"Els diputats rebels", Lluís Foix

Hi ha pocs diputats rebels en el panorama polític espanyol. Ni en l'àmbit del Congrés dels Diputats ni tampoc als parlaments autonòmics. No hi ha diputats rebels perquè o dimiteixen o no formen part de la següent llista del partit, tancada i barrada per les executives i nuclis durs partidaris.

Les llistes obertes són molt útils perquè els electors no votin en bloc a una candidatura prefabricada i puguin escollir a els qui considerin millor preparats per representar les seves idees i interessos al marge del partit que representin. Però les llistes obertes són més interessants encara perquè se sap qui és el candidat que em representa en el meu districte. Ara mateix, no sabria a qui dirigir-me per expressar una preocupació perquè fos traslladada al Congrés dels Diputats. M'interessa el que diu el president Montilla o el conseller Castells quan insinuen que els socialistes volen tenir veu pròpia al Congrés dels Diputats, un eufemisme per guanyar una certa autonomia que, en tot cas, també seria col·lectiva.

Pot existir un grup rebel però no un o diversos diputats rebels. A Margaret Thatcher la apearon del govern els diputats rebels conservadors. En declarar-se la guerra de l'Iraq, diverses desenes de diputats laboristes van votar en contra del govern de Tony Blair. El líder de la Càmera i exministre d'Exteriors, Robin Cook, va abandonar el govern perquè la guerra no responia als requisits del dret internacional. Va exercir la seva llibertat en el si del partit i va donar comptes als seus electors. Es va anar per convicció.

Ara són uns trenta diputats laboristes els que estan preparant un escrit demanant al primer ministre Gordon Brown que dimiteixi i doni pas a un altre laborista que pugui arribar a les eleccions del 2010, que va a guanyar el conservador David Cameron, segons totes les enquestes. L'última derrota en una elecció parcial de Glasgow ha convertit al primer ministre en cavall perdedor. I ho poden tirar els seus amb una simple votació.

La diferència de fons entre el sistema de representació directa britànic i l'espanyol és que l'escó és instrumental, tant per defensar als electors com per exercir la seva responsabilitat al Parlament, a favor o en contra del govern. El nostre sistema està encotillat. El britànic és més fluït i més democràtic.

29-VII-08, Lluís Foix, lavanguardia