la sitiada ciutat de Kobanê resisteix, pels kurds, també per nosaltres

>>> darreres notícies, al minut, aquí i aquí <<<

Els milicians kurds que trobem pel camí reben abraçades efusives. Els fan petons, abraçades, moixaines... N'hi ha que, sense abandonar el kalàixnikov que els penja de l'espatlla, es posen a plorar emocionats. Ahir al migdia unes mil persones procedents de Turquia aconseguien entrar a Kobane, la ciutat que s'ha convertit en un símbol de la resistència kurda.

La ciutat està amenaçada a tres fronts pels gihadistes de l'Estat Islàmic (EI). Des de fa almenys deu dies continuen els combats entre l'EI i les milícies de la Unitat de Protecció Popular (YPG), la branca siriana del Partit dels Treballadors del Kurdistan, el PKK. "Ja no ens queda por", afirma un dels veïns. "Es pensen que podran amb el Kurdistan, però no deixarà mai d'existir", diu convençut l'Aladdin, de trenta anys i que fa "el que toqui". Un altre subratlla que els de l'EI "no són musulmans, són bèsties". Un tercer diu: "Necessitem algú que ens ajudi. Que sigui el PKK o l'YPG, però necessitem ajuda".

La marea negra de l'EI cada vegada és més a prop: les fumarades dels combats es poden veure en territori turc, on ahir queien projectils. "Per ara no tenim problemes d'aigua i aliments, però els de l'EI són a dotze quilòmetres. Naturalment que tinc por, però he d'estar al costat dels meus germans", explica un milicià que va arribar fa una setmana des de Diyarbakir, al sud-est turc, per lluitar amb l'YPG. "Hi ha atacs cada nit, i cada nit són repel·lits; els que diuen que Kobane caurà s'equivoquen", afegeix.

Ahir els morters se sentien de lluny estant, però els trets que dominaven a Kobane eren els dels milicians que defensen el Kurdistan sud per celebrar l'arribada dels simpatitzants. Per unes hores, podien escapar de la pressió de la guerra i celebrar la dubtosa decisió d'haver-se quedat per defensar la seva ciutat.

Els hurres a l'YPG i a Abdullah Öcalan, el líder del PKK empresonat des del 1999, no hi podien faltar. Dotzenes de milicians -entre els quals almenys mitja dotzena de dones- portaven fusells als carrers de la ciutat, d'humils cases de tova i maó.

Congregats per diversos partits prokurds -sobretot el de la Pau i Democràcia (BDP)-, dotzenes d'autobusos, furgonetes i cotxes privats arribaven de tots els punts de Turquia. Eren kurds, turcs, socialistes i comunistes que volien mostrar a la població de Kobane la seva solidaritat. Van arribar a la ciutat després d'aixafar una línia de filferro espinós a còpia de força bruta, a pocs quilòmetres del pas fronterer de Mürsitpinar. Anant cap a Kobane cridaven: "El Kurdistan serà el cementiri de l'Estat Islàmic".

Les crítiques al partit en el Govern turc, l'AKP, eren compartides a propòsit del que consideraven un suport d'Ankara a l'Estat Islàmic.

Alguns dels que van arribar tenien la intenció clara de quedar-se i ajudar en la lluita armada. D'altres volien donar un cop de mà als que pretenien fugir. Uns 200.000 kurds sirians han passat la frontera cap a Turquia per escapar de l'EI. Almenys cent pobles kurds de la rodalia de Kobane han caigut en mans de la marea negra. El poble de Siftek, a dotze quilòmetres de Mürsitpinar, ahir era un altre dels que ha ocupat l'Estat Islàmic.

"No et descuidis de dir que Kobane és el nostre Stalingrad", recordaven ahir diverses vegades als pocs periodistes que hi havia a la ciutat assetjada.

27-IX-14, R. Ginés, lavanguardia

La frontera entre Síria i Turquia abasta 910 quilòmetres i en els últims dies cada vegada és més habitual que forces de l'exèrcit turc apostades al llarg d'aquesta línia fronterera puguin veure a simple vista -o almenys amb prismàtics- els moviments i combats entre l'Estat Islàmic i les milícies de la Unitat de Protecció Popular (YPG), la branca siriana del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Ankara fa diversos dies que hi insisteix: els bombardejos des de l'aire no solucionen res en la lluita contra l'Estat Islàmic i el més idoni seria promoure una operació militar sobre el terreny que obri una zona coixí dins de territori sirià, acompanyada sempre d'una zona d'exclusió aèria.

Washington ja ha indicat que no descarta la idea però que tampoc no entra segurament dins dels seus plans. El secretari de Defensa dels Estats Units, Chuck Hagel, no s'ha compromès sobre això. "Una zona coixí pot convertir-se en una possibilitat en algun moment, però no és part de la nostra campanya en el present", va fer saber recentment el cap de l'Estat Major Conjunt dels EUA, Martin Dempsey.

Tot i això, els plans d'una zona coixí xoquen amb l'escepticisme de precisament la part de la població que més s'hauria de sentir protegida per ells: els kurds, tant a Síria com a Turquia.

Segons una opinió molt compartida, la importància de la regió de Kobane, al nord de Síria -assetjada per tres fronts diferents per l'EI des de fa gairebé dues setmanes- és estratègica, ja que amb la seva ocupació els gihadistes podrien dividir la regió que ells anomenen Rojava (la regió kurda del nord de Síria) en dues meitats...

Al diari Özgür Gündem, proper al PKK, un article advertia ahir del "pla que hi ha al darrere dels atacs (de l'EI) a Kobane". "Des del començament el pla tenia la intenció de dividir Rojava en dos: una part per a Turquia i l'altra es deixaria al Partit Democràtic del Kurdistan -de l'Iraq-. El pla ara en discussió sobre la implementació d'una zona coixí significa la seva realització".

29-IX-14, R. Ginés, lavanguardia