Ana Mato, una Ministra sense vergonya
El 10 de gener del 2012, l'acabada d'escollir ministra de Sanitat, Ana Mato, va deixar ben clar com entenia ella la direcció del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat: des d'un discret segon pla, molts silencis i escassa, per no dir nul·la, relació amb els mitjans de comunicació, una mica impensable fins aquell moment en un departament en el qual es necessita de manera clara la relació amb la premsa per la sensibilitat dels temes que inclou.
Aquell dia era el seu primer acte públic en un dels llocs més amables que pugui tenir un ministre, l'Organització Nacional de Trasplantaments, una entitat que no ha deixat d'aconseguir èxits des que va néixer fa 25 anys i exemple clar de la solidaritat dels espanyols. Però, ni així. Mato es va limitar a donar un petit discurs llegit i va marxar sense permetre als periodistes fer cap pregunta davant la sorpresa de tothom. Ni preguntes, ni respostes, només el seu permanent somriure de nena bona, com si això valgués per explicar-ho tot... I ja està. 
A partir d'allà, res més. Escassíssimes rodes de premsa i quan s'han produït, sempre envoltada d'un seguici d'experts i subalterns als quals immediatament ha passat la paraula per evitar ella parlar de més. Amb el mateix somriure com a escut, una arma tan poc pràctica com d'escassa efectivitat quan sorgeix una crisi en la qual només valen explicacions (recordin la dramàtica roda de premsa de dilluns passat, quan es va confirmar el primer cas de contagi del virus de l'ebola a Espanya). Però és que ella, com reconeixen des del seu entorn, no vol donar les explicacions, no se sent còmoda parlant amb els mitjans de comunicació. Així ho ha fet durant aquests gairebé tres anys i ho continua fent en aquest moment, oblidant que és ministra de Sanitat en un moment com l'actual, quan Espanya s'enfronta a un seriós problema: l'ebola.
Des del PP es té clar que Ana Mato està en el ministeri que més afecta la vida diària dels ciutadans perquè el president del Govern, Mariano Rajoy, la va voler premiar per la seva lleialtat i eficàcia en el Partit Popular des de fa prop de 30 anys. I és que és en el si del partit on ella sempre s'ha sentit com un peix a l'aigua: en un segon pla, intrigant amb uns i altres, sense necessitat de donar discursos però sí ordres, sempre amb cert grau d'histerisme. "Quan les coses no van com ella vol és una antipàtica", indiquen antics col·laboradors a Génova.
Nascuda l'any 1959, en un entorn conservador i religiós i filla d'un alferes de vaixell, Ana Mato es va llicenciar en Ciències Polítiques i Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid. Precisament va ser en aquest entorn on va conèixer el seu (ara) exmarit, Jesús Sepúlveda, pare dels seus tres fills, amb qui va iniciar la seva vida política... i que l'ha marcada directament per la seva relació amb la trama Gürtel fins a convertir-la en "la ministra del Jaguar".
Mato es va unir aviat a la llavors Aliança Popular on va arribar a ser cap del departament d'autonomies, però la seva amistat amb José María Aznar la va portar a abandonar Madrid i anar-se'n a Valladolid el 1987 després de ser escollit aquest president de la Comunitat. Va ser a la capital castellanolleonesa on el matrimoni Mato-Sepúlveda crea forts llaços d'amistat al voltant dels Aznar-Botella (són els padrins d'Alonso Aznar) i amb altres col·laboradors de l'expresident del Govern com Miguel Ángel Rodríguez, Pilar del Castillo, Miguel Ángel Cortés o Carlos Aragonés, tots ells polítics molt joves amb grans ambicions. El denominat clan Valladolid es va anar fent cada dia més fort en el partit a mesura que Aznar pujava esglaons.
El matrimoni Mato-Sepúlveda no era el més divertit, però ells sempre hi eren, disposats a tot. Sobretot, Jesús, del qual pocs expliquen habilitats destacables tret del seu "alt grau de pijería", el seu gust "desmesurat pel luxe i les coses cares" i el seu "tracte afable", indiquen des de l'Ajuntament de Pozuelo de Alarcón, on va ser regidor. I la seva dona? "Era un matrimoni que es complementava molt bé, pots aplicar-los als dos els mateixos adjectius", assenyalen les mateixes fonts.
El 1991, es produeix l'aterratge a Madrid, on tot es cou, i Mato es converteix en diputada autonòmica, etapa de la que amb prou feines ningú no recorda. Aleshores estava instal·lada als despatxos directius del carrer Génova. Dos anys després, deixa l'Assemblea de Madrid per anar-se'n directament al Congrés, amb Aznar com a cap de files. El clan Valladolid pren posicions.
A partir d'allà, Mato i Sepúlveda s'endinsen en les entranyes del PP, formant part de l'executiva del partit, compaginant tots dos aquestes tasques amb la seva participació en el Congrés (ella) i en el Senat (ell)... Va ser des del partit on Sepúlveda va contactar amb Francisco Correa, presumpte líder de la trama de corrupció coneguda com a cas Gürtel. El 2003, ell esdevé alcalde de Pozuelo.
Tot sembla anar-li de cara a aquesta parella. Aparentment. Perquè segons ha reconegut ella, des del 2000 estaven separats encara que no legalment (la separació no consta fins al 2005). Anys en què continuaven apareixent com una parella ben avinguda, que anava amb el seu millor somriure a tots els actes possibles, fins i tot al fastuós casament de la filla d'Aznar. "Ella és catòlica i molt mare, guardava les aparences pels seus fills", indiquen des de Génova, en un intent d'explicar el perquè si era de sobres conegut que Sepúlveda tenia altres relacions, davant l'opinió pública mostraven aquesta doble cara, la d'aquí no passa res.
És en aquesta etapa quan Sepúlveda malgasta diners a tot arreu, uns diners que no procedeixen del seu salari, segons les investigacions policials, sinó de la trama Gürtel. Cotxes de luxe, viatges, bosses de mà de marca... i molts diners. Molts. I ella, Ana, assegura que no sabia res, ni tampoc preguntava. Ni tan sols no ho va fer quan va veure aparcat a la porta de casa seva un Jaguar. El famós Jaguar. Senzillament, Jesús tenia gustos cars... que ells es podien permetre. "És el que té pensar que un s'ho mereix tot, que estan per damunt del bé i del mal", assenyala un diputat de l'oposició.
El cas Gürtel salta i esquitxa directament Sepúlveda i Mato (matrimoni en guanys). Però, aleshores, ja no importaven les aparences. El missatge del PP és que Mato està separada de Sepúlveda i ella no té res a veure amb ell, ni amb la trama de Gürtel. Ana és una dona enganyada, sacrificada per la seva família, que cal protegir, són els missatges que llancen des del PP. Tant és així, que el desembre del 2011 i obviant la lògica d'incloure en el Govern una dona implicada -encara que sigui a través del seu company- amb la trama Gürtel, Mariano Rajoy la nomena ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
I, de nou, des del seu càrrec ministerial va haver d'enfrontar-se a la investigació que l'assenyalava com la receptora de cares bosses de mà, del pagament de viatges i, fins i tot, dels confetis per a les festes dels seus fills. La seva reacció va ser la de sempre: silenci acompanyat de somriure de nena bona. Amb estoïcisme, aguanta el xàfec.
El problema és que hi ha moments en què el somriure i el silenci no valen.
11-X-14, C. López, lavanguardia