els espanyols, els més analfabets dels països desenvolupats

http://www.oecd.org/piaac-es/
http://www.oecd.org/site/piaac/publications.htm

Espanya se situa a la cua dels països de l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) en comprensió lectora i en matemàtiques, fins al punt que la mitjana dels ciutadans adults espanyols no és capaç d'entendre el rebut de la llum o textos densos com 'El Quixot'.

Així ho constata l'informe d'avaluació de competències d'adults −PIAAC en anglès−, que l'OCDE ha fet per primera vegada per avaluar el rendiment en comprensió lectora i matemàtica dels ciutadans de 23 països, una mena d'informe PISA –que es fa a les escoles–, però per als grans. En total hi han participat 157.000 adults, dels quals 6.055 són espanyols. La prova va ser feta entre el 2011 i el 2012 i tenia una durada d’una hora.

Segons l’estudi, els espanyols se situen a la cua en matemàtiques i assoleixen només el nivell 2 d’un total de 6, la qual cosa equival a "fer càlculs matemàtics senzills". La puntuació que obtenen és de 246 punts, 23 per sota de la mitjana de l'OCDE. L’informe assegura que els adults espanyols tenen problemes per entendre el gràfic del rebut de la llum, comparar preus d’hotels o sumar el cost dels diversos productes per saber el preu final d’una compra. A nivells similars d'Espanya hi ha els Estats Units i França. En canvi, al capdavant de la classificació se situa el Japó, Finlàndia i Bèlgica.

En comprensió lectora, els resultats no milloren. Els adults espanyols tornen a tenir un nivell 2 d’un total de 6 i se situen penúltims en el rànquing, només per davant d’Itàlia, amb una puntuació de 252 punts, 21 per sota de la mitjana de l'OCDE. Segons la prova, als espanyols els costa "extreure conclusions d’una lectura i es perden en un text de certa profunditat i riquesa com pot ser 'El Quixot'". Els països més ben valorats en aquesta competència són el Japó, Finlàndia i els Països Baixos.

L’informe PISA per a adults també destaca que hi ha països, com al Japó, on els graduats de Batxillerat o Formació Professional de grau mitjà tenen més bona nota en matemàtiques que els espanyols llicenciats universitaris o amb títol d'FP de grau superior.

La prova també valora la resolució de problemes en l’entorn informàtic. Aquesta última competència, però, no ha estat examinada a l’estat espanyol.

Més dades

• Hi ha una proporció alta d'adults en els nivells més baixos de l'escala −27% en comprensió lectora i 31% en matemàtiques− i una proporció baixa en els més alts −5% i 4%−, xifres només similars a les d'Itàlia.
  
  
• La taxa d'atur dels espanyols amb competències matemàtiques de nivells menys 1 i 1 és el triple (28,0%) que la dels que tenen competències en els nivells 4 i 5 (8,4%). El salari dels primers és inferior a la meitat del dels segons −68% davant el 155%.
  
  
• La població ocupada obté mitjanes superiors als desocupats, si bé a Espanya els que tenen feina aconsegueixen una puntuació mitjana inferior a la dels aturats de més de la meitat dels països de l'OCDE.
  
  
• Els homes, en general, i a Espanya també, aconsegueixen resultats lleugerament superiors a les dones i la diferència resulta més àmplia en matemàtiques que en comprensió lectora. En el cas dels més joves, aquestes diferències són poc apreciables en les dues competències.
  
  
• Els adults de més edat tenen, en general, pitjors resultats que els més joves. A Espanya el grup d'edat de 16 a 34 anys obté 37 punts més que els de 55 a 65, mentre que a l'OCDE aquesta diferència és de 27 punts, cosa que significa que Espanya ha recuperat 10 punts respecte als altres països amb el pas dels anys.

8-X-13, E. Escriche, ara

Si los resultados sobre los estudiantes españoles evaluados en el informe PISA, que se conocerán en diciembre, no se augura que vayan a ser muy prometedores, las competencias de los adultos han resultado desoladoras. Los datos avanzados ayer por el Ministerio de Educación correspondientes al Programa Internacional para la Evaluación de las Competencias de los Adultos (PIAAC, en sus siglas en inglés) colocan a España a la cola en matemáticas y solo por delante de Italia en comprensión lectora entre los 23 países desarrollados que han participado en el proyecto.

Así, el 31% de la población española de 16 a 65 años tendría problemas para comparar precios de hoteles o entender el gráfico de la factura de la luz y el 27% para manejar textos digitales, según interpretaron ayer en Madrid representantes de la OCDE y la secretaria de Estado de Educación, Montserrat Gomendio.

La número dos del departamento de José Ignacio Wert no perdió un minuto para catalogar estos resultados como «efecto negativo de la LOGSE y la LOE», ambas «aprobadas por gobiernos socialistas», destacó. «Con la LOGSE apenas se avanzó en competencia lectora y matemáticas», apostilló Gomendio tras hacer un repaso de la educación en España desde 1956. En medio de una encendida batalla política contra la futura ley orgánica de mejora de la calidad educativa (LOMCE) y a dos semanas de que la comunidad educativa vuelva a salir en bloque a la calle para protestar contra esta norma, el PP ha encontrado en este informe un argumento para lanzarse al contrataque.

BAJOS EN EXCELENCIA / En los niveles más altos de capacitación (en el informe están distribuidos de 5 a 1), solo se sitúan un 5% de los españoles adultos en comprensión lectora y un 4% en matemáticas, mientras la media de la OCDE los supera en más del doble: el 12% y el 13%, respectivamente. En el nivel intermedio (3), las diferencias apenas son significativas en lectura, pero vuelven a ser notorias (más de un 10% de diferencia) en el nivel 4 o antesala del mejor.

Para obtener estos resultados, que han causado gran satisfacción en el equipo del ministro Wert (que ayer se adelantó en casi 12 horas el embargo solicitado por la OCDE a los países participantes), el PIAAC examinó entre septiembre del 2011 y el 1 de mayo del 2012 a 6.055 españoles, de un total de 157.000 adultos de 23 países. «Es una encuesta muy valiosa, en tanto que se realizan entrevistas personalizadas, muy detalladas y rigurosas», aseguró Ismael Palacín, presidente de la Fundació Jaume Bofill, especializada en estudios del ámbito educativo. Como en el caso del informe hermano, el PISA, que evalúa a alumnos de 15 años, también en el PIAAC Japón, Finlandia, los Países Bajos, Suecia y Noruega ocupan los primeros puestos en el 'ranking'.

Yves Leterme, exprimer ministro belga y secretario general adjunto de la OCDE, evitó ayer cebarse en los malos resultados españoles y se limitó a resaltar que «tres de cada 10 españoles muestran un bajo nivel de formación». Leterme destacó, en este sentido, que la gente que tiene más competencia lectora participa más en la sociedad, en partidos políticos y en voluntariado. Por eso, a su juicio, incrementar las competencias de la población adulta es crucial para el desarrollo de las sociedades y la vida democrática. También subrayó que todos los estudios internacionales constatan que los adultos que presentan los índices más bajos de alfabetización tienen salarios inferiores y peor salud.

«En todo caso, hay que resaltar que en esta encuesta no han participado ni Grecia ni Portugal y que los resultados que obtiene España en competencias responden al nivel de formación de su población, donde un 45% tiene la educación obligatoria o menos», subrayó Queralt Capsada, profesora de Ciencias Políticas y Sociales de la Universitat Pompeu Fabra y colaboradora de la OCDE en la preparación de la encuesta. En el caso de España, no se han analizado las competencias tecnológicas de los ciudadanos, que sí han sido valoradas en otros países.

PERDIDOS EN EL 'QUIJOTE'  William Thorn, analista del informe PIACC, destacó que en España también pesan más que en otros países los antecedentes socioeconómicos. Thorn advirtió de que a ese 31% de españoles que no han pasado del nivel 1 les cuesta mucho extraer conclusiones y se pierden en un texto de cierta profundidad y riqueza como el clásico 'Quijote'.

«El problema es que el nivel de la mayor de las generaciones de la población española analizadas, las personas de entre 56 y 65 años, es muy bajo, el más bajo con diferencia con respecto al resto de los países estudiados», observó Francesc Imbernón, profesor de Didáctica y Organización Educativa de la Universitat de Barcelona. De ahí que el pedagogo destacase, con cierta satisfacción, los progresos hechos por España durante los últimos años. «Somos uno de los países con más titulados universitarios, muchos de ellos a partir de la implantación de la LOGSE que tanto critica el actual Gobierno», señaló. «Somos también uno de los países con más niños de 0 a 3 años escolarizados», remachó.

Para el también pedagogo Gregorio Luri, «tan preocupante es el bajo nivel de los españoles como el hecho de que, en las últimas tres generaciones, se haya producido un estancamiento, coincidiendo precisamente con la implantación de la LOGSE». Otro motivo de alarma: «La excelencia entre los adultos de 16 a 65 años es mayor que la de los escolares del informe PISA».

8-X-13, A.M. Yagüe/M.J. Ibáñez, elperiodico