la Sala de lo Militar del Tribunal Supremo...

La sentència emesa pel Tribunal Militar Territorial número 5, que va condemnar a un any i quatre mesos de presó un brigada de l'exèrcit per abús d'autoritat en assetjar sexualment una subordinada, una caporal, ha estat anul·lada per la Sala Militar del Tribunal Suprem, segons va publicar ahir el diari El País.

Per decidir l'anul·lació de la condemna, pel delicte d'abús d'autoritat en la modalitat de tracte degradant a un inferior, l'Alt Tribunal ha tingut en compte l'argument del condemnat, l'advocat del qual, Antonio Suárez-Valdés, va al·legar en el recurs que no podien descartar-se "mòbils espuris" en la denúncia de la militar assetjada, com el ressentiment o enemistat, que hauria restat credibilitat al seu testimoni.

Dels cinc magistrats de la Sala Militar del Tribunal Suprem, l'única dona, la jutgessa Clara Martínez de Careaga, ha emès un vot discrepant i ha reclamat que es confirmi la condemna del brigada. El Suprem recrimina al tribunal militar que va condemnar el brigada que no exposés el fet que ja existia una denúncia prèvia de la caporal per assetjament sexual i una del brigada per denúncia falsa. Les dues denúncies van ser arxivades. L'Alt Tribunal ha tingut en compte ara la possibilitat que el testimoni de la dona estigués marcat per aquest enfrontament previ.

La sentència anul·lada va considerar provat que entre els mesos de setembre i desembre del 2010 el brigada, que en aquell moment era sergent, va cometre diversos actes d'assetjament sexual a la caporal, a la qual va fer quedar amb ell a l'oficina després de finalitzar la jornada laboral.

La sentència descrivia que el brigada va arribar a agafar d'esquena la caporal "amb ànim libidinós" per la cintura i la va atreure cap a ell "fregant el seu penis erecte contra les natges de la caporal". Segons el relat, la dona va aconseguir deslliurar-se alhora que una altra caporal va poder veure l'escena en arribar de sobte a l'oficina.

La decisió judicial recollia que l'home va dir a les dues dones: "No us creuran. Vosaltres sou tropa i jo un sotsoficial". Aquestes situacions es van repetir diverses vegades, i això va fer que la caporal se sentís "terroritzada, angoixada, avergonyida i humiliada".

La magistrada del Suprem que discrepa de l'anul·lació de la condemna apunta que "els dos episodis principals de tracte degradant de caràcter sexual" pels quals es va condemnar el brigada "van ser presenciats cadascun per un testimoni: una caporal i un soldat, respectivament".

Per Martínez de Careaga, no té sentit apreciar un ressentiment de la caporal, pel fet que no va ser ella, com a víctima, que va interposar la denúncia, sinó una altra persona. "Precisament -al·lega la jutgessa- una altra dona militar, afectada pel coneixement d'un comportament abusiu que no hauria de tenir cap cabuda ni tolerància en les nostres digníssimes forces armades",

La sentència ara anul·lada recollia el testimoni d'una caporal que va patir pressions i va ser sancionada perquè no declarés a favor de la víctima.

6-XI-14, lavanguardia