"Negociació? Ho dubto", Carles Casajuana

Amics ben informats de Barcelona m'asseguren que el Govern central farà aviat una oferta a la Generalitat per aturar o reconduir la consulta del 9 de novembre. Aquesta oferta podria consistir a acceptar una consulta amb una pregunta diferent, que no seria sobre la independència sinó sobre l'obertura de negociacions per ampliar l'autonomia o, fins i tot, perquè Catalunya fos un Estat, sense dir si seria independent o no. Un moviment d'aquesta mena seria força lògic. El Govern central tallaria així una deriva que juga a favor de l'independentisme, apostaria a dividir el front sobiranista i evitaria que se'l pogués acusar de negar-se a negociar. Però em sembla que això només és el que els meus amics voldrien, wishful thinking, i que el Govern no farà res, almenys obertament, fins al 9 de novembre o fins i tot fins després de les eleccions generals, o que si fa res serà una oferta molt limitada, només perquè ningú pugui dir que no s'ha mogut.

Ho penso -i m'agradaria equivocar-me- per diverses raons. La primera és que el Govern central, si s'asseu a negociar de debò, hi té més a perdre que a guanyar. Pot dividir el front sobiranista, certament. Pot evitar una consulta sobre la independència, que, de tota manera, pot aturar recorrent al Tribunal Constitucional. Pot negociar amb Artur Mas en comptes de tenir com a interlocutor -si els sondejos no s'equivoquen- Oriol Junqueras. Però a canvi s'arrisca a perdre el suport de molts votants, que l'acusarien d'ajupir-se al xantatge català. Mentre hi hagi eleccions a la vista, al Govern central li convé més mostrar fermesa, per reforçar i mobilitzar la seva base electoral. Falta molt poc pel 9 de novembre. Si la consulta no se celebra, és possible que hi hagi eleccions autonòmiques. Si no, la incògnita és quant temps podrà esperar el president Mas a convocar-les. En tot cas, de seguida vindran les municipals, al maig del 2015, i després, a la tardor, les generals. Això vol dir que hi haurà eleccions a la vista permanentment.

La polarització entre el sobiranisme i l'anticatalanisme anul·la el PSC -com s'està veient- i obliga el PSOE a jugar a la defensiva. Això afavoreix el PP i li aplana el camí cap a la victòria en les pròximes eleccions generals, sobretot si l'economia millora una mica. Des d'un punt de vista electoral, doncs, mentre la polarització estigui controlada, al Govern no li convé moure's.

A més, què pot negociar? Artur Mas ja s'ha compromès a convocar la consulta. Les forces polítiques sobiranistes han decidit la data i la pregunta. Vist des de l'òptica governamental, tot això és il·legal i seure a negociar amb el meló de la il·legalitat obert damunt de la taula deixa el Govern espanyol a la intempèrie. Per al Govern és millor jugar la carta d'esperar, que és just la que està jugant. Esperar a veure si sona la flauta i les forces polítiques catalanes s'anul·len entre elles. Si no hi ha consulta, la data de les eleccions plebiscitàries dividirà el sobiranisme. Després, les eleccions obligaran els partits sobiranistes a competir pels escons. Encara que hi vagin amb un programa independentista comú, s'hauran d'enfrontar entre ells.

Suposant que això no faci descarrilar el front sobiranista, al Govern central encara li surt a compte esperar a veure si de debò l'independentisme és majoritari. Atesos els resultats de les eleccions europees, no està clar. En tot cas, suposant que en unes eleccions plebiscitàries l'independentisme guanyés, al Govern encara li quedaria la carta d'avançar les eleccions generals. L'argument és fàcil: els catalans s'han pronunciat, d'acord, però nosaltres creiem que qui s'ha de pronunciar són tots els espanyols. Votem i a veure què passa. Serien també unes eleccions plebiscitàries. El PP s'hi presentaria embolicat amb la bandera i tindria moltes possibilitats de guanyar-les.

A més, com que en les eleccions generals el vot català sol ser lleugerament diferent, la situació podria canviar. No seria pas el primer cop. Si el front sobiranista promogués la no-participació, la victòria dels no-sobiranistes seria segura. El resultat podria ser una gran confusió. En tot cas, passés el que passés, si el Govern central guanyava les eleccions estaria en millors condicions per negociar. En el cas que es confirmés la victòria de l'independentisme a Catalunya, podria dir als seus votants: això és el que hi ha, senyors. No tenim més remei que negociar. Amb quatre anys per davant, el cost seria mínim. En tot cas, el Govern espanyol podria negociar des d'una posició molt més forta que ara. O potser ja no li caldria.

És trist perquè tot això no juga a favor d'una sortida civilitzada, i m'agradaria molt equivocar-me, ho repeteixo. Però crec que les crides a la negociació seran en va, que la tensió continuarà augmentant i que ens espera un llarg cicle electoral dominat per la qüestió catalana.

28-VI-14, Carles Casajuana, lavanguardia