perquè ha estat destituït Rodolfo Isasi, alt responsable de la Seguridad Nuclear?
El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha destituït el cap d'àrea d'experiència operativa i normativa davant la seva oposició a relaxar la informació sobre els incidents que succeeixin a les centrals nuclears. Rodolfo Isasi ocupava el seu càrrec des de feia 27 anys, i La Vanguardia del proppassat 5 d'agost dedicava a la notícia el destacat espai que correspon a un episodi de tal calibre. Tot i això, la resposta social ha estat inexistent, com si no concernís la salut i seguretat de la població.
Restringir la transparència respecte d'una indústria tan sensible com és l'energia nuclear no esdevé assenyat. Les plantes atòmiques ja han tingut tants accidents des de la seva instauració que l'ocultació de qualsevol incidència resulta inadmissible. El fet que una persona experimentada no accepti la manipulació que se li proposa hauria de fer pensar la ciutadania i conduir a la indignació. Si no ha estat així, potser es por atribuir al fet que la calor d'aquest estiu entela les ments.
Ja és terrible haver de suportar que el Govern espanyol aposti més per l'energia nuclear que per les renovables, malgrat tenir vent i sol infinits. Ho és pel menyspreu que significa vers la no-contaminació i per la indiferència davant la quantitat d'accidents nuclears que s'han succeït des que el 1954 es va implantar a la Unió Soviètica la primera central. La llista és exhaustiva, i presenta catàstrofes impossibles d'ocultar com la de Txernòbil el 1986, amb 200 tones de matèria radioactiva llançades a l'atmosfera i 100.000 morts directes, o la més recent de Fukushima, el 2011, la gravetat de la qual va ser elevada per l'Agència de Seguretat Nuclear i Industrial al mateix nivell que la de Txernòbil. A l'inventari, excessius accidents menors, com el de Tennessee, EUA, que el 1979 va contaminar 1.000 persones sense que es notifiqués al moment; com el de Mihama, Japó, amb cinc treballadors morts el 2004; com un altre de més proper, a Tricastin, França, que va contaminar 100 empleats el 2008, i un llarg etcètera que hauria de ser suficient per desterrar una producció d'energia intrínsecament perillosa.
Per tot el que s'ha exposat, mereix ser aplaudida la negativa de Rodolfo Isasi a col·laborar en el camuflatge d'incidències nuclears que ens incumbeixen a tots, i val la pena que la societat exigeixi immediatament una altra política energètica.
14-VIII-15, Eulàlia Solé, lavanguardia
La veritat és que no tranquil·litza gens el que està passant al Consell de Seguretat Nuclear (CSN), l'organisme competent en matèria de seguretat nuclear i protecció radiològica. Gens ni mica. El 27 de juliol, dia en què el ple prenia la polèmica decisió d'autoritzar la construcció del magatzem nuclear al municipi de Villar de Cañas (Conca), era destituït de manera fulminant el que durant gairebé 27 anys ha estat cap d'àrea d'Experiència Operativa i Normativa del CSN, Rodolfo Isasia. La causa cal buscar-la en la seva negativa a modificar la informació que es dóna habitualment sobre els incidents ocorreguts a les centrals nuclears. Segons l'opinió de la direcció -diuen fonts del CSN- aquests avisos son moltes vegades són irrellevants.
Rodolfo Isasia, enginyer de reconegut prestigi, s'havia oposat radicalment al nou sistema d'informació dels successos nuclears que mereixen ser notificables per part de les centrals perquè arribin a l'opinió pública. La intenció del director tècnic -Antonio Muruera-, en promoure aquest canvi, era reduir el nombre d'aquests avisos sobre incidències de nuclears, en estimar que moltes d'aquestes notificacions són innecessàries, segons informen fonts del CSN.
En canvi, altres veus al CSN sostenen que eliminar determinats avisos notificables encaixa bé amb l'interès de les empreses elèctriques, que no desitgen veure's contínuament retratades amb la profusió d'incidències en què es veuen envoltades freqüentment, de vegades d'importància (i d'altres, no). Aquesta reiteració dels avisos permet tenir sempre un bon termòmetre de la situació de les plantes atòmiques. "Se'ns omple la boca a l'hora de parlar de transparència i d'informació objectiva, però a l'hora de la veritat el que ens demanen és que no donem tanta informació, que sigui més laxa, per interessos privats", indiquen fonts sindicals.
Isasia va mostrar la seva oposició a l'esmentat canvi de procediment i va alertar de què les modificacions que es volen fer en les guies de seguretat del CSN permetrà a les centrals no comunicar gaires successos que podrien ser greus. Davant la posició d'Isasia, el director tècnic del CSN, Antonio Muruera, va imposar la seva destitució, ratificat pel president del CSN, Fernando Martí Scharfhausen. Fonts d'aquest organisme van expressar tot i això el seu disgust pel fet que el canvi de normativa no fos votat pels cinc membres del Consell (n'hi havia prou amb l'opinió de director tècnic i la secretària general).
Aquesta destitució s'emmarca en una política de "mano i disposo" instal·lada a l'organisme competent en matèria de seguretat nuclear i que relega la feina dels tècnics "si no van en la línia que la direcció vol". Així ho indiquen els sindicats -la Federació d'Associacions dels Cossos Superiors de l'Administració Civil de l'Estat (Fedeca) i el CSIF- que ja han enviat les seves protestes a la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, i al ministre d'Indústria, José Manuel Soria.
A aquesta situació s'hi afegeix l'enfrontament existent entre el president del CSN, Fernando Martí Scharfhausen, amb la consellera i exministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, a compte del seu vot en contra de l'emplaçament de l'ATC (l'únic en contra, davant els 4 a favor). Martí va retreure en un comunicat que s'hagués publicat el contingut del vot particular de Cristina Narbona abans d'haver-se aprovat l'acta. Martí va votar a favor de l'ATC a Villar de Cañas, un emplaçament en què va estar implicat quan era secretari d'Estat d'Energia el 2011.
5-VIII-15, C. López/A. Cerrillo, lavanguardia
El Govern destinarà a la seguretat nuclear i la protecció radiològica, a través del Consell de Seguretat Nuclear un total de 46,46 milions d'euros durant el 2016, segons el projecte de llei de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) presentat ahir al Congrés dels Diputats. Aquesta quantitat suposa una disminució del 0,1% en l'assignació a l'organisme regulador atòmic respecte als pressupostos del 2015. El Govern central manté ferma la seva actitud de construir el Magatzem Temporal Centralitzat (ATC en les sigles en espanyol) de residus nuclears i de fer-ho a Villar de Cañas. Els pressupostos recullen que l'empresa pública Enresa invertirà durant el 2016 gairebé 140 milions d'euros. La projecció per al 2017 és d'invertir gairebé 300 milions d'euros; gairebé 176 milions el 2018 i 46 milions el 2019.