"Mosquit tigre", Ramon Aymerich
Va ser observat per primera vegada a Sant Cugat, l'any 2004. Onze anys després ha arribat a Màlaga. El mosquit tigre és una entre les moltes espècies invasores que arriben a la Península -com el cargol poma o el cranc americà-. Però es fa notar més. Primer, perquè sol causar unes picades bastant més doloroses que les que provoquen els parents locals. I segon, perquè pot ser portador de malalties exòtiques i infeccioses.
Però el que fa veritablement fascinant el mosquit tigre és l'habilitat que mostra per detectar on és l'activitat econòmica i quina és la seva dinàmica. És el que podríem deduir del que explica la gent del CSIC, que ha estudia el bitxo. Perquè, no es pensin, el mosquit tigre no ho té fàcil per expandir-se pel territori. Un adult de mosquit tigre, pobre, no es desplaça més enllà dels 500 metres de radi al llarg de tota la seva vida. Ha hagut d'aprendre a fer quilòmetres. Suposen que amagant-se als camions. A través del transport de mercaderies. Amb una especial predilecció pels pneumàtics, que li fan de refugi i amagatall.
Es calcula que el primer mosquit tigre va arribar a Sant Cugat a través d'algun vehicle procedent del port de Barcelona. I amb molta probabilitat, també, d'algun carregament arribat de la Xina. SantCugat és un nus logístic, el punt on es troben unes quantes autopistes. Entre aquestes, l'A-7, l'autopista que travessa tot el litoral mediterrani. Ara el mosquit tigre ja pica a Portbou. I també a Andalusia. No és que a l'animal no li agradin les terres de l'interior (cap a Aragó des de Catalunya o cap a Castella des de València). Però les probabilitats d'expansió hi són bastant menors. Perquè són terres més fredes. Però sobretot perquè el trànsit de mercaderies, de camions, de pneumàtics, també és molt més baix.
El mosquit tigre és un animal adaptatiu. Aprofita les oportunitats que l'entorn li dóna per créixer i multiplicar-se.
Ara una història d'homes. L'any 1961, una delegació del Banc Mundial es va desplaçar a Madrid per conèixer els comptes de l'economia espanyola. Les autoritats franquistes no estaven acostumades que algú de fora hi fiqués el nas. Però ho van haver d'acceptar per rebre els préstecs de la institució (ara en diríem un rescat). L'informe havia d'estar enllestit el setembre del 1961 però el redactat definitiu (després de molts esborranys) no va estar acabat fins a l'agost del 1962. El Banc Mundial feia una important recomanació: calia construir una autopista a "la costa del Levante" per potenciar el corredor de més trànsit econòmic de la Península. El govern espanyol ho va acceptar. Trencant, d'aquesta manera, anys d'inèrcia i de no entendre per què serveix la política de transports en una economia avançada.
El mosquit tigre ha tardat només onze anys a colonitzar l'eix mediterrani. Molts menys dels que tardarà l'Estat a construir el corredor mediterrani ferroviari. Què s'hi juguen?
29-VIII-15, Ramon Aymerich, lavanguardia