el millor regal de Nadal fou fa un segle...
Sense enemic no hi ha guerra. I durant unes hores, uns quants dies, a les sagnants trinxeres de la Primera Guerra Mundial els soldats britànics i alemanys es van mirar als ulls i van descobrir que eren incapaços de continuar engegant-se trets en ple Nadal, el primer de la llarga contesa.
Les hostilitats havien començat feia tan sols quatre mesos. Llavors ningú no podia imaginar que encara quedaven per davant quatre anys més de guerra, milions de morts. I de sobte, la Nit de Nadal, es va sentir un cor de veus enmig de la boira que envoltava les trinxeres: eren soldats alemanys, cantant una nadala. Stille Nacht, heilige Nacht...
Més enllà, en un altre punt de la línia defensiva, un oficial alemany es va acostar amb les mans enlaire fins a la línia britànica i va demanar permís per donar sepultura als seus morts, que jeien a desenes entre les trinxeres.
Espontàniament, aquella nit soldats de diferents regiments van creuar les línies enemigues i van intercanviar salutacions, encaixades, botons, cartes, cigarrets i ampolles d’alcohol. Van conèixer en Tommy, com els alemanys anomenaven els britànics, i en Fritz, com els anglesos es referien als alemanys. La treva va culminar amb un partit de futbol en els glaçats camps de Flandes, a la franja coneguda com No Man’s Land (terra de ningú). El partit “va tenir un resultat familiar: van guanyar els alemanys, per 3-2”, relata el documental històric fet per la cadena BBC.
Un cop complert el termini d’aquella espontània treva informal, als comandaments militars els va costar una barbaritat convèncer els seus homes per reprendre les armes. Eren incapaços d’engegar cap tret. Durant uns dies es van dedicar a tirar a l’aire sense causar baixes, a malgastar la munició, a disparar a les estrelles, segons van relatar a les seves cartes. No veien l’enemic.
Aquest inèdit i fugaç brot de pau en plena guerra, el més important de la història moderna, va arribar a les portades de la premsa britànica a primers de gener, amb xocants fotos de soldats alemanys i britànics de costat, somrient, donant puntades de peu a una pilota de futbol, confraternitzant... A França aquest episodi –vergonyós per als alts caps– directament es va censurar. La fascinant història ha inspirat documentals, pel·lícules i fins i tot cançons.
Ara que estan a punt de complir-se cent anys del començament de la Gran Guerra, anglesos i belgues volen rescatar aquest màgic moment per explicar la història als més joves, per no oblidar i encoratjar els valors de la pau i la cooperació.
El Ministeri d’Afers Exteriors britànic i la Premier League acaben d’anunciar que finançaran la construcció d’un camp de futbol a Ieper (Bèlgica). Les obres haurien d’acabar el novembre del 2014, perquè quan arribi el centenari de la històrica treva jugadors juvenils d’equips de tot Europa puguin jugar-hi un torneig internacional. “Aquest nou camp de futbol de tercera generació representa una oportunitat fantàstica per continuar els missatges de pau i entesa que s’associen amb el partit original de la treva de Nadal del 1914 –afirma Ged Roddy, cap de juvenils de la Premier League–. Permetrà oferir als joves unes instal·lacions esportives de qualitat i connectar la història del que va passar a Ieper amb la seva pròpia educació”.
17-XII-13, B. Navarro, lavanguardia