la sobirania nacional, l’Estat, garantia d’impunitat per als paràsits saquejadors

Fa anys, la Unió Africana era anomenada el club dels dictadors. La presència entre els seus membres d’alguns dels pitjors sàtrapes del món va consolidar el sobrenom. Ahir es va arriscar que li pengin una altra etiqueta: club de fans dels dictadors. Una vintena de líders africans van anunciar en una cimera extraordinària a Etiòpia que s’oposaran al fet que els caps d’Estat en el càrrec puguin ser jutjats pel Tribunal Penal Internacional. I van tancar encara més les files: es crearà un comitè per demanar que s’ajornin mentre estiguin al poder els processos judicials contra Omar alBaixir, líder del Sudan, que no reconeix el tribunal, i contra el president de Kènia, Uhuru Kenyatta, i el seu vicepresident, William Ruto. Tots dos estan imputats per la seva presumpta participació en la violència postelectoral de 2007-08, que va provocar 1.300 morts i centenars de milers de desplaçats. Si no s’accepta la moratòria d’un any abans d’un mes, van advertir, la UA demanarà que s’endarrereixi el procés, i Kenyatta i Ruto no es presentaran davant el tribunal.

El cop de puny a la taula d’ahir és fruit d’un malestar d’anys. El primer ministre etíop el va anomenar ahir “doble tracte” del TPI, però altres de menys subtils –llegeixi’s Al-Baixir o el zimbabuesos Mugabe– li diuen directament racisme o colonialisme judicial. Creat el 2002, el Tribunal de l’Haia només ha pres en consideració casos contra africans. En total, 32 han estat imputats a vuit països i només un, el criminal de guerra congolès Tomas Lubanga, ha estat condemnat. Des de l’Àfrica no veuen per què han de reconèixer el TPI quan no ho fan els EUA, Rússia o la Xina.

Però la queixa rellisca en altres pistes. El Tribunal Internacional, on cinc dels 18 jutges són africans, només actua quan el país on han ocorregut crims contra la humanitat no té un sistema judicial capaç de –o disposat a– bregar amb la situació. A més, en diversos casos han estat els mateixos governants els qui han demanat l’actuació contra líders rebels i ara, després de veure un president en actiu imputat, s’oposen al TPI.

El Nobel de la Pau sud-africà Desmond Tutu va clamar ahir a The New York Times contra els qui advoquen per una retirada en bloc dels 34 dels 54 Estats africans que reconeixen el TPI. “Els líders que busquen esquivar els tribunals estan realment buscant una llicència per matar, mutilar i oprimir el seu propi poble sense conseqüències”. El suport ferm de Botsuana, Lesotho o Illes Maurici, i més tímid de Nigèria, Sud-àfrica o Ghana, va desactivar la fugida total. que volien Sudan, Uganda o Zimbàbue. Tutu els va enviar una advertència: “Simplement vilipendien la institució com a racista o injusta, com Hermann Göring i els seus col·legues nazis van vilipendiar els tribunals de Nuremberg després de la Segona Guerra Mundial”.

13-X-13, X. Aldekoa, lavanguardia