9N: amb 3.000.000, cap a la independència; amb 2.000.000, cap a la provincialització
El 9-N pot ser moltes coses: una protesta social, un procés participatiu, una consulta informal, un simulacre polític... Però també pot convertir-se en un involuntari i imprevisible termòmetre de la veritable força del sobiranisme davant qualsevol procés electoral legal que tingui com a dilema bàsic la relació entre Catalunya i Espanya. Sobretot si aquesta hipotètica cita amb les urnes fos un referèndum, el resultat del qual no patiria les distorsions del sistema electoral vigent .
Altrament dit: comptar vots és més fàcil que comptar manifestants. I justament això és el que podria permetre la consulta virtual del proper 9 de novembre, malgrat les distorsions del cens i el caràcter informal del procediment. Seria com organitzar una excursió al futur per conèixer l'exacta dimensió electoral de l'independentisme a les urnes. I, de fet, no s'ha d'oblidar que en les anteriors consultes sobiranistes d'àmbit local, més del 90% dels vots emesos es van pronunciar a favor de la independència de Catalunya.
En conseqüència, el que és previsible és que el pròxim 9-N també acudeixin majoritàriament a les urnes aquells ciutadans que aposten per la ruptura amb Espanya. Certament, aquesta circumstància porta a preveure uns índexs de participació bastant per sota dels que s'han registrat en els diversos comicis celebrats a Catalunya, inclòs l'últim referèndum estatutari, que no va aconseguir mobilitzar ni tan sol el 50% dels catalans en edat de votar (sobre un cens al voltant de cinc milions i mig d'electors).
Ara bé, en el cas del 9-N no totes les xifres de participació per sota del 50% s'haurien de considerar un fracàs per al moviment sobiranista. Al contrari: fins i tot una participació lleugerament per sota del 40% -tenint en compte que l'aclaparadora majoria dels inscrits apostaria per la independència- seria un veritable èxit per al sobiranisme. I algunes projeccions ho reflecteixen amb força claredat a partir d'una pregunta clau: quantes paperetes afirmatives necessita aconseguir l'independentisme el 9 de novembre per afrontar amb garanties de victòria una cita electoral posterior?
La resposta està supeditada a la taxa de participació que es produís en aquesta futura cita amb les urnes celebrada dins de la legalitat constitucional. Per exemple, en un procés electoral legal que registrés una participació superior al 55% (més de tres milions d'electors) el vot sobiranista difícilment seria majoritari si la consulta informal del 9 de novembre mobilitzés menys del 30% dels potencials electors (per sota del milió i mig de ciutadans).
En canvi, si el 9-N aconseguís mobilitzacions superiors al 35% dels ciutadans en edat de votar, l'extrapolació dels presumibles vots afirmatius (nou de cada deu) sobre un procés electoral emparat en la legalitat ja entreveuria possibles majories independentistes. Sens dubte, la clau seria sempre la participació en aquesta posterior cita electoral constitucional, ja que cal suposar que els votants que es mobilitzessin llavors i no ho haguessin fet el 9-N, ho farien majoritàriament per rebutjar la secessió.
A partir d'aquí, les projeccions són senzilles (vegeu gràfic adjunt). Per exemple, una mobilització del 35% del cens (gairebé dos milions de persones), el proper 9 de novembre, brindaria a l'independentisme clares opcions de victòria en una cita electoral posterior amb nivells d'afluència a les urnes lleugerament per sobre de la mitjana de les eleccions autonòmiques catalanes (60%). Però si la participació en aquests comicis legals creixés encara més (per exemple, fins al 70%, fet que significaria una concurrència a les urnes propera als quatre milions d'electors), el sobiranisme només podria superar el llistó del 50% dels vots si la consulta del dia 9 mobilitzés més de dos milions de ciutadans (és a dir, a gairebé el 40% del cens).
Finalment, davant índexs de participació superiors al 75% en unes eleccions legals (com a les generals del 1993, el 1996 i el 2004, i que suposaria més de quatre milions d'electors), la consulta del dia 9 hauria de congregar gairebé dos milions i mig de persones en edat de votar perquè l'independentisme s'assegurés la victòria en aquest futur escrutini legal. En realitat, amb una mobilització tan gran, la independència s'imposaria amb més del 51% dels sufragis, fins i tot encara que anés a votar el 80% de l'electorat, una cosa que només ha passat en els transcendentals comicis del 1977 i el 1982 (i a Escòcia).
L'excursió participativa del 9-N oferirà pistes sobre la magnitud d'aquest somni català.
26-X-14, C. Castro, lavanguardia