsa en qualitat de ministre de Finances del seu país, va recordar que, en termes generals, fa temps que creu que “la inestabilitat política és el risc més gran per a la recuperació econòmica a Europa” però va negar que estigui inquiet per la presumible demora en la formació de govern a Espanya. “És part de la democràcia. Vinc d’un país on sempre cal construir difícils coalicions. Els espanyols no tenen gaire experiència en això però és una cosa que pot funcionar. No hi ha raons per desesperar”, va assegurar, evitant donar consells als polítics espanyols per afrontar la situació.