què hi ha rera la purga del Ministre Montoro a l’Agencia Tributaria?

La crisi que es viu al si de l’Agència Tributària continua molt viva. Ahir, el director general, Santiago Menéndez, va destituir tres delegats territorials (Galícia, Castella i Lleó i Cantàbria), així com el director de serveis de planificació i relacions institucionals de Madrid. Des de l’arribada de Menéndez, el mes de juny passat, s’han substituït vint-i-nou inspectors en càrrecs directius i els canvis continuaran les properes setmanes...

      Menéndez busca persones de la seva màxima confiança. I la prova més evident és el nomenament d’Eduardo Córdoba, per a planificació, que fins ara era cap d’equip de l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau (Onif), divisió de la qual procedeix el mateix director.

L’actual crisi va començar a emergir arran del cessament d’una inspectora per haver rebutjat un recurs de la multinacional cimentera mexicana Cemex d’una sanció de 450 milions d’euros contra el criteri de la direcció. A partir d’aquest capítol, van començar les dimissions i després van venir els nous cessaments esmentats abans.

Fonts oficials de l’Agència Tributària van minimitzar ahir la situació apuntant que entre el juliol i el desembre del 2013 (és a dir, des que Menéndez és en el càrrec) s’han rellevat 29 càrrecs de confiança, mentre que en els sis primers mesos de l’anterior directora, Beatriz Viana, la xifra de cessaments va ser ser de 51.

    Menéndez tenia previst muntar un equip a la seva mesura, tant a la delegació central com a les disset comunitats, a començaments de l’any 2014, però la dimissió del director d’Inspeccció Financera i Tributària, Luis Jones, ha avançat i precipitat aquesta actuació.

Fonts oficials d’Hisenda rebutgen que les substitucions tinguin relació directa amb expedients concrets. Però fins i tot el cessament de l’anterior directora, Beatriz Viana, va estar vinculat a l’escàndol amb les dades errònies del DNI de la infanta Cristina.

Des de fa uns mesos, tant Gestha (cos de tècnics del Ministeri d’Hisenda) com l’Organització Professional d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat (IHE) –aquesta última d’una manera més moderada– han llançat crítiques per la gestió d’alguns casos molt polèmics, com l’enrevessat cas Nóos, la permissivitat per legalitzar diner negre per mitjà de l’amnistia fiscal o les possibles ingerències en el cas Cemex, que ha desencadenat la crisi interna actual.

    Fonts d’IHE asseguren que Menéndez ja va advertir l’organització, fa uns dies, que es produirien més “destitucions en cadena” a les delegacions territorials. És a dir que es pot produir un ball de noms a set o vuit delegacions més.

6-XII-13, C. Lafraya, lavanguardia

La crisi que ha esclatat aquesta setmana a l’Agència Tributària ha posat al descobert l’existència de dos models diferents d’inspecció fiscal: el que impulsa l’equip del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i el vigent que defensen una bona part del cos d’inspectors.

L’atribució per Montoro de presumptes simpaties socialistes als alts càrrecs dimissionaris de l’Agència Tributària està mancada de fonaments reals, segons asseguren fonts informades, que a més destaquen que els que han deixat el càrrec van ser nomenats estant ja al comandament el Govern del PP, formació política que, d’altra banda, compta amb àmplies simpaties al cos. Sobre el cas més destacat, el de Luis Jones, cap de la inspecció, diverses fonts han destacat la seva coneguda proximitat al PP. ¿Es tracta d’una cortina de fum llançada pel ministre per distreure l’atenció mentre avança el projecte de transformació de l’Agència?

El detonant formal d’aquesta crisi ha estat una acta per 450 milions d’euros contra la cimentera mexicana Cemex. Segons les fonts consultades, alts càrrecs de l’Agència van rebre la petició de mirar amb atenció l’expedient abans del seu tancament definitiu, és a dir abans de convertir en ferm l’acta de la inspecció i per tant presentar la liquidació reclamant els diners al contribuent. És una pràctica que diversos inspectors reconeixen que es produeix en força ocasions, però que sempre desperta suspicàcies, perquè acostuma a estar a l’abast de contribuents influents i poderosos que tenen assessors capaços d’obrir portes.

Com a conseqüència d’això, el responsable de la delegació de Grans Contribuents, Ignacio Huidobro, va demanar a l’oficina tècnica de la delegació, que s’encarrega de fixar el criteri final i respondre a les al·legacions dels inspeccionats, que esperés abans de resoldre. Tot i així, la responsable de l’expedient, la inspectora Dolores Linares, va resoldre rebutjant les al·legacions i informant-ne a l’empresa. En tractar-se d’un càrrec de confiança, és a dir elegit pels seus superiors i al qual no s’accedeix per concurs, la inspectora va ser destituïda.

A partir d’allà, s’ha desencadenat una cadena de dimissions i cessaments que han commocionat l’Agència, l’autèntic braç armat d’Hisenda per elevar els seus ingressos i vital per acostar-se als objectius de dèficit pactats amb Brussel·les. Atès que els partits polítics s’han llançat a la batalla per denunciar-ne la situació, el fantasma de la depuració política sobrevola ara aquesta crisi.

Però fonts coneixedores de la situació a l’Agència defensen que es tracta d’una batalla en la qual el que es juga és el paper i la capacitat d’actuació dels inspectors i la seva pèrdua d’influència o possible subordinació a les pressions dels càrrecs polítics, segons uns, o de l’homogeneïtzació de criteris i el millor funcionament de l’Agència, segons els altres, en aquest cas els responsables governamentals.

Suren dues concepcions diferents de com ha de funcionar l’Agència Tributària. El criteri que el seu director, Santiago Menéndez, ha anat transmetent des que va arribar al càrrec és que l’Agència ha d’actuar d’acord amb un principi jeràrquic similar al de la Fiscalia, és a dir aplicant els criteris que emeti la cúpula. D’una banda, les interpretacions de la normativa fiscal que resolgui la direcció general de Tributs; de l’altra, les orientacions de la direcció de l’Agència.

A més, Menéndez ha explicat que és partidari de generalitzar al màxim la modalitat de l’acord entre la inspecció i el contribuent, una modalitat que hi és des del 2003 però que pràcticament no es fa servir. En aquest cas, el contribuent fa una proposta de pagament que si l’inspector en cap accepta, es converteix en ferm i implica el pagament immediat. S’evita així el recurs habitual dels contribuents a la justícia, la qual cosa pot prolongar els processos fins més enllà dels 13 anys si el contenciós és de més de 600.000 euros i arriba al Tribunal Suprem.

Els defensors d’aquesta pràctica ressalten que els anuncis d’Hisenda sobre els èxits en la lluita contra el frau són sumes d’actes aixecades però que en molts casos passaran anys abans de ser recaptades i, si les coses es torcen, no es cobraran mai perquè es perdran als tribunals.

Menéndez ha explicat que es proposa de multiplicar per quatre el valor dels acords en els barems que sumen punts el compliment d’objectius per part dels inspectors.

Davant aquesta opció, en el funcionament actual el criteri de l’inspector és determinant en la instrucció i resolució dels expedients, primer elaborant l’acta inicial i després en la revisió

que efectua l’inspector en cap i la seva oficina tècnica, que imposa el contingut definitiu quan l’acta es converteix en ferm i s’insta el contribuent a pagar.

Per a una part important dels inspectors, el canvi implica una minva de la seva independència, ja que seria sempre la direcció la que establiria els criteris i la conducció de les inspeccions. L’actual cúpula de l’Agència, en canvi, posa l’accent en les queixes dels contribuents davant la subjectivitat dels criteris amb què treballa cada inspecció o cada grup de treball, fins i tot a cada zona geogràfica.

A la pràctica, les coses són encara més complicades, ja que la necessitat d’Hisenda de recaptar el màxim ha incentivat la mà dura de la inspecció, amb el corresponent augment dels litigis dels contribuents contra l’Agència. La crisi actual pot, doncs, passar factura.

8-XII-13, M. Pérez, lavanguardia

La crisi de l’Agència Tributària va saltar ahir al terreny polític. El ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va assegurar que el relleu que s’ha produït en l’equip directiu de grans contribuents li ha servit per saber que aquesta unitat “era plena de socialistes.

En una conversa informal amb els periodistes a la recepció al Congrés del dia de la Constitució, Montoro va insistir que els 29 cessaments són “relleus” normals, com quan a les grans empreses es canvia la direcció i els presidents anomenen per als càrrecs clau directius de la seva confiança. El ministre, en un intent de transmetre normalitat, va insistir que l’actual crisi de l’Agència Tributària “no té res a veure amb el cas Cemex, ni el cas Nóos”, informa Efe.

El cert és que els dos últims anys, aquesta institució s’ha vist esquitxada per una sèrie de polèmiques, com la del cas del DNI de la Infanta Cristina, l’amnistia fiscal a què es va acollir Luis Bárcenas, la multa de 450 milions a la cimentera Cemex o el cas Nóos relacionat amb Iñaki Urdangarin i el seu soci.

La vicepresidenta del Govern. Soraya Sáenz, es va manifestar en la mateixa línia que Montoro quan va dir que els canvis dels 29 funcionaris s’emmarquen “dins de la normalitat”.

Sigui com vulgui, tot s’ha accelerat des de fa dues setmanes quan va esclatar el cas de la multinacional Cemex. Entre els funcionaris de l’organisme hi ha rumors, no confirmats, que s’ha pogut produir alguna irregularitat en la part final de la resolució d’aquest expedient.

I tornant als canvis en la cúpula de l’entitat, Montoro no va voler opinar sobre la dimissió del ja exdirector d’Inspecció Financera i Tributària, Luis Jones, un home posat per l’anterior directora, Beatriz Viana. Quant a l’excap de dependència de control tributari i duaner de la delegació central de grans contribuents, Ignacio Ucelay, que va dimitir després del cas Cemex, també tenia una bona relació personal amb Menéndez en l’àmbit privat, segons algunes fonts no oficials de l’organisme...

Segons fonts properes a l’Agència Tributària, Menéndez podria destituir set o vuit delegats territorials més els propers dies. El seu objectiu era fer-ho a començaments del 2014, però la dimissió de Jones va precipitar els esdeveniments. Dilluns, Miguel Ferre, secretari d’Estat d’Hisenda i president de l’Agència Tributària, serà en un fòrum a Madrid.

7-XII-13, C. Lafraya, lavanguardia