Antonio María Rouco Varela, cardenal. I profeta?
Els atemptats de l'11 de març del 2004 obeïen a "foscos objectius de poder". Espanya es podria trobar, altre cop, en risc de guerra civil. Aquests són els dos missatges principals que l'últim mes ha enviat el cardenal Antonio María Rouco Varela, aprofitant la primacia de l'Església catòlica en els funerals d'Estat a Espanya.
Dues canonades en menys de trenta dies, en presència dels Reis, el Govern, l'oposició i les principals autoritats. Dos funerals d'Estat -per les víctimes dels atemptats de Madrid i en record d'Adolfo Suárez- amb sengles missatges que es poden resumir en un únic manament: "Aquí mano jo!"
El catolicisme no és la religió oficial de l'Estat espanyol -l'article 16 de la Constitució diu ben clarament que "cap confessió no tindrà caràcter estatal"-, però l'Església catòlica gaudeix d'un estatut preferent regulat pels acords Estat-Santa Seu (1979) i la posterior llei de Llibertat Religiosa (1980), marc jurídic d'innegable transcendència aprovat durant la presidència de Suárez i respectat pels governs posteriors.
En virtut d'aquesta regulació, els funerals d'Estat -reservats a les altes magistratures, personatges d'especial rellevància històrica i víctimes dels atemptats terroristes més greus- se celebren a la catedral de l'Almudena de Madrid, sota la presidència del titular de la diòcesi. L'arquebisbe té plena llibertat per redactar l'homilia. Dit en poques paraules, l'Estat aconfessional espanyol concedeix a l'arquebisbe de Madrid la definició ideològica de les honres fúnebres de més rang i de més transcendència sociopolítica. Té l'última paraula.
El cardenal Rouco es troba en temps de pròrroga. Acaba de ser substituït al capdavant de la Conferència Episcopal i aviat serà rellevat de la seu arquebisbal, dos anys després de la preceptiva edat de jubilació. El president Mariano Rajoy -que mai no ha combregat amb Rouco, malgrat que tots dos són gallecs- no l'ha rebut a la Moncloa i no ho pensa fer. En aquest context, Rouco ha volgut signar amb verí els dos funerals d'Estat. "Aquí mano jo!". Voluntat de poder. Testament polític.
Mentre el Govern espanyol intenta passar pàgina de les teories de la conspiració sobre els atemptats de Madrid, amb la significativa col·laboració del diari que més les va alimentar, Rouco aprofita l'homilia de l'11 de març per afirmar que les bombes perseguien "foscos objectius de poder". Vint dies després, deixa caure que Espanya es podria trobar en risc d'una nova guerra civil.
Una homilia trista, depressiva, llegida amb la fredor d'un buròcrata eclesiàstic i amb el dard perfectament calculat. Paraules del cardenal que va permetre i va encoratjar, durant anys, fins que el Vaticà li va parar els peus, que un important mitjà de comunicació propietat de l'Església catòlica jugués a incendiar diàriament l'opinió pública espanyola.
Un epíleg que Adolfo Suárez no mereixia.
1-IV-14, Enric Juliana, lavanguardia
L'homilia del dilluns 31 de març del 2014, a la catedral de l'Almudena de Madrid, amb motiu dels funerals d'Estat per Adolfo Suárez, quedarà inscrita com un dels grans desencerts de l'eclesiàstic que amb més interès ha intentat influir en la política espanyola els últims vint anys.
Amb una breu postil·la n'hi ha prou per provocar un incendi. Va ser un dard perfectament calculat, no endebades Rouco ha demostrat un gran control del llenguatge al llarg de la seva dilatada carrera eclesiàstica. El cardenal de Madrid mai no improvisa. Les seves intervencions sempre estan escrites i sol llegir-les amb pausa i fredor burocràtica. L'homilia de dilluns no va ser-ne una excepció. Les seves paraules figuraven ahir a les portades de tots els diaris. Data: 1 d'abril del 2014, 75è aniversari del final de la Guerra Civil.
El Govern espanyol està molest. No hi ha pronunciament oficial sobre la qüestió -ni està previst que n'hi hagi-, però fonts governamentals no amaguen el disgust pel segell personal que Rouco ha volgut imprimir en els dos funerals d'Estat que ha tingut l'oportunitat de dur a terme els últims vint dies a la catedral de l'Almudena.
L'11 de març, mentre a Espanya es produïa un intent de conciliació evident entre els sectors d'opinió que es van enfrontar molt durament fa deu anys a propòsit de l'autoria dels atemptats del 2004, l'arquebisbe de Madrid va introduir en la seva al·locució una significativa menció als "foscos objectius de poder" de la matança, provocada per un grup d'islamistes vinculats a la xarxa Al-Qaida, segons sentència judicial ferma. Una frase curta. Una falca. Un fletxa enverinada contra els desitjos evidents del Govern de commemorar el desè aniversari de l'11-M amb un mínim d'unitat política i civil. Un significatiu contrapunt al replegament mediàtic evident de la denominada "teoria de la conspiració"...
La portaveu parlamentària socialista, Soraya Rodríguez, va qualificar d'"indignants" les paraules de Rouco i va tornar a insistir en una separació més gran entre l'Església i l'Estat -Estat aconfessional, segons l'article 16 de la Constitució-. Proposta del PSOE: funerals d'Estat sense ofici religiós. Fa dos anys, en els debats del XXXVIII congrés federal del PSOE a Sevilla, Alfredo Pérez Rubalcaba va llançar la proposta de procedir en la pròxima legislatura a la revisió dels acords Estat - Santa Seu, firmats el 1979, sota la presidència d'Adolfo Suárez. Aquests acords, immediatament posteriors al referèndum constitucional del 1978, van atorgar un estatut preferent a l'Església catòlica, posteriorment sancionat per la llei de Llibertat Religiosa del 1980, sempre sota la presidència de Suárez. Els governs posteriors han mantingut intacte aquest quadre jurídic. El Govern de José Luís Rodríguez Zapatero va millorar el dispositiu de finançament de l'Església -apujant el percentatge de les donacions voluntàries via IRPF-...
2-IV-14, Enric Juliana, lavanguardia