"el problema més important d’Espanya és el de la competitivitat" (Luis Garicano)

"A l'escola a la qual anaven els meus fills hi va haver retallades en el servei de neteja. Sense fer escarafalls, els pares ens vam organitzar en torns per netejar bé l'escola. Podria posar altres exemples. En un parc a prop de casa meva hi havia cérvols. L'Ajuntament va dir que no podia continuar pagant el pinso dels animals i els veïns es van fer càrrec dels cérvols. Això és el capital social. I d'aquest capital social, Espanya en té poc".

Parla de pressa, amb un to vehement en el qual sembla habitar la passió política. No és un savi despistat. Admira Andreu Mas-Colell i també vol ser a la cuina del canvi d'època. Un lleuger estrangerisme en l'accent serà utilitzat en contra seu pels castissos. Afrancesat! L'holandès errant m'explica en un restaurant català del centre de Madrid -suggeriment seu- que vol acabar amb el realisme màgic a Espanya.

-L'AVE és realisme màgic?

-Sí. I la inversió excessiva en carreteres, també. L'autovia de La Plata, entre Sevilla i Gijón, amb molt poc trànsit en molts dels seus trams, té molta més qualitat que qualsevol autopista dels Estats Units. El tram Olmedo-Ourense de l'AVE ens costarà 6.000 milions d'euros. Aquesta és la xifra que totes les administracions públiques espanyoles destinen a R+D aquest any. És raonable? És el que de debò necessita el país? Més que realisme màgic, això ja comença a ser una barbaritat.

-Qüestionar l'AVE significa xocar amb una de les coalicions més poderoses a Espanya: la que enllaça els enginyers d'obres públiques amb les grans constructores i la política regional, gestora de les clienteles electorals.

-Ho sé. La coalició del ciment.

-Ciutadans, el partit avui més ben tractat per l'Ibex 35, contra la coalició del ciment i l'acer?

-Ho nego . Crec que a algunes empreses de l'Ibex 35 no els deu haver agradat gens la nostra crítica a l'AVE. No simplifiqui.

-No simplifico. Fa uns mesos, Josep Oliu, president del Banc Sabadell, declarava públicament que Espanya necessita un "Podem de dretes".

-Ciutadans no és de dretes. Ho definiré de la següent manera: és el primer moviment polític de protesta a Europa que se situa en el centre. Protesta cívica de centre. Reformes possibles en lloc de populisme.

-A Moncloa diuen que vostè va defensar davant Mariano Rajoy que Espanya demanés el rescat als centres de poder europeus. És cert això?

-Vaig defensar públicament el rescat financer, el rescat de la banca, que el Govern va acabar demanant. I a la tardor del 2012 vaig expressar al president Rajoy la meva preocupació per la situació que vivia Espanya. L'estiu d'aquell any havien sortit del país 400.000 milions d'euros. Vaig expressar la meva preocupació.

-Com va contactar amb Ciutadans?

-A través del professor Francesc de Carreras, a qui admiro. Ell em va presentar a Albert Rivera.

-En un llibre escrit el 2013 (El dilema de España, Península) i publicat abans de la irrupció de Podem, deia que la veritable disjuntiva espanyola és Dinamarca o Veneçuela.

-Efectivament, reformisme modern o populisme.

-Populisme o una Espanya escandinava. El nous castissos de Madrid es barallen amb Podem i tampoc volen esmorzars escandinaus. Torna a circular la paraula "afrancesat".

-Tornem al "mori la intel·ligència"?

-Hi ha una Espanya que veu la crisi com un parèntesi; una altra veu una depressió perpètua; una altra, l'espoleta d'un gran canvi polític...

-No comparteixo la teoria del parèntesi. Cristóbal Montoro creu que el problema d'Espanya es redueix a un excés de dèficit públic i als elevats costos salarials. Retallant tots dos factors seríem fora de perill. No hi estic d'acord. El problema més important d'Espanya és el de la competitivitat. Entre 1995 i 2007, mentre ens dedicàvem al realisme màgic, la competitivitat espanyola va tenir creixements negatius.

- Vaig llegir El dilema de España . El seu llibre passa més aviat de puntetes pel problema de Catalunya.

-Estic a favor d'un federalisme seriós. Repartiment de competències molt ben definit i transferències de solidaritat transparents. No m'agrada el nacionalisme i considero un tràgic error aquella crida del president nord-americà Woodrow Wilson el 1918 en favor de l'autodeterminació dels pobles, proclama que no tenia cap altre propòsit que l'afebliment d'Europa...

-En aquell llibre vostè defensava una revisió de "l'anomalia" del concert basc i el conveni navarrès. Ciutadans farà seu aquest punt de vista?

(Una mica de tos i un somriure).

-Bé, d'aquest assumpte encara no n'hem parlat...

Luis Garicano ha aconseguit que el Govern espanyol arrufi les celles. Mariano Rajoy ja li ha clavat un mastegot en els mítings, sense pronunciar el seu nom: "Aquell que vol liquidar l'AVE...". I la vicepresidenta, Saenz de Santamaría, li va disparar una fletxa amb curare des de la finestra televisiva dels divendres, recordant que el redactor del programa econòmic de Ciutadans/Ciudadanos defensava la intervenció d'Espanya en el pitjor moment de la crisi econòmica. Els joves bàrbars del columnisme madrileny també l'han clissat. Garicano i altres economistes que s'han decidit a qüestionar la utilitat social de l'AVE són presentats ara com els "nous afrancesats". Després de l'assaig electoral andalús, Madrid bull.

La incorporació a Ciutadans de professionals de prestigi com Garicano i Manuel Conthe, ex-director general del Tresor i exsecretari d'Estat d'Economia, està tenint impacte. El partit d'Albert Rivera s'ha posat de moda en els estaments professionals i el nerviosisme del PP és cada vegada més visible. Contra Podem la consigna era més fàcil: "O nosaltres o el caos".

L'afrancesat Garicano, nascut a la ciutat de Valladolid el 1967, és més aviat holandès. Batxillerat en els jesuïtes. Estudis d'Economia en el Col·legi d'Europa de Bruges. Màster a la Universitat de Chicago. Economista de la Comissió Europea. Professor en la London School of Economics i domicili familiar durant anys a Holanda, on va poder seguir de manera molt directa l'assignatura de capital social.

12-IV-15, Enric Juliana, lavanguardia