el Col·legi de Metges de Barcelona defensa que avortar és decisió només de la dona
La junta de govern del Col·legi de Metges de Barcelona que presideix Jaume Padrós ha elaborat un document de posició sobre L'avantprojecte de llei de protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada, en el qual afirma que la decisió d'avortar és només de la dona i no del metge. El text, elaborat per experts en bioètica, ginecologia i psiquiatria, i aprovat per unanimitat en la junta, adverteix de la inequitat que pot provocar la supressió d'una llei de terminis posant novament al seu lloc una llei de despenalització de diversos supòsits perquè acosta dones sense recursos a avortar clandestinament. L'Acadèmia de Ciències Mèdiques i 34 societats científiques ja advertien en un manifest el maig de les conseqüències negatives sobre la salut de les dones.
"Intentem que el document representi la veu de tots els metges i amb el màxim respecte a totes les sensibilitats. Sabem que no hi ha cap llei d'avortament ideal, però que estem en contra de la psiquiatrització i la infantilització que es dedueix de l'avantprojecte i temem que una llei restrictiva tingui l'efecte contrari del que es pretén", explica el president dels metges barcelonins, Jaume Padrós. 
Inseguretat jurídica. La regulació del 1985 -a la qual el Govern central fa contínuament al·lusió- "evidenciava una falta de seguretat jurídica tant per a les dones com per als professionals sanitaris", fins al punt que de tant en tant s'acabava en els tribunals. La inseguretat la causava el supòsit de dany per a la salut psíquica de la mare, el 90% de les causes d'avortament, que determinava un psiquiatre i que va comportar abusos que van acabar en judicis. La llei de terminis va tallar en sec aquesta inseguretat i deixava clar fins a quin moment es podia avortar sense adduir una raó especial i reservava altres terminis per a malformacions del fetus, només visibles a partir de determinades setmanes, risc vital o violació.
Psiquiatrització indesitjable. Una llei que vulgui "donar una resposta àmplia i correcta", diu el text, hauria "d'evitar que la voluntat de la dona estigui mediatitzada per una avaluació psiquiàtrica que comporta la inseguretat jurídica dels professionals, situant-los de nou en el centre d'una decisió que no els toca, banalitzant així l'acte mèdic".
Contra la infantilització. "És deure dels metges informar la dona embarassada sobre la seva salut i la del fetus, les possibles complicacions de cada cas i les expectatives possibles, de manera eficaç, veraç i objectiva i sense posicionaments personals", declaren els metges. Una de les propostes de l'avantprojecte és que abans d'avortar les dones siguin informades sobre el que faran, la qual cosa es considera alliçonament moral. Els metges citen el dret a objectar del professional, "però la decisió (d'avortar) només recau sobre la dona, no sobre el metge que l'atén".
Inequitat i clandestinitat. Per als representants dels metges a Barcelona, l'accés a l'avortament ha de seguir criteris d'equitat econòmica i territorial. "Les legislacions més restrictives no han contribuït a reduir aquest problema, al contrari, el fan més complex i contradictori". D'una banda, perquè porta les dones amb recursos a buscar solucions en països amb legislacions més obertes i, alhora, "acosta les dones amb pocs recursos a pràctiques clandestines que posen en risc la seva salut i eventualment la seva vida".
Molt consens social. Els metges diuen que seria desitjable un marc regulador específic i clar, no impositiu sobre les consciències, i que respecti la intimitat de la decisió de l'afectada". Que sigui "respectuós amb totes les creences i ideologies, sense criminalitzar-les i fugint d'una estratègia política tacticista". Defensen un marc legal "poc intervencionista, ponderat" i que "sigui rigorós i explícit amb tots els supòsits que es puguin contemplar", per atorgar seguretat jurídica a les dones embarassades, al fetus i als professionals.
Formació afectiva i sexual. Al document s'assenyala la necessitat de posar èmfasi en el desenvolupament d'"accions formatives de l'afectivitat i la sexualitat", fent més esforços en facilitar l'accés a anticonceptius als joves perquè l'avortament sigui l'últim recurs.