MSF torna a advertir dels defectes i males pràctiques de les ONGs

En les emergències més greus, quan l'assistència és vital, els treballadors humanitaris internacionals són ràpidament evacuats o se sotmeten a un període d'hibernació i se suspenen els projectes", diagnostica Joanne Liu, presidenta internacional de Metges sense Fronteres (MSF), en el demolidor informe Where is everyone? (On és tothom?). MSF ha llançat aquest document, en el qual afirma que agències de les Nacions Unides i oenagés pequen d'excés de burocràcia i tenen aversió al risc, per obrir un període de reflexió que porti a afermar una ajuda humanitària de més qualitat.

MSF conclou que l'acció d'oenagés i l'ONU falla, no té repercussió i, en línies generals, és ineficaç, partint de l'estudi de tres crisis: la de Maban, al Sudan del Sud, entre el 2011 i el 2012; la de Kivu Nord, a la República Democràtica del Congo, en el període 2012-2013, i la gestió dels refugiats que van arribar a Jordània des de Síria entre el juliol del 2012 i el juny del 2013. Per a això ha entrevistat 116 persones, treballadors al terreny i als quarters generals d'organitzacions d'aquest sector.

"Tenim més recursos que mai però en els últims anys ni les Nacions Unides ni oenagés ni els donants (governs, Unió Europea...) han prioritzat la resposta a les emergències i nosaltres ens hi incloem, no som perfectes", indica Enrica Picco, responsable d'afers humanitaris de MSF, actualment a la seu de Barcelona, però amb experiència en diferents països de l'Àfrica Central.

Les Nacions Unides són al centre de totes les disfuncions a causa de la seva falta d'agilitat i perquè juga un "triple rol: el de donant, coordinador i executor, cosa que causa conflictes d'interessos". A Maban, l'Acnur (l'agència de l'ONU per als refugiats) no va interpretar "massa bé" cap d'aquests papers: es va adonar massa tard de la dimensió de la crisi i va tenir enormes dificultats per mobilitzar personal qualificat.

Quant a les oenagés, MSF lamenta que no hagin sabut atendre com es mereixien les víctimes de guerres i catàstrofes naturals: "Ara hi ha molts més actors però no s'han adaptat als canvis de les emergències. Les oenagés han perdut capacitats tècniques, especialment en salut, aigua i sanejament, no realitzen propostes ràpides ni de qualitat", afegeix Enrica Picco.

MSF es mostra molt crítica amb la tendència de nombroses oenagés a buscar "objectius" fàcils, sense complicacions, cosa que deixa les poblacions més inaccessibles abandonades a la seva sort.

"Sembla que a Maban moltes agències van trobar l'emergència massa dura. Hi ha escassetat d'organitzacions amb ganes i capacitat per fer la feina difícil", subratlla l'informe.

Enrica Picco afirma que, per exemple, als camps de desplaçats de la regió de Maban s'haurien salvat moltes vides si les coses s'haguessin fet millor: "Les taxes de mortalitat van ser altíssimes, van arribar a 1,79 morts per 10.000 habitants per dia i en el cas dels menors de cinc anys, a 2,84 morts, quan el llindar de l'emergència és en una i dues morts, respectivament". El Programa Mundial d'Aliments no va poder subministrar racions completes d'aliments fins diversos mesos després que esclatés l'emergència.

En els tres casos, el sistema de recaptació de fons va ser "inflexible i burocràtic. A Kivu Nord, calculem que els recursos van trigar tres mesos a arribar; això no pot considerar una resposta d'emergència". Així mateix, reivindiquen que les agències de l'ONU donin ajuda a qui la necessiti, als més febles, independentment del seu estatus jurídic, per evitar que es repeteixin situacions com les que s'han detectat a Kivu Nord, on l'atenció que van rebre les persones allotjades en camps oficials va ser molt millor que la que van tenir les que eren en altres campaments.