27S, eleccions autonòmiques amb resultat plebiscitari
Sobre el 27 de setembre no hi ha res escrit, però no es pot descartar que la suma de Convergència o com es digui, ERC, la CUP i la monja Forcades doni una majoria suficient per dir que Catalunya vol volar sola. Si fos així, l'avís està llançat per Rajoy, que no ha canviat: pluja de recursos, frenades legals, Constitucional al màxim i tensió màxima amb mitjans informatius corejant l'autoritat. Quina seria la resposta social al Govern de l'Estat? Aquest seria el repte de debò, perquè podrien veure's els primers indicis d'insubmissió. Aquí hi ha el bidó de benzina i l'apocalipsi que albira Rajoy de fractura social i política, incertesa, fre a la recuperació, negació de la pluralitat catalana i riscos per a la convivència. Diguem-ho clarament: poder popular contra força de la legalitat.
Davant aquesta possibilitat, estic segur que el senyor Rajoy diu el que diu perquè és al seu guió de president, però no s'enganya: les eleccions del 27-S, per ser legítimes, no es poden convocar com a plebiscitàries. Però poden donar un resultat plebiscitari. I, si el donen, un Parlament independentista corre el risc de cometre delicte de sedició, però tindria legitimitat política per reclamar el que el poble demana elegint determinats partits i candidats. No hi ha arguments democràtics per discutir-ho per clara que sigui la llei. Aquest és l'autèntic desafiament.
20-VI-15, Fernando Ónega, lavanguardia