el "rescat de la banca", un saqueig que ENS costa 100.000 milions dels Nostres Diners

A Espanya li passarà factura el rescat de la seva banca. És un dels països de la Unió Europea que hauran de pagar més per sanejar el sector financer en relació amb la mida de la seva economia: gairebé el doble de la mitjana europea, sempre en proporció amb el producte interior brut (PIB).

Segons l'últim informe de la Comissió Europea, amb dades del 2008 al 2012, a Espanya, els ajuts totals de capital van ascendir a 88.140 milions, que representen un 8,4% del PIB. Mentre que la mitjana a Europa és del 4,6% sobre el PIB, fins a un total de 591.900 milions...

El rescat de la banca a Espanya suscita moltes preguntes entre els ciutadans sobre el cost real o com es pagarà. Cada organisme ofereix xifres diferents. A Espanya, fins ara, el Tribunal de Comptes i el Banc d'Espanya han fet algunes aproximacions. El primer estima que els ajuts s'eleven a 107.913,5 milions, mentre que el regulador calcula que són 94.157 milions. D'aquesta última quantitat 61.495 milions corresponen a injeccions de capital, mentre que la Comissió Europea reconeixia 26.645 milions més el 2013. El subgovernador, Fernando Restoy, va explicar la setmana passada que aquest desfasament es deu principalment a la comptabilització dels actius del banc dolent, la Sareb.

Sigui com sigui, l'Estat espanyol calcula que, ara per ara, només es podran recuperar uns 4.000 milions. Dels quals, 1.760 milions procedeixen de la venda de Novagalicia i les devolucions que va fer CaixaBank a compte de Banca Cívica. 1.135 milions més són per l'amortitzacions d'obligacions convertibles d'Ibercaja, Unicaja i Liberbank. I els 1.300 milions restants, per la venda del 7,5% de Bankia, per bé que continuen en el balanç de la seva matriu, BFA.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va assenyalar la setmana passada a Santander que el resultat final de la reestructuració del sector no es coneixerà fins a la venda total de Bankia. Novagalicia es va col·locar amb més de 8.000 milions de pèrdues. I ara es treballa en la venda de Catalunya Banc, per a la qual ja es dissenyen nous ajuts o garanties. El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) també continua present en el capital de BMN, entitat per a la qual no es descarta una futura col·locació en borsa.

De tota manera, no és només un problema a què ha fet front només Espanya, sinó que molts altres països de la Unió Europea també han hagut de rescatat dels seus respectius sistemes financers. A Espanya gairebé el 50% del sector, les antigues caixes d'estalvis, travessava situacions molt complicades, a punt de la fallida. Si haguessin estat un altre tipus d'empreses, haurien acabat en liquidació. Guindos va defensar que no és bo mirar enrere, sinó que la clau és que el sector ja està sanejat.

El tema no ha estat fàcil de resoldre a Europa perquè des que va començar la recessió, fa ja set anys, els governs van haver d'anar sortint al rescat dels seus bancs per resoldre problemes de liquiditat i solvència. En una primera fase, van articular mesures de liquiditat mitjançant l'emissió d'avals i la compra d'actius financers. En algun cas, com Espanya, es va garantir l'emissió dels bons emesos pels bancs dolents creats, assumint en conseqüència més risc. En la segona fase va caldre injectar capital als bancs, la qual cosa elevarà el deute públic.

Per Joaquín Maudos, catedràtic de la Universitat de València, a Espanya es van aplicar diverses partides: les injeccions del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), que la Comissió Europa considera públic, tot i que l'origen del seu finançament procedeix de les aportacions de la banca; el FROB 1 (8.317 milions); el FROB 2 (5.183 milions), i els fons procedents d'Europa a través del Mede, que es van repartir en 39.078 milions per a la banca i 2.192 milions per a la Sareb.

Dels ajuts directes en forma de capital a la banca, quatre entitats van absorbir el 93%: 22.424 milions en el cas de Bankia; 12.055 milions Catalunya Banc; 9.055 milions Novagalicia, i 5.500 milions van anar a parar al Banc de València.

Altres (CAM, Unnim...) van rebre esquemes de protecció d'actius (EPAS), la qual cosa garanteix pèrdues futures als seus compradors pel deteriorament dels actius a futur.

Per Maudos, en el cas de la banca espanyola, "només el temps i la recuperació del quadre macroeconòmic diran si els ajuts públics a la banca es traduiran en una nova càrrega per al contribuent, ja que d'aquesta recuperació dependrà el valor de venda de les entitats nacionalitzades, les pèrdues potencials associades als esquemes de protecció d'actius (EPA) atorgats pel FROB en l'adjudicació d'algunes entitats i la rendibilitat del pla de negoci de la Sareb, els bons de la qual estan garantits per Estat i una part del seu capital és propietat del FROB".

23-VI-14, C. Lafraya, lavanguardia