Prop d’un miler de metres cúbics de sorra extreta d’una pedrera escampats, de cap a cap, per dos dels enclavaments de més valor ambiental de la costa ebrenca, cala Vidre i cala Sant Jordi, al terme municipal de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), incloses als 17 kilòmetres de costa protegits en aquest tram per la Xarxa Natura 2000. L’actuació, tutelada per la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient, ha sublevat veïns, entitats ecologistes i l’Ajuntament. La subdelegació del Govern central a Tarragona va admetre ahir la pífia i va ordenar la retirada de la sorra dos dies després d’haver-la abocat.
Operaris de la companyia adjudicatària van començar ahir mateix a moure i a retirar la terra. “Ha estat un error de l’empresa que feia la distribució de la sorra, que ja va detectar el servei de qualitat de Costes, que va veure que no era la sorra adequada”, va dir Jordi Sierra, subdelegat del Govern.
La tierra utilizada en las dos calas afectadas es de un color y una textura muy distintos a la arena de estas playas; en la imagen, cala Vidre (Vicenç Llurba)
El sauló, en cas que s’escampés i arribés al mar, podria perjudicar fins i tot els prats de posidònia que s’han conservat a tocar d’aquestes cales. Es tracta de petites platges naturals, amb molta roca i poca sorra, motiu pel qual tant els ecologistes com l’Ajuntament critiquen que es vulgui actuar de manera artificial precisament aquí.
“No són només platges boniques, tenen un valor afegit de qualitat, són cales molt singulars, si tenen més o menys sorra és per l’acció de la natura”, sosté Jordi Gaseni, alcalde de l’Ametlla de Mar. “És greu que s’hagi utilitzat arena de pedrera, però el més greu és que es vulgui intervenir en platges que no tenen cap problema, amb la seva pròpia dinàmica”, alerta l’oceanògrafa Eli Bonfill, fundadora de Plàncton, especialitzada en la difusió dels valors naturals del litoral ebrenc.
Després d’assabentar-se del despropòsit, sense que abans Costes no hagués ni avisat l’Ajuntament, el govern municipal (ERC) va preparar la documentació per denunciar els fets davant la Fiscalia de Medi Ambient. En espera que la subdelegació faci efectiu el compromís de retirar fins a l’últim metre cúbic de sorra, el Consistori ha paralitzat la denúncia. “ Esperem que s’arregli i que es restableixi l’estat natural d’aquestes platges”, afegeix Gaseni. “Tinc dubtes de si quedarà petjada o no després que es retiri la sorra”, alerta Bonfill.
Costes té la intenció de substituir el sauló amb arena natural de platja, cosa que disgusta els ambientalistes i genera molts dubtes en el govern local. “En aquesta zona hi ha posidònia i una sorra molt bonica, són els municipis els que diuen si volen o no regeneració de platges; sempre respectem l’opinió dels alcaldes i sempre hi ha qui prefereix no regenerar-les”, va advertir el subdelegat. “Ens mobilitzarem perquè no s’actuï en absolut en aquestes cales ni en altres platges de l’Ebre. Si volen actuar, volem veure abans l’estudi d’impacte ambiental. Venem les Terres de l’Ebre com a reserva de la biosfera però no ens ho creiem”, critica Bonfill, que assegura que té el suport de diversos grups ecologistes i també de veus autoritzades en la matèria.
La polèmica actuació està inclosa en un pla molt més ampli, dotat d’1,6 milions, que pretén regenerar un tram de la costa ebrenca i tarragonina afectat pels temporals de la tardor. “Ens oposem a la regeneració artificial de platges naturals, també a l’Ampolla, el Perelló i el Delta; no ha estat un temporal més fort que el d’altres anys”, adverteix Bonfill.
Esteve Giralt,
L’Ametlla de Mar, 18/12/2015, lavanguardia