saqueig massiu estúpid d’espècies animals i vegetals
El grèvol es propaga per llavors a la tardor i per esqueixos a la primavera. El mètode de propagació és molt comú: respon en essència al fet que la resposta del teixit de les tiges a les ferides consisteix a produir arrels en determinats punts. A la tardor s'aprofita la poda per recollir branques, però a condició de no oblidar que es tracta d'un arbre d'interès especial. A gairebé tot Europa està protegit a causa del saqueig massiu a què ha estat sotmès per servir d'ornament durant les festes nadalenques.
El grèvol ofereix l'etern espectacle de les transformacions. Es veu sempre bonic, brillant, ple de policromies. Proposa una successió de cromatismes al llarg de les estacions: va del blanc primaveral al vermell tardoral. Com que sedueix tot l'any i el bosc on viu roman obert a tota hora, l'arbre rep atemptats. Què passa? Així que arriba el vent de la tardor es pinta de color vermell coral, i això causa la seva ruïna. Què tem? Que s'apoderin de les seves branques. El caprici humà el deixa sense fulles, sense fruits, sense res; immers en l'estupor. Per això se li atribueixen qualitats humanes. El seu llarg lament apareix en romanços vells: "Ay, ay, ay, qué fuerte mal. Ay, ay, ay, qué fuertes penas". Ens mira, gemega, i el mirem. No es mou ni es defensa. Es queixa i, plorós, acata el seu destí.
Mals temps sembla que corren avui per al grèvol. Perdurable i hermètic com un destí, la solitud l'ha fet combatiu i malenconiós. A la seva intricada copa s'endevina la tenacitat. Es tracta d'un arbrissó sempre verd que viu entre els 700 i els 1.800 m d'altitud, i que en jardineria es fa servir com a exemplar aïllat. En les altures, sembla viure malenconiosament absent. La copa, inextricable, molt ramificada, està proveïda de fulles persistents, molt gruixudes i amb les vores espinoses. Les flors, blanquinoses, reunides en oloroses inflorescències, donen lloc a unes baies vermelles, esfèriques, llustroses, molt decoratives, que romanen en la planta fins a la primavera. Del decorativisme de les baies vénen els seus mals. Per culpa d'això les grevoloses "van de la sombra a las sombras". Que els arbres massa espessos necessitin perdre alguna de les seves branques en benefici dels seus fruits no justifica el saqueig del sotabosc. Tot tall és un acte sancionable. Per adornar unes quantes cases, una grevolosa es pot quedar despullada. Quina pena destruir coses tan boniques! D'aquí la faula, la narració al·legòrica; l'atribució de la parla a éssers inanimats. Als jardins se sent algun grèvol queixar-se, com demanant ajuda. I això no és ficció: compreu-ne només en comerços autoritzats. Si a un esqueix no podeu donar-li un lloc on sobreviure després de les festes, millor que no en compreu.
El vent del decorativisme dels segles ha anat exhaurint o espatllant tots aquests grèvols que la fantasia poblava de màgia. Les branques amb fruits es posen per mer caprici, l'ornament no obeeix a cap necessitat o conveniència.
13-I-15, I. Viladevall, lavanguardia