ens han gastat 50.000 milions en un AVE que no vola (ni mú?)

Amb 2.100 quilòmetres en servei i prop de 2.500 més en procés d'execució, Espanya és la segona potència mundial en alta velocitat ferroviària, després de la República Popular de la Xina (que supera els 10.000), posició a la qual s'ha enfilat en poc més de vint anys. És una transformació sense precedents. Però que ningú no s'enganyi: la magnitud d'aquestes xifres amaga altres variables menys encoratjadores. Malgrat l'increment de viatgers -i, per tant, dels ingressos d'explotació-, el sosteniment financer de la xarxa en relació amb la inversió realitzada i l'ús que se'n fa és sense cap mena de dubte insostenible.

Segons la memòria econòmica del gestor d'infraestructures Adif corresponent al 2012, l'Estat havia invertit en l'alta velocitat des de la inauguració de la línia Madrid-Sevilla, el 1992, la barbaritat de 47.005 milions d'euros. El 2010 es calculava que l'Administració espanyola havia invertit uns 315 euros per passatger, als quals caldria afegir els costos d'explotació. Quant a la ràtio de passatgers per quilòmetre, les xifres també són eloqüents: 9 en la línia Madrid-Barcelona el 2008, un 90% dels quals procedents de l'avió.

Atès que l'actual Govern, com tots els anteriors, persevera a continuar estenent aquesta xarxa d'alta volada per tota la geografia espanyola, no és gens sobrer preguntar-se quants passatgers caldran per rendibilitzar un dispendi tan gran a càrrec de l'erari públic. Un estudi del RACC del 2012 va calcular entre 6,5 i 8 milions de viatges la demanda mínima necessària perquè un corredor d'alta velocitat sigui rendible. I existeix, aquest corredor? L'AVE ha estat objectivament una de les causes de la gran bombolla que ha patit Espanya. Les conseqüències són prou conegudes, però no sembla que això promogui cap rectificació. Un vol car, el de l'AVE.

14-III-14, lavanguardia