"Religions comparades", Laura Freixas

Es parla molt aquests dies als Estats Units d'un sondeig al que han respost més de 3.000 ciutadans sobre el seu coneixement de les religions. Les preguntes, 32 en total, eren bastant senzilles: on va néixer Jesús, qui fundà el protestantisme, què és l'Alcorà, què és el Ramadà, quan comença el Sabbat, a quina religió pertany el Dalài Lama, a quin la Mare Teresa de Calcuta, qui va ser Moisés, quins són els quatre Evangelis, què és un ateu, si els protestants creuen que per salvar-se són necessàries les obres o n'hi ha prou amb la fe, si per als cristians l'hòstia és realment o només representa el cos de Crist... I, sorpresa: entre els diferents grups d'enquestats segons la seva adscripció religiosa (catòlics, ateus, mormons, jueus, musulmans, protestants...), qui va contestar millor? Els ateus. La seva mitjana de respostes correctes va ser de 20,9. I qui pitjor? Els catòlics, en particular, dins d'ells, els hispans (11,6 respostes encertades; els no hispans van contestar correctament 16).

Una enquesta així suscita moltes reflexions. Per exemple, sobre la contradicció que és dir-se creient i no saber molt bé en què es creu. Com es pot tenir fe en un Déu, i despreocupar-se del que aquest Déu diu, predica, exigeix dels seus fidels? I no és que aquestes prèdiques, relats, exigències, siguin difícils de conèixer: estan plasmades en un llibre sagrat, en el cas dels cristians la Bíblia..., que la majoria d'ells no llegeixen, segons l'enquesta. Una altra perplexitat la suscita el fet que triar alguna cosa tan seriosa com una religió es faci amb tan poc coneixement de causa: són escassíssims els creients enquestats que han buscat informació sobre religions diferents de la pròpia.

Però potser el més greu, perquè no afecta només als creients, sinó a tots -a la comprensió del món i a la convivència-, és que segueixin sense ensenyar-se a les escoles les religions comparades. Pot concebre's en els nostres dies una assignatura més imprescindible, més urgent? I no obstant això, les autoritats religioses el que intenten és que s'ensenyi una sola religió, la seva, i en defecte d'això, altra o cap, però no totes. No vull ser mal pensada, però preguntem-nos què passa amb les persones que coneixen bé les diferents creences. La resposta està al primer paràgraf.

14-X-10, Laura Freixas, www. laurafreixas. com, lavanguardia