necessària eurolliga lliure del parasitisme dels Governs, de l’Estat
Ja han passat quinze anys des que els millors clubs d'Europa van decidir escindir-se de la FIBA i crear la seva pròpia competició, l'Eurolliga, controlada per ells mateixos en una decisió inaudita en l'esport professional. Des d'aleshores el desig de la Federació Internacional ha estat recuperar el control de la millor competició continental de clubs i en els últims mesos s'han produït moviments en aquest sentit, encara que la unió de tots els clubs implicats en el projecte Eurolliga es manté ferma en aquest moment. Jordi Bertomeu, director executiu de l'Eurolliga, va anunciar ahir un augment dels diners destinats als clubs participants en l'edició que demà comença amb el partit Pinar Karsiyaka-Barcelona Lassa. Així, si el campió del 2015, el Reial Madrid, es va embutxacar 350.000 euros per guanyar en la final four madrilenya, a Berlín 2016 aquesta xifra arribarà al milió d'euros. D'altra banda, el format de lliga oberta de tots contra tots es prepara per a l'any vinent.
14-X-15, lavanguardia
El 30 de maig del 2000 la notícia mereixia un lloc destacat a la portada de La Vanguardia : "Els grans clubs de bàsquet deixen la FIBA i creen la seva pròpia Eurolliga". Quinze anys després, aquesta revolució en l'esport professional europeu -que no té parangó, perquè la UEFA va ser molt més dúctil que la FIBA i va frenar amb les seves concessions la que va voler emprendre el futbol- continua plenament vigent. I no s'atura. La pròxima temporada l'Eurolliga serà una veritable Lliga Europea amb totes les condicions: la jugaran tots contra tots, sense divisions per grups.
Més que els mateixos clubs va serla FIBA la responsable del gran canvi. Primer, per la intenció de quedar-se amb els drets de televisió i publicitatde la màxima competició europea, com Salvador Alemany, aleshores responsable del bàsquet del FC Barcelona,va advertir el febrer d'aquell 2000 a Eduardo Portela i Jordi Bertomeu (respectivament president i home per a tot de la ULEB, la Unió de Lligues Europees de Bàsquet, que agrupava llavors les d'Espanya, Itàlia, França i Grècia) quan estaven a punt de volar a Atenes per a una reunió d'aquest organisme. Allà va quedar clar que els clubs no estaven disposats a perdre aquests drets. Un exemple: la FIBA els oferia 20 milions de dòlars (17,5 milions d'euros), el 20% dels quals es quedava ella pels drets de televisió; ara guanyen 31 milions d'euros.
Tot i així, els clubs volien negociar. Però quan a l'abril Portela i Bertomeu van anar al despatx de Borislav Stankovic (llavors totpoderós secretari general de la FIBA) a Munic, aquest no va voler-ne saber res. La seva extemporània reacció va ser l'espoleta de la ruptura local, que es va oficialitzar el 29 de maig, precisament a Barcelona. L'octubre d'aquell any començava la primera Eurolliga. Sense final four, amb playoffs fins al final, un error solucionat l'any següent. I és curiós que fossin els clubs els qui van poder registrar aquest nom, que és de domini públic i per tant exigia associar-lo a un logotip, com ells van fer, mentre que la FIBA havia d'anomenar Suproliga la seva competició paral·lela, que tan sols va tenir un any de vida.
Dos moments clau. El 2005, l'Eurolliga es va separar de Telefónica i va crear una empresa pròpia per comercialitzar els seus drets. Era perdre diners a curt termini, però guanyar llibertat per prendre decisions i, en definitiva, conèixer el valor real de mercat del producte. El 2012, els setze equips de la segona fase, el top 16, es van dividir en dos grups de vuit en lloc de quatre de quatre, mesura que va augmentar el nombre d'enfrontaments entre els millors i, conseqüentment, el nivell i l'interès de la competició. Era el penúltim pas cap a l'objectiu final, que ja és molt proper.
Allà són la millora del nivell del joc i de l'arbitratge; en definitiva, de la serietat del torneig. I l'augment d'espectadors en directe i per televisió. Però, per damunt de tot això, la base del gran canvi és que els grans clubs europeus han passat de limitar-se a competir a aprendre a treballar junts en defensa dels seus interessos. Aquest és el gran èxit, amb el punt feble de no haver aconseguit portar a l'elit els de França i, sobretot, Anglaterra (sí en bona mesura els equips d'Alemanya) i un problema pròxim ben definit: la intenció de la FIBA de reservar dates a mitja temporada per a partits de seleccions, a partir del novembre del 2017.
En aquest sentit, l'NBA ja ha deixat ben clar que no alliberarà els seus jugadors. "En les actuals circumstàncies, l'Eurolliga tampoc", afirma Bertomeu. "Hem plantejat dues alternatives a la FIBA i ni ens han contestat. Hi ha temps; el que no hi ha és voluntat per part de la FIBA", conclou.
14-X-15, J.A. Casanova, lavanguardia