Francisco Javier Gómez de Liaño, exjutge indultat per Aznar, és ara el defensor de Luis Bárcenas
Un antic magistrat de l’Audiència Nacional, exvocal del Consell del Poder Judicial, indultat per José María Aznar l’any 2000, després de ser condemnat per prevaricació, assumeix la defensa d’un pres que podria complicar molt la vida a l’expresident i principal dirigent del Partit Popular durant catorze anys (1990-2004). Catorze anys en què Luis Bárcenas es va moure molt pels despatxos de Génova, 13, districte postal 28004, Madrid.
Un fenomenal quadre de costums. Madrid, destil·lat. Dirigeix la defensa de Bárcenas, l’indultat d’Aznar, que al seu torn amic del marmessor del pres de Soto del Real. L’advocat Javier Gómez de Liaño és col·laborador del diari El Mundo, el director del qual va declarar dijous com a testimoni de la causa. És el marmessor. Abans d’entrar a la presó, Bárcenas li va lliurar uns papers –uns apunts de la suposada comptabilitat B del Partit Popular, en els quals apareix el nom de Mariano Rajoy, però no el d’Aznar–, i sembla que li va confessat el Secret: el PP s’hauria finançat durant anys mitjançant contínues aportacions d’empresaris que esperaven algun tipus de recompensa administrativa. Aquesta afirmació, el marmessor la va escriure amb certa prevenció tàctica, sense posar-la entre cometes, detall important, ja que el cobrament de diners a canvi de favors administratius és delicte de suborn. El pres, l’advocat i el marmessor formen avui una unitat de destí. Una unitat operativa. Madrid s’està posant interessant. El primer que ha dit el nou defensor és el següent: “Aquí mano jo”.
Francisco Javier Gómez de Liaño i Botella (Ourense, 1948) va estar a punt d’enviar a la presó els principals directius del grup Prisa, en assumir el 1997 una denúncia per un presumpte delicte d’apropiació indeguda. El Partit Popular anava fort i la lluita per l’hegemonia en el sector dels mitjans de comunicació era ferotge a Madrid. Corrien els diners, brollava la publicitat, els deutes no eren asfixiants i hi havia la possibilitat d’un gran grup espanyol de comunicació amb forta influència a Llatinoamèrica. Convé tenir clara aquesta potencialitat per ponderar la dimensió i cruesa de les lluites polítiques a Espanya durant els últims trenta anys. Tret de la Gran Bretanya, cap altre país europeu no té darrere seu un idioma amb més de 400 milions de parlants.
Gómez de Liaño va ser denunciat, processat, condemnat per prevaricació i apartat de la carrera judicial. El Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional van rebutjar els recursos. El Govern el va indultar amb la condició que no es reincorporés a l’Audiència Nacional. El Tribunal Europeu de Drets Humans va estimar la seva reclamació sobre la parcialitat de l’òrgan que el va jutjar, sense anul·lar, però, la sentència.
13-VII-13, Enric Juliana, lavanguardia