Francisco Verdú, un home honest entre infames paràsits saquejadors

L'exconseller delegat de Bankia Francisco Verdú, número dos de l'entitat, va assegurar davant el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu que no va utilitzar la targeta black, que li va lliurar "personalment" l'expresident Rodrigo Rato, perquè no figurava al contracte i per "ofici bancari". "No utilitzo i no utilitzaré mai una \[targeta\] que tingui despeses sense justificar", va respondre al jutge, Així consta a l'enregistrament de la declaració de Verdú, en què el fiscal Anticorrupció, Alejandro Luzón, li demanda per què no va utilitzar la targeta que li va lliurar el president de Bankia el 17 de febrer del 2012.

Francisco Verdú, que va ser el número dos de Bankia, és l'únic conseller de l'entitat que es va negar a utilitzar la targeta black que li va lliurar personalment el seu expresident Rodrigo Rato. Així ho va confessar al jutge de l'Audiència Nacional Jesús Andreu, abans d'afegir que va actuar d'aquesta manera perquè no figurava en el seu contracte i perquè no ha utilitzat mai targetes que permetin despeses sense justificar. Vint-i-un consellers més sí que van recórrer a la targeta B, per als quals el magistrat ha sol·licitat una fiança total de 4,3 milions d'euros.

Contràriament al que sostenia Oscar Wilde -"ho puc resistir tot menys la temptació"-, Verdú va poder aguantar la incitació sense que li tremolés el pols. I ho va fer per ètica personal, però igualment per "ofici bancari". Ell no és un polític reconvertit en conseller d'una entitat, sinó un executiu bancari de llarga carrera que havia arribat a la vicepresidència de la Banca March, fins que va ser nomenat conseller delegat de Bankia. Paradoxalment, figura com a imputat en aquest cas, malgrat que feia només tretze dies que ocupava el càrrec quan es va aprovar el fullet de sortida a borsa, així que difícilment podia descobrir irregularitats en uns comptes que havien estat validats per auditors, inspectors del Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

L'honradesa s'atura abans de traspassar la porta i la corrupció entra sense trucar. En el cas de les targetes black, la majoria no es van fer cap pregunta quan van saber que hi podien gastar, sense justificar, fins a un límit de 75.000 euros. Però Francisco Verdú no només va qüestionar el fet, sinó que va advertir al seu cap que era una mala praxi. No estem davant de cap heroïcitat, però sí davant d'una raresa. La d'algú que va preferir ser més íntegre que més ric.

7-III-15, ep/M. Carol, lavanguardia