en el país de "feta la llei, feta la trampa", els partits han perdut tot el crèdit
Les pràctiques que han confessat Luis Bárcenas i altres imputats en el cas de la “denominada caixa B del Partit Popular” –com ja l’anomena el jutge Pablo Ruz– han deixat a la vista els forats que encara presenten les lleis sobre finançament dels partits, contractes de les administracions i enjudiciament criminal. Sobretot per la relativa facilitat, el llarg temps i la persistència amb què part del seu contingut s’hauria vulnerat.
La llei de finançament dels partits polítics, poc realista segons molts experts, es va reformar l’any 2012 per restringir les aportacions de les empreses. Però les diverses maneres d’incomplir-la continuen sense constituir cap delicte específic, i només es consideren infraccions administratives. Per castigar penalment un acte il·lícit de finançament, els investigadors han de trobar proves de suborn, delicte fiscal, prevaricació, malversació, delicte electoral o altres de no específics.
A part de les martingales que l’extresorer del PP admet ara que va utilitzar per saltar-se les regles, amb especial recalcament en la fragmentació dels lliuraments de diners per eludir els límits de les quanties, dos dels constructors que van declarar com a imputats al maig van donar pistes valuoses sobre altres maneres d’esquivar la llei. José Mayor Oreja, germà de l’exministre Jaime Mayor Oreja i expresident de FCC Construcció, va relatar com el seu grup va fer servir dues empreses filials per donar diners al PP sense que la matriu aparegués com a proveïdora. El president d’OHL, Juan Miguel Villar Mir, va revelar les generoses aportacions que efectua cada any, legalment, a diferents fundacions de partits i sindicats, incloent-hi la FAES del PP. Les esmentades fundacions solen funcionar en caixa única amb els partits corresponents, i són una via ideal per emmascarar donatius.
En cas que es confirmi que administracions regides pel PP van forçar l’adjudicació d’obres per afavorir empreses que engreixaven les seves arques, també es faria patent la debilitat de la llei de contractes d’entitats públiques.
El que ja és un clam, en aquest cas pel que fa al terreny processal, és l’ús espuri que els partits fan de vegades de la figura de l’acusació popular. El PP, com ha dictaminat l’Audiència Nacional, es va servir d’aquest mecanisme per exercir com a defensa de Bárcenas i altres en el cas Gürtel. La formació governant encara pretenia personar-se com a acusació a l’assumpte dels papers de Bárcenas malgrat estar exposada ella mateixa a ser condemnada. El Govern central estudia ara revisar les condicions per exercir com a acusador. Però hi ha molts més forats per tapar.
21-VII-13, F. García, lavanguardia