pessimisme, resignació, fatalitat... garantia d’impunitat per als corruptes i malvats
Des del 2005 els partits polítics apareixien com el sector on la corrupció tenia més impacte, segons el parer dels ciutadans espanyols. I mentre únicament un 35% dels consultats el 2009 atribuïen pràctiques corruptes als funcionaris, gairebé un 80% les adjudicaven als polítics i un 76% a les autoritats que concedien els “permisos i llicències d’obres” (segons el CIS). És més: el 2010, només Grècia, Hongria, Portugal i Romania (d’entre un panel de 24 països europeus) presentaven percentatges més elevats que Espanya de ciutadans que consideraven que la corrupció havia augmentat al seu país. I únicament Romania i Grècia atribuïen un nivell de corrupció més important als partits polítics que Espanya.
Aquestes percepcions van augmentar al llarg del 2011, segons l’últim Eurobaròmetre sobre corrupció. Així, mentre aquest problema era considerat important per un 74% dels europeus, a Espanya sumava 14 punts més. I mentre només un 25% dels danesos percebia corrupció en les seves institucions polítiques, aquesta taxa arribava al 93% entre els espanyols: 13 punts més que França, 20 més que el Regne Unit i 23 més que Alemanya. Només Itàlia (95%) i Grècia (99%) presentaven taxes més altes que Espanya.
A més, tres de cada quatre espanyols es mostraven convençuts que “la corrupció forma part de la cultura dels negocis a Espanya”, deu punts més que a França o la Gran Bretanya, i 24 més que a Alemanya (encara que 15 punts menys que a Itàlia o Grècia). I mentre només un 9% dels espanyols jutjava suficient la transparència en el finançament dels partits polítics, aquesta taxa s’elevava al 22% entre el conjunt dels europeus. En qualsevol cas, gairebé un 80% dels espanyols (la mateixa xifra que Grècia i només per sota d’Eslovènia) considerava molt esteses les conductes irregulars entre els polítics, en contrast amb la mitjana europea (57%). En canvi, les taxes de corrupció administrativa continuaven sent molt baixes a Espanya: del 3%, davant un 8% de mitjana a la UE i molt lluny del 12% d’Itàlia, del 15% de Grècia o del 31% de Romania.
Finalment, el pessimisme dels espanyols i la seva potencial resignació davant la corrupció s’evidenciaven en els sondejos del CIS dels anys 2011 i 2012, que oferien un quadre més aviat ombrívol sobre els nivells d’exigència cívica: un 55% considerava que la majoria dels seus 
conciutadans no complia les lleis, i gairebé el 61% pensava que eren “tolerants amb la corrupció política”. I, de nou, les sospites de corrupció es focalitzaven en la construcció (81%) o en les obres públiques (85%). En aquest context, l’opinió sobre la classe política no podia ser més negativa: només un 39% dels consultats pensava que “la majoria dels polítics són honrats”. I el fatalisme sobre les possibilitats de combatre les irregularitats es reflectia en dos indicadors molt eloqüents: més del 60% pensava que “la corrupció ha existit i existirà sempre” i el 86% es mostrava convençut que l’Administració “la permet i no la persegueix prou”. Tots aquests indicadors podrien explicar per què, encara que la corrupció va ser citada com un dels principals problemes per un 40% dels espanyols els sondejos del CIS de març i abril, en els estats majors dels partits sembla que impera la sensació que serà possible esquivar els nombrosos escàndols sense arribar al fons de l’assumpte ni pagar el corresponent preu polític.
7-VII-13, C. Castro, lavanguardia