immorals, per evitables, negligències hospitalàries
Les actuacions hospitalàries mai no són de risc zero, però una anàlisi de 245.320 episodis als hospitals espanyols entre els anys 2008 i el 2010 mostra que en un 6,8% dels casos hi va haver complicacions per errors evitables. El 14,3% dels pacients involucrats en aquests errors –esdeveniments adversos en argot tècnic– van morir, quan la mortalitat mitjana dels que no van tenir aquestes complicacions era del 3,5%. I tot això a més va suposar un sobrecost assistencial del 7%.
Les conseqüències mèdiques dels errors evitables es coneixien per mitjà d’altres estudis semblants fets sobre un nombre alt de pacients i centres, però “per primera vegada hem pogut concretar l’efecte econòmic que tenen aquests esdeveniments adversos, i per això, treure conseqüències del que val en euros invertir en seguretat, protocols i coordinació”, resumeix l’autor principal de l’estudi, Francesc Cots, economista de la salut i director de control i gestió de l’hospital del Mar.
Els anomenats esdeveniments adversos no són errors per negligència i no inclouen els que tenen unes conseqüències jurídiques. Són un munt de petits errors que es podrien minimitzar amb una organització més estricta dels protocols de seguretat, amb una comunicació i gestió dels equips més bona.
Aquests errors evitables tenen conseqüències molt diverses. Per a uns serà una infecció greu després d’una operació que els pot costar una sèpsia i potser la mort. Per a d’altres és més dolor, més dies a l’hospital del que cal o una pitjor rehabilitació. Les què més complicacions evitables tenien, segons l’estudi, van ser intervencions complexes: per exemple, les traqueotomies amb ventilació mecànica durant períodes llargs tenen problemes en el 93,1% dels casos. És l’actuació amb més problemes, però per la importància i el volum d’afectats destaquen les intervencions d’intestí prim i gruixut i les operacions de vàlvules cardíaques ( no inclou cateterismes). Entre un 25% i un 28% dels casos d’aquestes operacions es van complicar. I això va suposar un increment de la despesa en aquestes intervencions d’entre el 13% i el 24,9%. “En euros, diversos milers en cada intervenció, que es podrien dedicar a reduir llista d’espera”, assenyala Cots.
“Cada infecció del tracte urinari, la majoria provocades en gent gran i relacionades amb la col·locació i maneig de la sonda, costa 2.000 euros extra. Cada una que evitéssim permetria operar dues cataractes”, explica l’economista. Per cada sèpsia evitada es podria atendre dotze cataractes, o cinc parts i gairebé es podrien col·locar dues pròtesis de genoll.
Alguns dels errors deriven d’una cosa tan elemental com no rentar-se les mans: “Les oportunitats de passar una infecció de malalt a malalt són nombroses en un sol matí”. O de preparar o no correctament una operació amb la profilaxi antibiòtica o l’administració d’anticoagulant. O amb el fet que s’administri a les hores correctes la medicació. I sobretot, que tothom tingui clar qui ha de fer-ho.
Altres errors són conseqüència de la sobrecàrrega laboral o d’aquest suplent de l’últim moment que no té a mà la informació necessària. O que la informació es passi oralment i al passadís mentre es canvia de torn i no consti per escrit.
Els autors –de Barcelona (Mar, IMIM, Pompeu Fabra, Salut Pública), de Saragossa i de la Xarxa d’Investigació de serveis de Malalties Cròniques d’Espanya– afegeixen la incorrecta supervisió de l’activitat, que consideren imprescindible “per definir el problema i la solució i establir la manera segura de fer les coses”.
“Creiem que es pot trencar amb allò d’aquestes coses passen”, adverteix Francesc Cots.
3-III-14, A, MacPherson, lavanguardia
Una de les primeres normes que, segons els experts en seguretat hospitalària, farà rebaixar les probabilitats d’errors evitables i les conseqüències que se’n deriven en els pacients és que en entrar al quiròfan es fes un “check list, com en els avions”, apunta l’economista de la salut i investigador de serveis sanitaris de l’hospital del Mar Francesc Cots. La primera pregunta per a aquest vistiplau abans d’operar és que el cirurgià o cirurgiana sàpiga el nom de la infermera-infermer instrumentista. La llista inclou des de comprovar que hi és tot el material, per exemple, la pròtesi, passant per assegurar-se que el pacient és qui ha de ser i validar-ne el nom, controlar que hi ha prou reserva de sang o que les proves del preoperatori no han caducat.
A l’hospital del Mar, per exemple, funciona, a proposta dels professionals, un sistema d’alerta de tromboembolisme. Quan en veure un pacient s’aprecia aquest risc, s’afegeix en la seva història de manera que, si l’operen, apareix aquesta alerta i el pacient rep medicació per prevenir-lo.
3-III-14, lavanguardia