segrest, violència, amenaces... tot ben normal
Al cap d’una setmana tancada contra la seva voluntat en una habitació, després d’una setmana de violacions i agressions, de vexacions i amenaces, la jove de 21 anys li va dir que sí, que l’estimava, que es quedaria a viure amb ell per sempre… Però que abans havia de passar per casa per recollir les seves coses. “A més a més, hauré de dir als meus pares que estem junts. Si no acabaran trucant a la policia...”.
“D’acord –va dir l’home de 27 anys, el presumpte segrestador–, però si no tornes no sé què els passarà, als teus germans. T’estimo, m’entens? I faré qualsevol cosa per a tu, m’entens?”. Amb una catana; sempre l’amenaçava empunyant una espasa japonesa.
D’aquesta manera la jove es va poder escapar. Va passar més o menys així, en una casa una mica allunyada a la localitat de Sant Vicenç dels Horts, a la comarca del Baix Llobregat. La cel·la era una habitació estreta que amb prou feines feia dos per dos metres quadrats. D’aquesta manera ho van explicar ahir en roda de premsa els Mossos d’Esquadra. El jutge ja va decretar l’ingrés de l’individu a presó. Però, de fet, no hauria d’haver passat res.
L’arrestat ja tenia tres ordres de detenció pendents, i una d’ingrés a presó. Però la policia de la Generalitat encara no l’havia trobat. No era mai a casa. A més a més, l’individu ja tenia quatre antecedents per delictes de violència de gènere a tres parelles anteriors. El jutge ja havia establert ordres d’allunyament de totes les víctimes. “És una persona conflictiva. També tenia antecedents per robatoris”, va apuntar l’intendent dels Mossos a la zona de l’àrea metropolitana de Barcelona, Ramón de San Eufrasio. “I aquesta vegada va superar tots els límits”.
La jove va sortir d’aquella casa, se’n va anar a buscar els pares, van anar a comissaria, va denunciar el segrest, els maltractaments, les agressions, les vexacions, la tortura… Pel que sembla, durant aquella setmana eterna només menjava una vegada al dia... I mentrestant el segrestador l’esperava a casa, immers en les seves pròpies elucubracions, incapaç de veure l’atrocitat dels seus actes, d’adonar-se de les conseqüències que tindrien. El presumpte segrestador no va fugir en adonar-se que la víctima no tornava, no es va intentar escapar, senzillament es va quedar a casa. Tot aquell horror ja era una realitat quotidiana.
Els Mossos van envoltar el domicili del sospitós dos dies després que la víctima fugís, una vegada van rebre el permís judicial corresponent, i el van trobar intentant amagar-se sota una llitera, de manera improvisada, entre mantes, sorprès que l’anessin a buscar. Al cap de dos dies. Els seus pares també van ser detinguts, també ho van justificar tot, tampoc no entenen que… Ara estan en llibertat amb càrrecs.
Els fets van començar el 18 de febrer passat. L’arrestat va esperar la jove a la porta del centre educatiu, a Barcelona. Feia un parell de mesos que havien iniciat una relació sentimental. El jove la va convèncer perquè l’acompanyés a casa dels seus pares. Allà la va tancar amb pany i clau en una habitació, li va trencar el mòbil. I els seus pares, els del segrestador, ho van encobrir tot. Els pares de la jove van passar més d’una vegada per l’habitatge, preocupats, buscant-la, preguntant pel noi, dient que trucarien a la policia…
I en aquestes visites els pares del segrestador van insistir una vegada i una altra que no en sabien res, de la jove, que el seu fill no era a casa, que no tenien ni idea d’on era… “Ells, els pares del segrestador, a la seva manera –va explicar ahir l’intendent San Eufrasio–, ho veien tot molt normal, i després davant nostre ho van justificar tot, a la seva manera… com si no haguessin tingut cap altra alternativa”.
Una nit, va prosseguir relatant ahir l’intendent dels Mossos, l’arrestat es va descuidar de tancar amb clau. Ella va fugir en pijama. La mare la va veure i va alertar el seu fill, que la va atrapar i la va obligar a tornar a casa. Va ser després quan ella el va convèncer que la deixés anar a casa a buscar les seves coses, a tranquil·litzar els seus pares... “D’acord, però si no tornes no sé què els passarà, als teus germans. T’estimo, m’entens? I faré qualsevol cosa per a tu”. La detenció va tenir lloc el 28 de febrer.
9-III-14, L. Benbenuty, lavanguardia