pares i mestres estem aconseguint un jovent (encara) més masclista

Una passa endavant, dues enrere. Mentre la població adulta sembla que ha interioritzat la magnitud del problema de la violència de gènere en totes les seves facetes, ens trobem que els joves tenen dificultats per reconèixer els diferents tipus de maltractament; que un home insulti i pegui a una dona, és maltractament, però preguntar-li mil cops pel mòbil què fa, amb qui està, amb qui parla o què porta posat, no. Ni tampoc que controlar els seus horaris, impedir-la que vegi els seus amics o, fins i tot, que treballi.

Aquest és el preocupant escenari que dibuixa l'estudi Percepció social de la violència de gènere en l'adolescència i la joventut, elaborat pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) per encàrrec de la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere i coordinat per la sociòloga Verónica de Miguel. Continuació d'un de més ampli, aquest treball se centra en la resposta de 2.457 homes i dones d'entre 15 i 29 anys i se'n desprenen dades tan paradoxals com que una joventut que coneix "perfectament els instruments de sensibilització, assessorament i denúncia" de la violència masclista, el 33% considera com a inevitable o acceptable en algunes circumstàncies controlar els horaris de la parella, impedir-li que vegi la seva família o amistats, no permetre que la parella treballi o estudiï o dir-li les coses que pot o no pot fer. Crida l'atenció el percentatge de rebuig més elevat entre la població en general (totes les edats), amb un 71%, davant els menors de 29 (68%).

És inquietant que els joves i adolescents no interpretin el control excessiu com una manera de violència, sobretot quan gairebé el 30% afirma que coneix alguna víctima (cosa que mostra la magnitud d'aquesta xacra). Aquesta proporció és inferior entre els 15 i 17 anys (23%) i arriba al 33% entre els 25 i els 29 anys. La víctima sol ser en la majoria dels casos una amiga (38%) o un familiar (26%).

Segons aquest treball, en el 21% dels casos la víctima és una menor d'edat, percentatge superior al de la població en general (12%). Aquesta dada mostra, com ja han indicat estudis similars, que els joves i, més en concret, els menors no saben identificar amb claredat què és la violència de gènere en tota la seva magnitud. Agents de la Policia Nacional que van als instituts per informar sobre aquesta matèria ja han avisat de la falta de coneixement que tenen els adolescents, sobretot pel que fa a l'ús dels smartphones.

Els joves creuen que controlar la parella a través del WhatsApp no està malament i que així mostren que les estimen, mentre que elles pensen que aquesta persona s'hi preocupa. No s'adonen que és una qüestió de control i que això està renyit amb la llibertat i la igualtat", assenyalen membres d'aquest grup, que treballa als centres educatius...

Sanitat i Educació han inclòs continguts obligatoris d'igualtat en totes les etapes educatives. Un sistema molt qüestionat, tot i això, ja que dependrà de la voluntat del professorat després de la desaparició de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania. Ara no hi ha cap assignatura obligatòria amb aquestes temes.

28-I-15, C. López, lavanguardia