el (impune?) pufo de les autopistes madrilenyes
El pla de rescat del Ministeri de Foment per a les vuit autopistes de peatge de Madrid i el seu entorn que són a punt de fer fallida corre el risc de fracassar. Si això passés s'activaria la clàusula de responsabilitat patrimonial de l'Administració, pactada al seu dia entre el govern de José María Aznar i les companyies concessionàries, mitjançant la qual l'Estat està obligat a assumir el conjunt de la inversió i de les pèrdues acumulades. Això tindria un cost milionari amb càrrec als pressupostos de l'Estat que es podria elevar fins als 5.700 milions d'euros.
Farà bé la ministra de Foment, Ana Pastor, de presentar recurs -com ha dit- contra la sentència emesa ahir pel jutjat del mercantil número dos de Madrid per la qual es declara en liquidació l'empresa adjudicatària de l'autopista de peatge entre Madrid i l'aeroport de Barajas. És el mateix jutjat que també va decidir la liquidació de l'autopista A-36, entre Ocaña i La Roda, contra la qual també va recórrer Foment.
La ministra considera que els defectes de legalitat que té el projecte de rescat per al conjunt de les autopistes afectades és perfectament esmenable. En síntesi aquest pla preveu la integració de les vuit autopistes de peatge en risc de fallida en una única empresa pública, amb un quitament del 50% del deute, i una emissió a 30 anys per pagar la resta dels diners que es deuen, que, segons el disseny efectuat, no costaria ni un euro als ciutadans. Almenys així ho assegura la ministra.
Els 9,4 quilòmetres de longitud de l'autopista de peatge Madrid-Barajas, ara en procés de liquidació, tenen el cost de construcció per quilòmetre més elevat de totes les que s'han construït a Espanya, sobretot pels 1,8 quilòmetres de túnel que transcorren per sota del parc Joan Carles I, amb un cost global de 550 milions d'euros. Els arguments de la concessionària per justificar la fallida són similars als de les altres set autopistes: sobrecostos de l'empresa constructora -que és del mateix grup que la companyia concessionària-, augment inesperat de l'import de les expropiacions a causa de la llei del Sòl del 1996, impulsada per Rodrigo Rato, i errors en la previsió del volum de trànsit, que no ha complert mai les expectatives, perquè l'esmentada autopista de peatge -igual com les altres- transcorre al costat d'autopistes lliures de pagament.
Encara que la resolució d'aquest enorme desastre quedi per a la pròxima legislatura, i encara que els eventuals delictes ja hagin prescrit, els ciutadans tenen el dret d'exigir una investigació a fons del que ha passat, amb un fiasco econòmic tan monumental, per posar cara, com a mínim, als culpables i, sobretot, que es puguin adoptar mesures perquè una cosa similar no es repeteixi en aquest país.
22-X-15, lavanguardia
El jutjat mercantil número 2 de Madrid va dictar ahir un acte en el qual s'acorda la dissolució de les dues societats de l'autopista de peatge de Barajas (Aeropistas i la societat concessionària de l'autopista de peatge Eje Aeropuerto), propietat del grup OHL.
Es tracta d'una via de pagament, l'M-12, que té 9,4 quilòmetres. Va ser projectada amb Francisco Álvarez-Cascos (PP) al capdavant del Ministeri de Foment, encara que la va inaugurar el juny del 2005 Magdalena Álvarez (PSOE). Va suposar al seu dia una inversió de 435,6 milions d'euros i en aquests moments el seu deute viu és de 227 milions.
El jutge Andrés Sánchez Magro no admet cap dels dos convenis de creditors presentats, amb la qual cosa s'obre la fase de liquidació i s'activa el pagament de la Responsabilitat Patrimonial de l'Administració ( RPA).
No és la primera autopista de peatge que entra en aquesta fase de liquidació, ja que el febrer d'aquest any el mateix jutjat va decretar la liquidació de l'AP-36, entre els municipis castellanomanxecs d'Ocaña i La Roda.
Contra la interlocutòria és possible interposar recurs d'apel·lació en un termini de 20 dies. Després de conèixer aquesta situació de fallida financera, el Ministeri de Foment va anunciar que recorrerà a l'Audiència Provincial de Madrid contra la liquidació en considerar que hi ha "motius esmenables".
En realitat, el Govern el que fa és donar al problema una puntada de peu endavant perquè se solucioni en la pròxima legislatura. De fet, l'Advocacia de l'Estat té ordre de recórrer contra totes les resolucions judicials en els processos concursals que afecten aquestes vies de pagament. L'actual ministra de Foment, Ana Pastor, que va heretar aquest problema, va provar de crear una societat pública d'autopistes, però exigia un quitament del 50% del deute i convertir el passiu restant en un bo a trenta anys. Tant la banca, sobretot l'estrangera, com les concessionàries es van negar a acceptar aquesta fórmula.
En aquest context, l'Administració central ha de fer front al cost de l'RPA. Tot i això no té res proveït, ni figura cap partida als pressupostos generals de l'Estat del 2016. Una altra opció, segons fonts de Foment, seria recórrer al fons de contingències, que té un pressupost per al 2016 de 2.507 milions.
Les xifres sobre el cost de rescatar les vuit autopistes de pagament en fallida són molt dispars. La patronal Seopan treballa amb una forquilla de 8.000 a 5.700 milions de cost per a l'Estat en funció de si s'hi inclouen les millores que s'han anat fent en les vies en els últims anys i les expropiacions. Foment defensa que la xifra del passiu ronda els 4.500 milions i que només caldria fer front al que queda per amortitzar.
El departament de Pastor sempre va defensar que no costaria res als contribuents, però les dues interlocutòries del jutge inclinen la balança en el sentit que el Govern central assumeixi el cost i indemnitzi els propietaris i els creditors. En aquesta legislatura hi ha hagut tres reials decrets per modificar la normativa, amb l'exclusió dels sobrecostos de l'RPA, però no afecten les vuit autopistes en fallida, entre les quals totes les radials de Madrid, perquè no tenen caràcter retroactiu.
Seopan presenta avui un pla inversor per als propers quatre anys, sobretot de rehabilitació de carreteres, i oferirà la seva visió respecte a aquesta situació.
22-X-15, lavanguardia