"Aquest és el nivell", Risto Mejide
Aquest és el nivell. Un president del Govern que pretén donar lliçons descobrint-nos que un got és un got i un plat és un plat. Cony, ara ho veig, gràcies presi. Els plats tenen fons, i els vasos, cul. I en el fons, és just per allà per on ens està donant des que va guanyar les eleccions, o més ben dit, des que l’altre les va perdre. Un president tautològic que amb prou feines donaria la talla com a guionista de la primera temporada de Barri Sèsam. Un president que per no saber-se, no se sap ni la llei del país que governa. I el que és pitjor, que quan algú l’hi recorda, entra en bucle i només se li acut preguntar estupideses. «¿I l’europea?».
Aquest és el nivell. Un portaveu d’ERC que penja per sorpresa una bandereta independentista al balcó de l’Ajuntament de Barcelona durant la celebració de la festa major de tots els barcelonins. El seu homòleg del PP que es baralla amb ell per penjar una bandereta espanyola. I tot un ministre de l’Interior a qui no se li acut altra cosa que treure la bandereta d’ETA a passejar. Volia dir que em resultava pornogràfic, però almenys la pornografia aconsegueix excitar-me. En aquest cas, l’únic que sento és una profunda vergonya pròpia i aliena.
Aquest és el nivell. Que ja no és que hi hagi corrupció, és que començo a pensar que ens l’hem guanyat. Encara n’hi ha poca per la que hi hauria d’haver. Poques coses ens passen, que deia aquell. Abans que existís la corrupció, al corrupte li vam donar el poder per ser-ho. El vam elegir tots nosaltres. Així que quan sento vergonya, la sento sobretot per mi. Això és el que vaig votar. Això és el que vam votar tots. Aquí i allà. Ningú els va exigir res més. I així ens va.
Ja n’hi ha prou. A mi m’han convençut. Si aquest és el nivell, voto independència. Ep, i no perquè em pensi que puguin ser més competents. Ni de bon tros. Ni menys corruptes. I ara. Ni tan sols perquè cregui que estarem millor. Però si només cal veure’ls, home.
Primer, és per un tema de massa crítica. En cas d’independència, n’hi haurà menys com ells tocant els nostres diners. Els de Catalunya i els d’Espanya. I això ja m’està bé. Si se m’ha de caure la cara de vergonya, almenys que ho faci per menys casos, ja ni tan sols demano que ho sigui en proporció. Si m’han de robar la cartera, que sigui com a mínim en menor quantitat.
Segon, perquè si la banca no vol la independència i tracta de dissuadir-nos-en, és que alguna cosa bona deu tenir per a nosaltres. Com sempre, ells saben coses que nosaltres descobrirem d’aquí uns anys. La banca sempre guanya. Mira Rato.
Tercer, també estic fart que no passi res. Aquests comicis no són unes autonòmiques contra unes plebiscitàries, són els de l’immobilisme contra el nyap. I entre quedar-se quiet i cagar-la, jo sempre he sigut dels que s’estimen més demanar perdó. No et negaré que a més em va de gust fer-la grossa. La meva vena anarquista nihilista a vegades se’m posa al volant, què hi puc fer. I què me’n dius de donar a tots aquests el poder. Passar de penjar banderetes a l’ajuntament a penjar-los al coll tot un país. Apa, aquí el portes.
Pero sobretot, perquè la matussera campanya de la por mai vencerà qualsevol il·lusió, per il·lusa que sigui. I ningú, insisteixo, ningú, en aquests més de 10 anys ha sigut capaç de vendre als catalans un projecte il·lusionant o una simple actualització de la relació Catalunya-Espanya. Ha arribat el moment de rebentar-ho tot. Tornem a començar, amb el que m’agrada a mi clavar una puntada al tauler. Tot i que el nou joc sigui una merda, dubto que sigui pitjor que aquest.
Ah, l’argument definitiu. No caldria tornar a trobar-se amb el Celta de Vigo en competició oficial.
A la merda la jornada de reflexió. Jo ja he reflexionat. Sí, ja ho sé que la meva decisió només compta un vot. I també sé que no puc obligar ningú a seguir els meus passos. Déu me’n guard. Però prefereixo utilitzar el meu vot per treure’m de sobre Rajoy que seguir donant excuses a la Generalitat. I si al final a sobre no s’aconsegueix la independència, poder dedicar la resta de la meva vida a retreure’ls-ho a Romeva, Junqueras i sobretot a Mas.
Si aquest és el nivell, apartin-se que l’armem.
Si aquest és el nivell, apartin-se que em voto a sobre.
http://www.vilaweb.cat/noticies/risto-mejide-anuncia-que-votara-independencia-el-27-s/
-------------------------
Si éste es el nivel, voto SÍ A LA INDEPENDENCIA.
Un presidente del Gobierno, que pretende dar lecciones descubriéndonos que un vaso es un vaso y un plato es un plato. Coño ahora lo veo, gracias presi. Los platos tienen fondo y los vasos culo. Y en el fondo, es justo por ahí por donde nos viene dando desde que ganó las elecciones, o mejor dicho, desde que el otro las perdió. Un presidente tautológico que a duras penas daría la talla como guionista de la primera temporada de 'Barrio Sésamo'. Un presidente que por no saberse, no se sabe ni la ley del país que gobierna. Y lo que es peor, que cuando alguien se la recuerda, entra en bucle y sólo se le ocurre preguntar estupideces. «¿Y la europea?».
Éste es el nivel. Un portavoz de ERC que cuelga por sorpresa una banderita independentista en el balcón del Ayuntamiento de Barcelona durante la celebración de la fiesta mayor de todos los barceloneses. Su homólogo del PP que se pelea con él por colgar una banderita española. Y todo un ministro del Interior a quien no se le ocurre otra cosa que sacar la banderita de ETA a pasear. Iba a decir que me resultaba pornográfico, pero al menos la pornografía consigue excitarme. En este caso, lo único que siento es una profunda vergüenza propia y ajena.
Éste es el nivel
Éste es el nivel. Que ya no es que haya corrupción, es que empiezo a pensar que nos la hemos ganado. Aún hay poca para la que debería haber. Poco nos pasa, que decía aquél. Antes de que existiera la corrupción, al corrupto le dimos el poder para serlo. Lo elegimos todos nosotros. Así que cuando siento vergüenza, la siento sobre todo por mí. Esto es lo que voté. Esto es lo que votamos todos. Aquí y allá. Nadie les exigió nada más. Y así nos luce el pelo.
Ya basta. A mí me han convencido. Si éste es el nivel, voto independencia. Ojo, y no porque me crea que vayan a ser más competentes. Ni mucho menos. Ni menos corruptos. Qué va. Ni siquiera porque crea que vayamos a estar mejor. Pero si no hay más que verles, hombre.
Primero, es por un tema de masa crítica. En caso de independencia, habrá menos como ellos tocando nuestro dinero. El de Catalunya y el de España. Y eso ya me está bien. Si se me va a caer la cara de vergüenza, al menos que lo haga por menos casos, ya ni siquiera pido que lo sea en proporción. Si me van a robar la cartera, que sea como mínimo en menor cantidad.
Segundo, porque si la banca no quiere la independencia y trata de disuadirnos, eso es que algo bueno debe de tener para nosotros. Como siempre, ellos saben algo que nosotros descubriremos de aquí unos años. La banca siempre gana. Mira Rato.
Tercero, también estoy harto de que no pase nada. Estos comicios no son unas autonómicas contra unas plebiscitarias, son los del inmovilismo contra la chapuza. Y entre quedarse quieto y cagarla, yo siempre he sido de los que prefieren pedir perdón. No te negaré que además me apetece liarla parda. Mi vena anarquista nihilista a veces se me pone al volante, qué le vamos a hacer. Y qué me dices de darle a todos estos el poder. Pasar de colgar banderitas en el ayuntamiento a colgarle al cuello todo un país. Hala, ahí la llevas.
Pero sobre todo, porque la torpe campaña del miedo jamás vencerá a cualquier ilusión, por ilusa que ésta sea. Y nadie, insisto, nadie, en estos más de diez años ha sido capaz de venderle a los catalanes un proyecto ilusionante o una simple actualización de la relación Catalunya-España. Ha llegado el momento de reventarlo todo. Volvamos a empezar, con lo que me gusta a mí una patada al tablero. Aunque el nuevo juego sea una mierda, dudo que sea peor que éste.
Risto Mejide.
https://www.facebook.com/Hablamos-castellano-y-queremos-la-independencia-661633230536901/timeline/