permanent debat polític canadenc sobre la secessió
Els quebequesos també tenen el seu dret a decidir. I el Canadà també el qüestiona.
SHAUN BEST / REUTERS Independentistes quebequesos en el referèndum del 1995
El 1980 i el 1995 el Quebec –la província francòfona del Canadà– va celebrar dos referèndums. L’opció independentista va perdre. Però la disputa sobre les condicions d’una altra consulta i sobre la possible secessió continua oberta. Ottawa, la capital, vol deixar clar que la província no pot separar-se unilateralment.
El Govern central del Canadà ha presentat un recurs per invalidar una llei quebequesa que consagra “el dret inalienable” del poble del Quebec “a decidir en llibertat el règim polític i l’estatus legal del Quebec”. L’anomenada llei 99, adoptada el 2000, diu que, en cas de consulta, l’opció guanyadora seria la que obtingués un 50% de vots més un. I adverteix que “cap parlament o govern no podrà reduir els poders, l’autoritat, la sobirania o la legitimitat de l’Assemblea Nacional (del Quebec), o imposar una restricció a la voluntat democràtica del poble del Quebec per determinar el seu futur”.
El Quebec va adoptar la llei 99 en resposta a la llei de Claredat canadenca. Inspirada en un dictamen del Tribunal Suprem, aquesta llei estableix que tota secessió ha de ser negociada amb la resta del Canadà i que, abans de negociar, el Parlament d’aquest país avaluarà si la pregunta i el resultat són prou clars. El Canadà exigeix una pregunta amb opcions clares –sí o no– i una “majoria clara” a favor de la independència.
Durant anys l’aparent contradicció entre les dues lleis ha quedat irresolta. Activistes a favor dels drets dels angloparlants impulsaven fins ara els recursos. La revista Maclean’s ha revelat aquest cap de setmana que dimecres el Govern conservador de Stephen Harper va intervenir amb un recurs del fiscal general del Canadà davant el Tribunal Superior del Quebec, que el 2014 ha d’abordar el cas.
El primer ministre Harper va promoure el 2006 una moció parlamentària que va reconèixer que el Quebec és “una nació dins d’un Canadà unit”.
El recurs, presentat sense cap publicitat, ha provocat reaccions irades al Quebec. No només dels nacionalistes del Partit Quebequès (PQ), ara al poder.
Philippe Couillard, el líder del federalista Partit Liberal del Quebec, va escriure a la xarxa social Twitter: “El futur del nostre poble sempre el decidiran les quebequeses i els quebequesos”. El ministre d’Assumptes Intergovernamentals de la província, Alexandre Cloutier, del PQ, va convocar ahir d’urgència una reunió de l’Assemblea Nacional del Quebec “amb motiu d’un atac frontal i malèvol”.
El text del fiscal general del Canadà remet a experts en el sistema federal dels Estats Units i Alemanya, segons els quals, en aquests països, les eventuals declaracions de sobirania dels estats federats se supediten a les respectives constitucions. En nom d’Ottawa, el fiscal general qüestiona que un resultat del 50% més un en un referèndum sigui suficient, com sosté la llei 99. Això, segons el fiscal general, només seria acceptable si el referèndum fos solament “un mecanisme purament consultiu”.
Sobre la part de la llei quebequesa que consagra el dret a l’autodeterminació del Quebec, el recurs argumenta que només és compatible amb l’actual Constitució del Canadà si s’interpreta com una cosa “purament declaratòria”, sense efectes davant l’exterior.
“El Tribunal hauria de declarar que, sota la Constitució del Canadà, el Quebec està establert com una província del Canadà, i que la llei impugnada no proveeix la base per a una declaració unilateral d’independència (...) o una secessió de l’Estat del Quebec de la federació canadenca”, es llegeix al text.
Ottawa planteja dues alternatives al Tribunal Superior: o bé rebaixa la llei 99 perquè la seva validesa es limiti a les fronteres del Quebec (“sense més significat legal que si el parlament de la província de Nova Brunsvic anunciés la seva capacitat per revocar la llei de la gravetat”, escriu Maclean’s), o bé la deixa “sense força ni efecte”.
L’argument jurídic del Quebec és que la llei 99 no porta automàticament a la declaració unilateral d’independència. Aquest escenari, com ha escrit el fiscal general quebequès, “es basa en una sèrie d’hipòtesis que ara no permeten preveure res”.
I al Quebec aquestes hipòtesis –referèndum, victòria del sí, negociació fallida amb el Canadà...– encara queden lluny.
21-X-13, M. Bassets, lavanguardia