els sensepapers (?!!) i el Ministerio de Sanidad... e Igualdad

   La legislació espanyola que priva els immigrants sensepapers de l'accés a la sanitat pública és contrària a la Carta Social Europea. És la conclusió a la qual ha arribat la comissió del Consell d'Europa que vetlla pels drets socials als 47 països membres de la institució. El veredicte pot ser el cop de gràcia a una legislació que ha enfrontat el Govern central amb diverses comunitats autònomes i nombrosos professionals sanitaris que s'han negat a aplicar-lo.

El Govern espanyol "ha de modificar aquesta legislació com més aviat millor", va explicar ahir Luis Jimena Quesada, president del comitè europeu de Drets Socials, ja que és contrària a un tractat internacional i aquest preval sobre les lleis nacionals".

Els estats membres del Consell d'Europa estan obligats a prestar assistència sanitària a tots els ciutadans, nacionals i estrangers, al marge del seu estatus de residència legal, recorda l'informe de conclusions del 2013 presentat ahir per la institució. El decret llei aprovat pel Govern l'abril del 2012, al contrari, limita severament l'accés a la sanitat pública als estrangers residents al país en situació irregular. Només es preveu atendre menors, dones embarassades i urgències...

"El que hauria de fer el Govern és anunciar en la pròxima reunió del comitè de ministres del Consell d'Europa que retirarà el decret", afirma el president del comitè europeu de Drets Socials, catedràtic de Dret de la Universitat de València.

Aquest organisme -el comitè de ministres- és el mateix que s'encarrega de controlar que els estats membres apliquin les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, entre les quals, per exemple, la que va anul·lar l'aplicació retroactiva de la doctrina Parot (i que el Govern va acatar en qüestió de dies). "Ens agradin o no, són decisions que cal adoptar". La decisió "és totalment vinculant" per a les autoritats espanyoles, va recalcar.

L'informe publicat ahir per aquest comitè es refereix a la situació dels drets socials a Europa entre els anys 2008 i 2011, de manera que en principi no s'havia de pronunciar sobre la legislació espanyola del 2012. El Govern, tanmateix, va incloure l'assumpte entre la informació que va remetre a Estrasburg per ajudar a elaborar l'informe. "El comitè ha pensat que si ara no es pronunciava sobre aquesta qüestió es podia interpretar que es validava -i fins d'aquí a quatre anys no es tractaria novament-, quan se sap amb certesa que viola la Carta Social Europea. La decisió va ser unànime".

Espanya incompleix sis dels 17 àmbits analitzats pel comitè, que demana millores en l'accés a la Seguretat Social i als ajuts socials.

30-I-14, B. Navarro, lavanguardia

La conclusió del Consell d'Europa és que el decret llei espanyol que priva els immigrants sense papers del ple accés a la sanitat pública és fruit d'una relliscada del Govern. La institució amb seu a Estrasburg només li havia demanat informació sobre la situació legal entre els anys 2008 i el 2011, però Madrid els va notificar també aquesta mesura, que justifica per la crisi econòmica. El Comitè Europeu de Drets Socials del Consell -explica el seu president Luis Jimena Quesada, catedràtic de Dret de la Universitat de València- va haver de pronunciar-se perquè no s'interpretés que validava la llei, La seva conclusió és vinculant.

Està obligat el Govern a canviar la llei per admetre tots els estrangers en la sanitat pública?

Sí, hi està obligat. Hi ha un tractat internacional -la Carta Social Europea, amb el mateix estatut que, per exemple, el Conveni de Drets Humans- que preval sobre la legislació nacional. L'informe inclou els anys 2008-2011 i per això la conclusió adoptada sobre el decret llei no s'ha inclòs en la part dispositiva. Però el raonament jurídic és molt clar: diu que el decret llei és contrari a la carta perquè les persones estrangeres han de tenir dret a l'atenció bàsica en tots els casos i no només en els que preveu (embarassades, menors i urgències), amb independència de la seva situació legal. El Govern ha d'actuar en conseqüència.

Però els governs no sempre ho fan, quines opcions hi ha?

Lamentablement succeeix amb més freqüència del desitjable i el comitè de ministres tampoc no sol utilitzar el seu poder de recomanació per pressionar a l'Estat afectat i treure-li els colors. Però l'important és que el Govern no és l'únic responsable de complir i ser coherent amb els compromisos internacionals, sinó totes les autoritats públiques i operadors jurídics.

I si no ho fa? Com haurien d'actuar les administracions públiques i el personal sanitari davant d'aquesta decisió?

Si el Govern es demora en l'execució d'aquesta decisió, com que la Carta és un tractat internacional que preval sobre la legislació interna, un facultatiu mèdic que ara es trobi en aquesta situació ha d'atendre aquesta persona que necessita atenció sanitària, al marge de la seva situació legal. Això també val per als jutges que estiguin resolent algun cas sobre aquesta qüestió: han d'aplicar la legislació internacional. El Tribunal Constitucional ha de ser coherent en el cas del conflicte de competències que el Govern de la nació va presentar contra el País Basc. Com diu la Constitució espanyola, els tractats internacional prevalen sobre la legislació nacional.

Hi ha metges que exerceixen l'objecció de consciència i donen assistència sanitària als immigrants en situació irregular.

Ha passat per exemple a la Comunitat Valenciana. I aquests facultatius no estan violant la llei. Actuen correctament, en protecció de la dignitat humana, com preveu la Carta.

La conclusió del Consell d'Europa té l'origen en una relliscada del Govern, que els va informar d'aquesta llei sense estar obligat a fer-ho.

Potser aquesta és la lectura que en fan ara... El Govern no estava obligat a incloure aquesta dada en la informació que ens va remetre però, en incloure-la, el comitè ha pensat que si no s'hi pronunciava es podia interpretar com que ho validava i fins d'aquí a quatre anys no havia de tornar a tractar el tema, perquè aquest exercici no es torna a fer en tot aquest temps. Davant la possibilitat que estigués en vigor quatre anys més una legislació que se sap amb certesa que és contrària a la carta, el comitè s'ha pronunciat, i d'una manera unànime.

Si el Govern no els hagués informat d'aquesta legislació, el Consell d'Europa no té instruments per investigar-ho per iniciativa pròpia?

No. Una denúncia d'un cas particular hauria hagut d'esgotar primer la via judicial a Espanya per després arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans i que allà es decidís que la legislació afecta el dret a la vida. Haurien passat sis o set anys per arribar a una condemna europea. Hi ha una altra via perquè el comitè actués. El problema és que Espanya només ha adoptat la Carta de Drets Socials del 1961, que preveu que prenguem decisions vinculants sobre la base d'informes que fem amb la informació que ens envien els governs. Però només es pot fer cada quatre anys. Lamentablement, hi ha països com Espanya que no han ratificat el protocol de reclamacions col·lectives. En casos com aquest, que afecten moltes persones, permetria que els interlocutors socials i les oenagés presentessin una reclamació immediatament al Tribunal Europeu, sense exhaurir la via judicial prèvia. França, Itàlia i Portugal sí que han adoptat aquest protocol. Si Espanya l'hagués ratificat, el decret llei es podria haver denunciat davant el Comitè Europeu de Drets Socials i al cap d'un any s'hauria arribat a una decisió.

31-I-14, B. Navarro, lavanguardia