despòtica enginyeria lingüística de la política educativa (...) del Govern Bauzá

La Conselleria d’Educació s’ha esforçat a fer veure que el curs, iniciat divendres passat, ha començat “normalment”. Però la realitat ha estat molt diferent. Centenars de docents i pares van protestar amb les clàssiques samarretes verdes contra les precipitacions lingüístiques i les retallades. Alguns centres encara desconeixen en quines llengües han d’ensenyar cada matèria, ja que el seu projecte encara no ha estat aprovat per l’Executiu. D’altres s’han negat a aplicar el polèmic decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) i mantenen el sistema del 50% de mínims en català, emparant-se en l’oposició dels consells escolars i en el fet que els tribunals en van suspendre el calendari d’implantació del mateix.

Des que va començar la legislatura el 2011, el PP ha intentat per tots els mitjans canviar el sistema lingüístic, que destacats membres del partit han titllat de “dictadura catalanista”. El curs passat es va introduir la lliure elecció de llengua a infantil i primària, però només el 13% dels pares va optar pel castellà. També es va posar en marxa un projecte pilot de plurilingüisme en 50 centres a tres anys vista, però es van cobrir menys de la meitat de les places.

Lluny de desistir en el seu afany, el president José Ramón Bauzá va trepitjar l’accelerador. Va canviar l’equip d’Educació i va imposar el trilingüisme per decret, sense negociació amb els agents socials. La decisió trunca de soca-rel la introducció gradual en diversos centres de la metodologia Aicle (aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres).

Els experts alerten del perjudici que suposen les presses amb l’anglès en comunitats amb una gran complexitat lingüística i social com les Illes. Per Martí March, catedràtic de Sociologia de l’Educació de la UIB i autor de l’últim anuari sobre l’educació balear, “és adequat fer un salt qualitatiu en la introducció d’una tercera llengua, però perquè la implantació sigui un èxit ha de complir diversos requisits que ara no es donen, com ara una bona formació del professorat, una introducció gradual i una adaptació a la realitat sociolingüística de cada centre”.

15-IX-13, E. Carranza, lavanguardia