la nostra política (...) educativa (?!) assegura el fracàs de qualsevol opció de futur

- dossier model i política educativa a Catalunya
- dossier model de política educativa

Primer va ser la curiositat i després, directament l'enamorament. Fa 25 anys -quan, encara que sembli mentida, no existien les proves internacionals PISA-, Xavier Melgarejo (Barcelona, 1963) va iniciar les seves indagacions sobre el perquè dels extraordinaris resultats dels alumnes finlandesos. Amb aquestes claus, fa una pila d'anys que defensa com es pot millorar el sistema educatiu català i espanyol.

Psicòleg, pedagog, professor al col·legi Claret de Barcelona, Melgarejo va publicar fa un any el llibre "Gracias, Finlàndia", on explica què es pot aprendre -que no copiar- del model finlandès. Des del 2011, lluita amb tenacitat contra un càncer de pulmó. Divendres passat, Melgarejo va rebre a Madrid la creu de Cavaller de la Rosa Blanca que li ha concedit el Govern de Finlàndia.

L'expert en el sistema educatiu finlandès Xavier Melgarejo va canviar de rumb fa tres anys: la seva prioritat ara és convèncer els ciutadans -i no els polítics- que no hi ha res més important que l'educació. Desgraciadament, un càncer el va fer veure que no tenia temps per perdre. S'afegeix a les veus que demanen un pacte per l'educació, com es va fer a Finlàndia. Però la qualitat -insisteix- ha d'anar de bracet de l'equitat.

El 2006, va llançar una sèrie de recomanacions per millorar l'escola, tenint en compte el model de Finlàndia. S'ha avançat?

Hi ha hagut reformes, però no hi ha un pacte nacional per educació. Aquí surten lleis: no existeix un compromís sòcia

l perquè, al final, la ideologia ho bloqueja tot. En canvi, els finlandesos van estar tres anys parlant, no els polítics sinó la societat, sobre quin model de ciutadà volien per al seu país.

Quan es va discutir la Lomce no es va abordar un model de ciutadania; en canvi, es parlava

una vegada i una altra

de la necessitat de millorar en PISA.


Sí, és un error. Esclar que hem de millorar en PISA, perquè és un indicatiu que els alumnes funcionarien millor. Encara que, de què ens servirà

millorar en PISA si tot el nostre país està podrit? La lluita contra el fracàs escolar i la millora de resultats no pot ocultar la resta. Hem de tenir clar què volem fer i per a què. Aposto per ciutadans que lluitin pels altres i per si mateixos, que respectin la comunitat... I al mateix temps que tinguin qualitat. Però si tenen qualitat per robar, per destrossar el medi ambient o la comunitat... Què vol que li digui? Preferiria un PISA igual i un país de ciutadans responsables, amb valors ètics.

Com es pot millorar?

Els finlandesos ho han estructurat en tres

grans blocs, des dels quals han treballat en la millora de l'educació. El sistema educatiu implica l'escola -evidentment-, la família i les estructures socioculturals. Així ho he explicat en els meus textos. Però durant molts anys em vaig equivocar.

Per què?

Vaig intentar convèncer els polítics d'aquest país. Em van diagnosticar un càncer

i vaig decidir canviar el meu enfocament i adreçar-me a la gent. I dir-los que l'educació val la pena i que ells no en poden quedar al marge, que no la deixin en mans dels polítics. Els necessitem, perquè l'única manera que el sistema funcioni és que tothom, des del seu àmbit, faci que funcioni. Si no es fa així, podem estar canviant el model i tot el que vulguem, però no avançarem. Quins valors transmetem? Que pujarem en PISA com els coreans?

No ens hi hem de fixar?

Han millorat molt, però a quin preu? Els nens d'aquests països pateixen una pressió terrible, d'horari escolar i ex

traescolar.

Tot i això, a Finlàndia han debatut sobre la puixança d'Àsia.

En alguns aspectes és veritat que a Finlàndia han baixat una mica. Però s'han adonat que la crisi econòmica està afecta

nt negativament determinats sectors socials, i han decidit treballar encara més l'equitat. No més hores curriculars, sinó eliminar els focus de pobresa. Perquè les dificultats econòmiques distorsionen l'acompliment dels alumnes.

A Espanya, les dades de pobresa infantil són terribles.

Com es pot estudiar a casa quan a la nevera no hi ha res, i a casa hi ha una tensió brutal perquè

el pare s'ha quedat sense feina, perquè la mare ha de fer hores extres per sobreviure? Impossible. I es continua cometent l'error de considerar el sistema educatiu com un sistema escolar. Per exemple, les famílies no passen més temps amb els fills perquè no poden. A Finlàndia, a les cinc són a casa.

I els docents?

El principal problema és com atreure els millors a la carrera de Magisteri

. De tota manera, encara que no vagi en línia amb els resultats que es publiquen, crec que els mestres espanyols són millors que la majoria dels mestres dels països nòrdics perquè tenim resultats semblants amb un Estat del benestar molt pitjor, i amb problemes econòmics i socials per totes bandes. I hem acollit una allau d'immigració. Això sí, els mestres finlandesos són diferents de tots els altres: busquen l'excel·lència i tenen un comportament ètic irreprotxable.

Què li sembla la Lomce?

El diagnòstic pot ser el correcte; les mesures, no. En la llei no hi ha ni una

paraula sobre la formació del professorat, només una vegada

es parla d'equitat, i moltíssimes de qualitat. A Finlàndia buscaven una combinació d'equitat i qualitat. Per això, fa 25 anys me'n vaig anar allà i no me'n vaig anar al Japó. A més a més tenen un professorat extraordinari i hi inverteixen el doble que nosaltres.

El ministre Wert insisteix que no és tan important invertir-hi més.

Com no hem de parlar d'inversió si han tret beques de menjador i, per les retallades, no hi ha

ajuts per a logopedes, orientadors... Per als finlandesos, els nens són el tresor de la nació. A Espanya, malgrat que també els estimem molt, no han estat la prioritat. Hem gastat en pavellons d'esports, en aeroports, però per a un país el més important és construir les persones.

2-XI-14, A. R. de Paz, lavanguardia