els empresaris estrangers suspenen Barcelona en l’ús de l’anglès

Barcelona té tots els atributs per considerar-la una ciutat global, però encara necessita millorar en l’ús de l’anglès, la fiscalitat, el clima empresarial i l’acollida als empresaris. Si més no, aquesta és la informació que es desprèn de la segona edició del Barcelona Global International Talent Monitor (ITM), una enquesta que busca conèixer les percepcions que tenen els empresaris internacionals que viuen i treballen a la capital catalana.

El president de Barcelona Global, Marian Puig, va destacar ahir que “en la tasca d’atreure talent internacional és vital conèixer l’opinió dels que ja viuen a casa nostra”. L’enquesta, que enguany han contestat prop de 700 professionals internacionals que viuen a la ciutat, detecta diferents àmbits on Barcelona necessita millorar, sobretot pel que fa a aspectes financers. Concretament, els principals problemes que detecten els enquestats són les dificultats en l’accés al finançament, els impostos i l’assistència als empresaris.

La capital catalana també suspèn en l’acollida dels professionals internacionals i en l’ús de l’anglès: l’estudi revela que reben poca informació, que topen amb uns processos administratius massa burocràtics i que els professionals públics no dominen aquesta llengua.

Tot i això, més d’un 65% dels enquestats expliquen que recomanarien a altres professionals internacionals instal·lar-se a Barcelona i consideren que viuen en una ciutat global. Entre els punts més valorats de la ciutat hi ha les infraestructures de transport internacional, l’estil de vida i la presència d’espais públics de la capital catalana i la seva qualitat. També en són punts forts el sistema educatiu, la seguretat i la sanitat.

Davant aquests resultats, Barcelona Global creu que la ciutat ha d’“adaptar el seu model” per atraure més inversió.

ARA Barcelona Actualitzada el 19/11/2015 00:00

Una enquesta de Barcelona Global revela els punts forts i febles de la ciutat per atreure professionals estrangers

La major part dels professionals estrangers que vénen a viure durant un temps a Barcelona, a investigar, invertir, fer negocis, recomanarien als seus amics fer el mateix. Sense dubtar-ho. Principalment per la seva qualitat de vida, pels seus concerts i activitats culturals, pel seu clima... El mal de mudar-se fins a aquestes latituds, dirien després aquests exe-

cutius, científics i empresaris, és la paperassa, els impostos, la fiscalitat, els salaris... i que la gent no sap gens d'anglès. Si més no els col·legues. Als emprenedors de fora, a moltíssimes persones la llengua materna de les quals tampoc no és l'anglès, els crida moltíssim l'atenció que malament que els seus col·legues d'aquestes latituds parlen un idioma que se suposa que impera al món dels negocis i de la investigació. A més, la gent no és tan amistosa com sol dir-se, com ells esperaven. Aquestes són algunes de les principals conclusions de la International Talent Monitor, una enquesta a 678 professionals estrangers establerts aquí feta per Barcelona Global, una entitat ciutadana formada per homes de negocis i companyies de la capital catalana el principal objectiu de

la qual és fer d'aquesta urbs un pol d'atracció de talent i activitat empresarial. I al talent també li agrada sortir a sopar, i que el sol li escalfi la cara al novembre, i viure en una ciutat amb un aeroport tan ben comunicat. "Fa dos anys vam fer la primera edició d'aquesta enquesta ­va explicar ahir Marian Puig, president de Barcelona Global, durant la presentació d'aquest estudi a l'auditori del Banc Sabadell­. I llavors vam detectar que al talent estranger no li posem les coses tan senzilles com pensem sovint. Estem millorant alguns dels nostres punts febles, però moltes d'aquestes qüestions no es decideixen aquí, no és a les nostres mans". "No som competitius fiscalment ­va subratllar Gonzalo Rodés, vicepresident de l'entitat­, i molta gent farà inver-

sions a altres ciutats amb pitjor clima. En aquest sentit, l'administració va fer un gran esforç per atreure esportistes d'elit, però no tant per convèncer científics i empresaris de desenvolupar aquí la seva feina". Sí, cal dir que Barcelona com a

ciutat és molt atractiva. Els enquestats qualifiquen la qualitat de vida a Barcelona amb un 5,9 en una escala de l'u al set. Aquí es poden passar uns anys molt agradables. I els expatriats de l'estudi de Barcelona Global es mostren satisfets amb la seguretat d'aquesta ciutat, amb el nivell de les seves escoles internacionals, amb la qualitat dels seus serveis, amb el seu urbanisme, amb els seus espais públics, amb la seva sanitat... Per això ­van coincidir tant Puig com Rodés­ la pregunta és per què cal ajudar

aquestes persones, a qui al capdavall ja els va molt bé en la vida. I la resposta és que la seva feina alimenta l'activitat empresarial de tota l'àrea metropolitana, perquè contribueixen al progrés col·lectiu. "El nostre objectiu és fer de Barcelona una ciutat global", van destacar Puig i Rodés. I ara el gran repte de Barcelona és facilitar que tot aquest talent pugui desenvolupar-se, assolir tot el seu potencial, generar riquesa que beneficiï tota la societat. A l'epígraf de l'enquesta "Facilitat per invertir" van posar de mitjana un 3,8. I per crear una empresa? 3,7. I per accedir a un crèdit? 3,3... Tota aquesta gent que sempre està ponderant diverses ofertes laborals lamenta els problemes que troben a Barcelona a l'hora de muntar una companyia, de tramitar els permisos, de fer una inversió... Burocràcia, fiscalitat i pobre anglès constitueixen

El menjar, la qualitat de vida, les escoles i la connectivitat de Barcelona sedueixen els expatriats

el taló d'Aquil·les barceloní. Per un danès, un holandès o un noruec que vol emprendre, resulta primer estrany i després desesperant comprovar que molts webs institucionals no ofereixen la pertinent informació en anglès, que a l'enèsima finestreta es troba un altre funcionari que tampoc no sap parlar anglès. No parlem únicament de problemes per tramitar una llicència municipal, parlem també de les cues a l'oficina de la Seguretat Social. Moltes ciutats europees ofereixen un pack administratiu de benvinguda per als nouvinguts. Aquí, a Barcelona, no. A més a més, de vegades no som tan cosmopolites com moltes vegades pensem, ni tan simpàtics ni amables... "Ens costa d'obrir-nos als estrangers ­va argumentar Puig­ i això surt a les enquestes". I la utilitat de les institucions públiques i privades a l'hora de facilitar l'acollida a penes assoleix en la mitjana final dels enquestats un 2,4.

19-XI-15, L. Benvenuty, lavanguardia