mentre Montjuïch no esdevingui el Central Park de Barcelona...

   La decisió de cobrar per visitar el castell de Montjuïc és una nova confirmació que aquest Ajuntament tampoc no sap el que porta entre mans. Aquesta privatització constitueix no només un error, sinó que per desgràcia encaixa amb el desconcert global. I és que el castell és una peça clau i fonamental de Montjuïc, però no és l’única, no és el tot: forma part d’un conjunt enorme, ric en diversitat, bastant desconegut i poc freqüentat. En efecte, per als barcelonins Montjuïc queda allunyat, psicològicament i afectivament parlant, malgrat la seva proximitat física. Aquest problema sense resoldre que té la ciutat només es va començar a intentar resoldre molt professionalment en temps de l’alcalde Clos, sota la direcció absoluta d’Antoni Falcón i amb col·laboradors brillants, savis i creatius com Ramon Folch. La gestió es basava a millorar Montjuïc amb una visió global. Ara torna a la parcel·lació, la qual cosa indueix a errors com aquell de desmantellar el fantàstic museu d’armes aconseguit per Marés. En fi, decisions que posen de manifest que no saben el que porten entre mans. Mentre Montjuïc no es transformi en el Central Park de Barcelona, continuarà sent un fracàs, i greu. 6-III-14, lavanguardia