el Poder Judicial, hostatge de la Partitocràcia
De les moltes reformes que Espanya té pendents, aquelles de què es parla menys són la de l’Administració central i de la dels òrgans judicials. Però respecte de la segona gairebé cada dia es publiquen notícies que tenen a veure amb un sistema que no és només que sigui obsolet, sinó que per la politització extrema que pateix s’ha convertit en una tercera Cambra de representació política, una perversió que ha deixat la justícia entre les potes dels cavalls. Pel que fa a la reforma de l’Administració de l’Estat, ningú no s’ha atrevit a afrontar-la tot i que resoldre-la podria suposar un estalvi de milers de milions d’euros.
Aquests dies es parla de dues qüestions que haurien de ser transcendentals per al futur de la judicatura i que s’aborden com si es tractés d’una qüestió política. Una és la renovació del Consell General del Poder Judicial i l’altra és la reunió, ahir, del Tribunal Suprem per decidir com s’ha d’afrontar la sentència del Tribunal d’Estrasburg sobre l’anomenada doctrina Parot. De la primera, sobre la qual hi ha un principi d’acord entre els dos grans partits espanyols, PP i PSOE, se n’ha suspès la firma per unes setmanes a causa d’algunes diferències. Si el repartiment de vocals del CGPJ sembla conclòs –deu per al PP, vuit per al PSOE i els dos restants per a CiU i PNB–, no hi ha acord sobre el president. La raó és que, per accedir al càrrec, el magistrat que hi opta ha de fer com a mínim tres anys que és al Suprem. Com que a un dels candidats li falten tot just unes setmanes per complir aquest requisit, els socialistes, adduint una indisposició –real– d’Alfredo Pérez Rubalcaba, han ajornat la concreció de l’acord. Un argument més que demostra fins a quin punt el màxim òrgan de govern dels jutges està polititzat.
La qüestió no és tant la fórmula d’elecció dels vocals del CGPJ, ja que teòricament són designats per les dues cambres, Congrés i Senat, a proposta dels grups parlamentaris, sinó que la pressió desmesurada dels partits sobre els seus elegits ha acabat per convertir l’òrgan en un espai de batalla política, tal com va passar al Tribunal Constitucional amb motiu de la sentència de l’Estatut de Catalunya. Llavors les maniobres del PP per mantenir la supremacia en la més alta instància, i les consegüents escaramusses del PSOE, van donar com a resultat el descrèdit del Constitucional. D’aquells vents sembrats i de la duresa de la sentència sobre un Estatut que havia estat aprovat en referèndum popular, es cullen les tempestats de l’anomenada profunda desafecció catalana. Lluny d’haver assumit la lliçó que es desprèn d’aquella situació i d’altres de semblants, el PP i el PSOE segueixen empantanegats en un combat polític respecte a la constitució d’un CGPJ que tampoc no té el crèdit que hauria de tenir de la ciutadania.
Com tampoc no afavoreix la credibilitat de la judicatura el revés del Tribunal d’Estrasburg a la doctrina Parot, que al seu dia va avalar el Tribunal Suprem. El ple de la Sala Penal, reunit ahir, no va tenir cap més opció que aprovar l’excarceració de presos de l’organització terrorista ETA, davant la nul·la capacitat de maniobra que permet la sentència del tribunal internacional i que deixava sense efecte totes les sentències en execució dictades abans del 28 de febrer del 2006 arran de l’aplicació d’un principi de retroactivitat que vulnera els drets humans.
Vet aquí dues reformes, la de l’Administració de l’Estat i la de la judicatura, que, malgrat que és urgent durles a terme, continuen als llimbs dels legisladors.
13-XI-13, lavanguardia