"Cap on va l’escola?", Alfons Calderón
Més enllà de la recent i tràgica agressió letal a un professor, al nostre país l'agra polèmica sobre aspectes educatius sorgeix sovint.
La pel·lícula Camí de l'escola, dirigida per un francès i rodada en escenaris tan dispars com Kènia, l'Argentina, el Marroc i l'Índia amb el suport de la Unesco, ofereix una bonica paràbola, basada en fets reals, per reflexionar també sobre el que aquí succeeix. Els seus protagonistes són nens que recorren esforçadament molts quilòmetres per anar a classe.
No es tracta d'un estímul perquè els escolars s'espolsin la mandra matinal. La cinta va més enllà en mostrar almenys dues claus de l'èxit educatiu. En primer lloc, l'educació comença en la família. Els testimonis exposats són de procedència humil. Però els pares tenen claríssima la importància de l'ensenyament per als seus fills, encara que comporti el sacrifici d'allunyar-se'n. Els animen, els orienten, els donen suport sense adulació ni sobreprotecció i l'"escola" és motiu freqüent de conversa familiar. Segon: el creixement està associat a l'esforç amb il·lusió. Els perills que comporta el desplaçament quotidià o la incomprensió de veïns masclistes en el cas d'unes nenes no són obstacles. Al documental de boniques imatges apareixen valors que convé recordar: suport mutu, respecte als més grans, incardinació en el medi natural i en l'entorn social o dimensió espiritual de la persona.
En canvi, el nostre debat educatiu està força esbiaixat: parcial, excessivament centrat en estructures o burocràcia, altament ideologitzat, pres d'interessos corporativistes, deshumanitzat de vegades i faltat de sentit comú. I continuem en baixes posicions en els rànquings internacionals, sense que els polítics assoleixin el consens necessari per treure'ns d'aquesta deriva empobridora. Si la meva àvia, mestra rural nascuda a finals del segle XIX, aixequés el cap, s'horroritzaria. No per les noves tendències pedagògiques ni pels dispositius electrònics d'una aula moderna. El que no comprendria és que una societat més desenvolupada i instruïda, com l'actual, presenti taxes tan elevades de fracàs escolar. No és només qüestió de recursos, sinó d'actitud col·lectiva.
Algú va dir que el futur s'escriu amb f de formació. Tant de bo que la nostra escola sigui capaç d'arribar tan lluny com els petits de la pel·lícula. Us la recomano.
12-V-15, Alfons Calderón, lavanguardia