Espanya, el país europeu amb més AVE, aïllada de l’AVE europeu
El Tribunal de Comptes francès aconsella posar fre als projectes TGV, l'alta velocitat ferroviària. Malgrat ser "un dels èxits tecnològics francesos més brillants" i l'"èxit constant entre el gran públic", cal quadrar els números, assenyala un informe d'aquest organisme que s'acaba de divulgar. La recomanació suggereix que les "baules restants" que queden per completar, o culminar, la cadena de connexió amb Espanya (a través de Catalunya i del País Basc) no es resoldran a curt termini.
Això es dedueix de la declaració general que el traçat de les línies franceses que tenen per sentit principal contribuir a una xarxa europea "no és pertinent". La consideració podria afectar més el tram de 200 quilòmetres que queda per traçar entre Bordeus i Hendaia que el tram d'igual distància entre Nimes i Perpinyà, que retarda considerablement la connexió París-Barcelona.
Actualment aquest trajecte és de sis hores i mitja, però, mentre que per fer els més de 700 quilòmetres que hi ha entre París i Nimes calen menys de tres hores, en el Nimes-Perpinyà, que transcorre pel traçat convencional, calen dues hores. Els francesos sempre han tingut un interès molt menor en aquesta connexió, com demostra el fet que el gruix de la despesa dels túnels interfronterers en territori francès fos al seu dia assumit per Espanya.
Amb un cost estimat en prop de 5.000 milions d'euros, la construcció del tram d'alta velocitat restant entre Nimes i Perpinyà no es considera prioritària i ha quedat postergada entre els anys 2030 i 2050.
La crisi ha "degradat fortament" els balanços d'aquest recurs, "amb trànsit i ingressos a la baixa, i costos d'explotació i construcció a l'alça", explica el document del Tribunal de Comptes francès. En conseqüència, "el marge operacional de l'activitat del TGV s'ha degradat sensiblement, d'un 29% de volum de negocis el 2008 a un 12% el 2013", diu. D'altra banda, l'endeutament "impedeix finançar amb préstecs noves línies". La conclusió: concentrar els esforços i els mitjans financers en el manteniment de la xarxa, col·locant aquesta prioritat davant dels projectes de desenvolupament.
Pel cost d'un quilòmetre de línia d'alta velocitat es renoven quinze quilòmetres de línies clàssiques, estima el document.
"Avui dia ja no és possible continuar amb una política de tot per al TGV si paral·lelament es vol dur a terme una renovació accelerada de la xarxa ferroviària clàssica, abandonada en els últims trenta anys", assenyala.
França posseeix la segona xarxa europea d'alta velocitat (2.036 quilòmetres), només darrere de l'espanyola (2.515 quilòmetres). El Tribunal de Comptes és l'òrgan controlador dels comptes de l'Estat i els seus informes, al Govern i al Parlament, tenen només caràcter de recomanació.
24-X-14, R. Poch, lavanguardia