11M, una traició a l’Estat de José María Aznar?

Jorge Dezcallar, exdirector del Centro Nacional de Inteligencia (2001-2004), exambaixador a Washington, la Santa Seu i el Marroc.

Mallorquí culte, viatjat, llegit, poliglota ­i amo de la millor col·lecció d'Espanya de joies berbers­, és un dels espanyols amb més sentit d'Estat i que en sap més d'afers exteriors (va treballar dotze anys en aquest ministeri, a més de les destinacions rutilants com a ambaixador), i per això enriqueix conversar amb ell i llegir les seves memòries: Valió la pena (Península), subtitulades Una vida entre diplomáticos y espías, on escriu: "La nostra classe política, particularment monoglata i provinciana, pateix de cofoisme". Perquè ell ha vist, per exemple, com decisions que mouen el món es prenen a la taula d'un restaurant entre set comensals. Convé saber estar on toca, no a casa.

11-M, vostè era el cap de l'espionatge.

Sí.

I se li va escapar que s'ordia l'atemptat.

I a la CIA, l'11-S, i allà els terroristes van deixar moltes empremtes cibernètiques. Però aquí en van aprendre, no hi va haver ni una pista electrònica.

No és cap consol...

Vaig tenir quinze vegades menys pressupost i vuit vegades menys personal que els britànics. I, tot i això, vam avortar desgràcies!

A què es refereix?

Poc abans vam desmuntar un atemptat d'ETA amb 500 quilos d'explosius. El que s'evita, no se sap! I l'altre esdevé tragèdia.

Han tingut ETA ben infiltrada?

No contestaré, no puc.

Què més no m'explicarà?

Coses que m'emportaré a la tomba, per lleialtat institucional.

Per lleialtat va actuar contra l'ètica?

No, mai contra la meva consciència.

L'hi van demanar?

El ministre Trillo em va ordenar un funeral dels meus agents caiguts a l'Iraq sense haver identificat bé els cadàvers! M'hi vaig negar.

Alguna altra ordre desobeïda?

El portaveu de la Moncloa, Alfredo Timermans, m'exigia en nom d'Aznar que digués a TVE que el CNI no descartava l'autoria d'ETA de l'atemptat d'Atocha. Era dissabte 13-M a la tarda i sabien que la pista islamista era la bona!

En aquest cas, Aznar va intentar carregar-li els neulers amb finalitats partidistes.

Em va saber molt greu que Aznar provés de manipular-me. Però era vigília de jornada electoral i vaig aguantar, per ajudar a detenir els terroristes que encara corrien.

Quan va saber que ETA no havia estat?

Aquell vespre: la policia havia detingut islamistes sospitosos. Vaig dimitir dies després, quan Aznar va desclassificar papers nostres, manipulant-los, per exculpar-se ell i inculpar el CNI d'haver assenyalat ETA.

Imperdonable, segons la meva opinió.

Això va desmoralitzar els professionals del CNI, utilitzats per l'interès d'una persona, no de l'Estat. I va danyar la credibilitat internacional del CNI: qui confiaria i col·laboraria amb nosaltres si el Govern ho publicava?

Com va arribar vostè a cap d'espies?

Des de petit vaig voler ser diplomàtic, per les històries exòtiques que narrava un oncle meu. I diplomàtics i espies s'assemblen...

En què s'assemblen?

Busquen el mateix: informació, pel bé del seu país. L'obtenen per mitjans diferents.

Com l'obté el diplomàtic?

Prenent copes.

De debò? Una feina dura!

Com a ambaixador al Marroc, a la Santa Seu o a Washington, amb la impagable ajuda de la meva dona, vaig organitzar sopars, recepcions, dinars, còctels... Així vaig teixir relacions amb persones influents en benefici d'Espanya.

M'ho il·lustra amb un exemple?

Em va venir un espanyol plorant: el seu soci marroquí l'havia enganyat i es quedava els seus vaixells de pesca. Se celebrava el judici, però ell sabia que el jutge estava subornat...

I què hi podia fer vostè?

Vaig trucar al ministre de Justícia, Omar Azziman: "Sóc a la mesquita, què vols?" Ens havíem fet amics en aquests sopars, i em va fer cas: va investigar aquell jutge, un corrupte, i així l'espanyol va salvar els seus vaixells.

Bravo!

Una altra vegada vaig salvar dos empresaris valencians de ser ajusticiats a Guinea... I més casos... La imatge del diplomàtic de còctel té un sentit: és part de la feina!

Què ha de tenir un bon diplomàtic?

Una forta vocació, perquè demana totes les hores. I molta empatia. I paciència.

Quin ha estat el seu acte més fastuós?

Un casament al Marroc: sota una haima gegantina, 150 taules de deu persones cada una, i apareixen 150 cambrers amb safata de plata i un be rostit en cada una...

Aznar va tenir diferències amb el Marroc.

A Mohamed V li va semblar arrogant: Aznar éscastellàseciconfonfermesaambfaltadecintura. Els mediterranis portem millor els matisos...

Com veu avui Catalunya?

Amb preocupació. Rajoy ha tingut aquí poca cintura també, però els independentistes no són gaire negociadors, tampoc, ai!

Com milloraria la nostra diplomàcia?

La tripulació és molt lleial i preparada: falta un bon capità, amb una visió. I recursos.

Com ho farà el rei Felip VI?

Tenim sort: és molt conscienciós i metòdic.

I la Reina?

Tant de bo ella sigui bona companya, és una feina per fer en parella. Jo la vaig tenir.

Quin personatge l'ha fascinat més?

Mandela: quina elegància natural i dignitat, quina categoria!

I qui l'ha espantat més?

Gaddafi: sempre em semblava que anava flipat.

Repetiria la seva vida?

Cada matí em llevava pensant: quina sort que tinc,amb aquesta feina! Ho dic sempre als estudiants: trieu una feina que cada matí us diverteixi, no pels diners. Jo m'he divertit molt!

Amb quin còctel ens acomiadem?

Amb un bon mojito.

7-X-15, Víctor-M. Amela, lacontra/lavanguardia