accident metro de València: llibertat de premsa, 1 - Legislatiu, Executiu i Judicial, 0
La Fiscalia de València considera que no s’ha dit tota la veritat sobre l’accident de metro que el 3 de juliol del 2006 va provocar la mort de 43 persones i ferides a 47 persones més. Set anys després d’aquell sinistre, el ministeri públic ha sol·licitat al jutjat d’instrucció número 21 un escrit en el qual demana que es deixi “sense efecte” la interlocutòria d’arxivament, de març del 2007, de les diligències que es van instruir. I valora en la seva petició que “hi ha fets i dades noves, i d’altres que en el seu moment no es van valorar, que podien afectar l’estat de la unitat sinistrada”.
La decisió de la Fiscalia té una gran transcendència. El 2006 no només el jutjat que instruïa el cas el va arxivar, sinó que la comissió parlamentària que es va obrir per auditar la tragèdia, controlada pel PP, va arxivar l’assumpte: va concloure que la culpa va ser de l’alta velocitat del comboi i que la raó va ser una hipotètica imprudència del conductor, que va morir en l’accident. A més, ni les Corts valencianes ni la justícia no van trobar llavors cap responsabilitat de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), malgrat que al punt on es va estavellar la unitat de metro no hi havia balisa de seguretat.
Els familiars de les víctimes han estat tots aquests anys exigint la reobertura de la investigació i que la Generalitat Valenciana assumeixi responsabilitats polítiques. En aquelles dates, el president valencià era Francisco Camps, que mai no va voler rebre les víctimes del sinistre. En els últims mesos han aparegut noves dades que qüestionen no només la versió oficial sinó també l’arxivament de la causa. Com a exemple, FGV va remetre un any abans del sinistre a la fàbrica de trens Vossloh un informe en el qual reconeixia que els trens de la sèrie 3.700, que és el model sinistrat, eren al final “de la seva vida útil” i presentaven “grans problemes de manteniment”. A tot això se sumen nous testimonis que es van fer públics arran del programa de televisió de Jordi Évole dedicat a aquesta tragèdia.
El ministeri públic valora, a més, que els fets que es demana de tornar a investigar podrien ser constitutius de 43 delictes d’homicidi per imprudència professional i 47 delictes de lesions per imprudència professional. i que aquests fets no haurien prescrit en consideració a les penes que comporten.
El líder del PSPV-PSOE, Ximo Puig, que ha presentat recentment dues denúncies perquè es reobri el cas, va exigir ahir que “s’arribi a saber tota la veritat i que el PP doni respostes”. El col·lectiu Cercle Obert també va demanar-ne la reobertura amb una nova denúncia. Per la seva banda, el vicepresident de l’executiu autonòmic, José Císcar, va anunciar que “la justícia tindrà tota la col·laboració de la Generalitat Valenciana”. Tanmateix, el Govern valencià sempre s’ha negat a reobrir una investigació pròpia del succés mentre que les famílies de les víctimes demanen justícia.
23-VII-13, S. Enguix, lavanguardia